Joaquín Rodrigo Vidre

Joaquín Rodrigo Vidre

Biografia
Naixement	22 novembre 1901 Sagunt (País Valencià)
Mort	6 juliol 1999 (97 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de Santa Isabel
Director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
1r febrer 1988 – 14 març 1988 ← Luis Blanco Soler – Federico Sopeña →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Medalla 27)
17 abril 1950 – 6 juliol 1999 ← Antonio Fernández Bordas – Ramón Barce →
Dades personals
Formació	École Normale de Musique de Paris
Activitat
Camp de treball	Música clàssica
Ocupació	compositor, pedagog, musicòleg, pianista, coreògraf, guitarrista
Membre de	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Gènere	Òpera i sarsuela
Professors	Francesc Antich Carbonell, Paul Dukas, Maurice Emmanuel i André Pirro
Instrument	Piano
Obra
Obres destacables (1939) Concierto de Aranjuez
Família
Cònjuge	Victoria Kamhi
Fills	Cecilia Rodrigo Kamhi
Premis
Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya el 1998. Premi Príncep d'Astúries
Lloc web	joaquin-rodrigo.com

Joaquín Rodrigo Vidre (Sagunt, 22 de novembre de 1901 - Madrid, 6 de juliol de 1999), compositor valencià.

Biografia

Joaquín Rodrigo va nàixer a Sagunt el dia de Santa Cecília (patrona de la música). Va perdre la vista als tres anys, després d'haver contret la diftèria a causa d'una epidèmia a Sagunt, l'any 1905. Va començar a estudiar piano i violí als vuit anys. Malgrat ser molt conegut per la seua obra per a guitarra, mai no va tocar aquest instrument. La seua música combina influències tradicionals espanyoles amb tècniques compositives modernes, fet que el situa com un dels compositors més rellevants del segle XX.

Va estudiar amb Francesc Antich a València i amb Paul Dukas a París. Aquest últim el considerava com un dels seus alumnes més destacats. Després d'una estada breu a Espanya, va retornar a París, on va estudiar musicologia, primer amb Maurice Emmanuel i més tard amb André Pirro. El 1925 va rebre el Premi Nacional de Música per Cinco piezas infantiles per a orquestra. Des del 1947 va ser professor d'història de la música, ocupant la càtedra Manuel de Falla en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense de Madrid.

La seua obra més cèlebre, el Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, va ser composta durant la guerra civil (entre 1938 i 1939) a París. Va ser estrenada a Barcelona el 9 de novembre de 1940 pel guitarrista Regino Sainz de la Maza. El Concierto de Aranjuez és l'obra més popular i difosa de Rodrigo, de la qual s'han fet innombrables gravacions i fins i tot arranjaments per diversos conjunts, sent adaptada també per intèrprets pop.

L'èxit d'aquest concert va proporcionar a Rodrigo nombroses comandes de virtuosos, incloent-hi el flautista James Galway i el violoncel·lista Julian Lloyd Webber. El 1954 Rodrigo va compondre Fantasia para un gentilhombre, sota comanda d'Andrés Segovia. El seu Concierto andaluz, per a quatre guitarres i orquestra, va ser comanda de Celedonio Romero, per ser interpretat per ell mateix en companyia dels seus tres fills.

Es va casar amb la pianista turca Victoria Kamhi el 19 de gener de 1933, a València. L'única filla, Cecília, va nàixer el 27 de gener de 1941. Va morir l'any 1999 a Madrid. Joaquín Rodrigo i la seua esposa, Victoria, estan soterrats al cementeri d'Aranjuez. El seu llegat musical continua sent interpretat i estudiat a tot el món.

Familia

Va ser el més petit de deu germans, fill d’un terratinent comerciant d’Almenara (Castelló), Vicente Rodrigo Peirats, i la seva segona esposa, Joana Vidre Ribelles, originària de Quartell de les Valls i considerada una dona de gran bellesa física i moral. A més de les seves activitats econòmiques, Vicente tenia també una certa presència política local: segons fonts, era “acérrimo polític i cacique del partit conservador” en la seva zona. La família de Joaquín era nombrosa. El seu pare, Vicente Rodrigo Peirats, havia tingut quatre fills amb la seva primera esposa abans de casar-se amb Joana Vidre Ribelles. Amb Joana va tenir sis fills més, i Joaquín va ser el més jove de tots deu germans. Entre els germans d’aquest segon matrimoni es trobaven Rosa, Isabel, Vicente, José, Juana, María, Guadalupe, Amparo i Francisco. Es van establir a València quan tenia quatre anys, on Rodrigo va començar la seva formació en una escola per a infants cecs.

Música

Rodrigo passa per ser el representant més destacat del que s'anomena el nacionalisme castissista, moviment nacionalista musical imperant en l'Espanya de la postguerra. L'èxit inicial del Concierto de Aranjuez va portar el compositor a assajar una vegada i una altra aquesta fórmula que havia demostrat la seua capacitat de contacte amb el públic, no només a escala local, sinó internacional. Així, Rodrigo es decanta per una banda per la fórmula concertant, que va repetir no només per a guitarra sola o a dues o quatre, sinó també per a violoncel, piano, flauta o fins i tot castanyoles. A més, l'element castís estarà sempre present en la seua obra, amb referències al folklore espanyol o a la tradició urbana de la sarsuela (per exemple, en el seu Concert-Serenata per a arpa).

Segons Tomás Marco, les composicions de Rodrigo tenen llum pròpia en tota la llarga època en què el nacionalisme castissista va dominar la composició espanyola, sent amb notable diferència, el millor d'aquest grup d'autors que, tot i tenir una constant referència a Falla, implícitament begueren molt més de les fonts turinianes i que, com el compositor sevillà, van cristal·litzar aviat un estil i una forma que es revelen inamovibles i que no tenen possibilitat d'evolucionar i, tal vegada, tampoc voluntat.... A aquest respecte, el mateix Rodrigo va declarar: Potser el meu got siga petit, però bec del meu propi got.

Els concerts per a solista i orquestra mostren sempre la mateixa estructura, tres moviments d'arrel nacionalista, els dos extrems rítmics i el central accentuadament melòdic, amb possibilitats de lluïment del virtuós i un acompanyament orquestral senzill.

Mèrits i Condecoracions

El 1991, Rodrigo va rebre el títol de Marqués de los Jardines de Aranjuez de mans del rei Joan Carles I. També va rebre el Premi Ondas de música clàssica el 1995, el prestigiós Premi Príncep d'Astúries el 1996 i l'Orde de les Arts i les Lletres de la República Francesa el 1998.

A Sagunt, diverses institucions i espais públics duen el nom de Joaquín Rodrigo en el seu honor. El Conservatori de Sagunt porta el seu nom, igual que l’auditori situat a la plaça principal de la ciutat. També donà nom a una plaça del Port de Sagunt, a una falla i a un col·legi públic del municipi.

Obres (llista no exhaustiva)

Monument a Joaquín Rodrigo a Aranjuez

Orquestra

• Cinco piezas infantiles (1924)
• Preludio para un poema a la Alhambra (1926)
• Tres viejos aires de danza (1926-27)
• Zarabanda lejana y villancico, per a orquestra de corda (1939)
• Per la flor del Lliri Blau, poema simfònic (1934)
• Dos berceuses (1935)
• Homenaje a la Tempranica, amb part solista de castanyoles (1939)
• Soleriana
• Música para un jardín (1957)
• A la búsqueda del más allá, (1976)

Obres concertants

• Violoncel i orquestra:
  • Concierto en modo galante (1949)
  • Concierto como un divertimento (1978–1981)

• Flauta i orquestra:
  • Concierto pastoral (1978)

• Guitarra i orquestra:
  • Concierto de Aranjuez (1939)
  • Concierto andaluz, per a quatre guitarres (1967)
  • Concierto para una fiesta (1982)
  • Fantasia para un gentilhombre (1954)
  • Concierto madrigal, per a dues guitarres (1968)

• Arpa i orquestra:
  • Concierto serenata (1954)
  • Sones de la Giralda (1963)

• Piano i orquestra:
  • Juglares (1923), estrena (1924), a València
  • Concierto heroico (1943)

• Violí i orquestra:
  • Cançoneta (1923)
  • Concierto de estío (1944)

Instrumental i de cambra

• Guitarra:
  • Tres piezas españolas
  • Invocación y danza en homenaje a Manuel de Falla (1961) Primer premi Coupe International de Guitare, de l'Office de Radiodiffusion Télévision Française (ORTF)
  • Elogio de la guitarra (1971)

• Piano:
  • Preludio al gallo mañanero (1926)
  • A l'ombre de Torre Bermeja (1945) Homenatge al seu amic Ricard Vinyes.
  • Cinco sonatas de Castilla con Toccata a modo de pregón (1951)

• Cambra:
  • Dos piezas caballerescas, per a conjunt de violoncels (1945)

Vocal i coral

• Jo tinc un burro, per a cor, harmonització cançó popular valenciana (1923)
• Cançó del teuladí, per a veu i piano, sobre poema de Teodor Llorente (1934)
• Cántico de la esposa, per a veu i piano, sobre poemes de Sant Joan de la Creu
• Tríptic de Mossén Cinto, per a solista i orquestra, sobre poemes de Jacint Verdaguer (1946)
• Quatre cançons en llengua catalana, per a veu i piano (1946)
• Cuatro madrigales amatorios, per a veu i piano o veu i orquestra (1948)
• Ausencias de Dulcinea, per a baix, quatre sopranos i orquestra (1948)
• Tres viejos aires de danza (1994)
• Villancicos y canciones de Navidad (1952)
• Música para un códice salmantino, per a cor (1952)

Teatre

• Música incidental per a El desdén con el desdén (1951)
• La destrucción de Sagunto (1951)
• Música incidental per a La vida es sueño, de Pedro Calderón de la Barca (1954)
• Pavana real, ballet (1955)
• Música indicental per a Èdip, de Sòfocles (1956)
• El hijo fingido, sarsuela, amb llibret de la seua esposa, Victoria Kamhi

Bibliografia

• Kamhi de Rodrigo, Victoria; translated by Ellen Wilkerson. Hand in Hand With Joaquín Rodrigo: My Life at the Maestro's Side. Pittsburgh: Latin American Literary Review Press, 1992. ISBN 093548051X. 
• Marco, Tomás. Historia de la música española. Siglo XX. Madrid: Alianza Editorial, 1983. ISBN 84-206-8506-2. 
• Sopeña, Federico. Historia de la música española contemporánea. Madrid: Rialp, 1976. ISBN 84-321-1873-7.