Paul Dukas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPaul Dukas
Paul Dukas 01.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1 d'octubre de 1865
París
Mort 17 de maig de 1935 (69 anys)
París
Sepultura Crématorium-columbarium du Père-Lachaise
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Compositor, coreògraf, músic, pedagog, professor de música, catedràtic d'universitat i pianista
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Mestres Georges Mathias, Théodore Dubois i Ernest Guiraud
Deixebles Olivier Messiaen, Claude Arrieu i Tony Aubin
Obra
Obres destacades L'aprenent de bruixot
Ariane et Barbe-bleue
Piano Sonata
Dades familiars
Cònjuge Suzanne Pereyra (1916–)
Fills
Premis i reconeixements

IMDB: nm0241152
Modifica dades a Wikidata

Paul Dukas (París, 1 d'octubre de 1865París, 17 de maig de 1935) fou un compositor francès.

Paul Abraham Dukas va nàixer a París al si d'una família jueva i va fer els estudis musicals sota el mestratge de Théodore Dubois i Ernest Guiraud, entre d'altres, al Conservatori de París. Ací és on va fer coneixença de Claude Debussy. En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crític musical.

Carrera[modifica | modifica el codi]

Encara que va compondre una gran quantitat de música, va destruir gran part de la seva obra en no sentir-se'n satisfet, i només en va sobreviure una petita part. L'obra més primerenca que ha sobreviscut és l'enèrgica Simfonia (1896) en la línia establerta per Beethoven i César Franck. Va ser seguida per una altra obra orquestral, L'apprenti sorcier, més coneguda pel seu títol català L'Aprenent de bruixot (1897), poema simfònic basat en un poema de Goethe, Der Zauberlehrling. Aquesta peça ha gaudit d'una gran popularitat en ser utilitzada per Walt Disney en la pel·lícula Fantasia. El domini magistral del ritme i la brillant orquestració, ambdues característiques de Dukas, són ben evidents en totes dues obres.

Per al piano, Dukas va escriure dues obres de gran complexitat tècnica, la Sonata per a piano (1901) i les Variacions, interludi i finale sobre un tema de Rameau (1902), també amb reminiscències de l'estil de Beethoven i de Franck. L'òpera Ariane et Barbe-bleue (Ariadna i Barba-blava), en la que va treballar entre 1899 i 1907, ha estat sovint comparada a Pelléas et Mélisande de Debussy, en part per la similitud musical i en part perquè ambdues obres estan basades en drames de Maurice Maeterlinck. El sumptuós ballet oriental La Péri (1912) va ser la darrera gran obra de Dukas.

En les últimes dècades de la seua vida, Dukas esdevingué més conegut com a mestre de composició, gràcies a l'èxit de molts dels seus alumnes.

Va morir a París i, com molts altres personatges cèlebres, està soterrat al cementiri del Père-Lachaise de la capital de França.

Alumnes de Paul Dukas[modifica | modifica el codi]

Obres Principals[modifica | modifica el codi]

  • Música Orquestral :
Obertures (Götz von Berlichingen, Polyeucte, Le Roi Lear)
Simfonia (1896)
L'Apprenti sorcier (1897)
  • Música de cambra :
Villanelle, per a trompa i piano
  • Piano :
Interlude et final sobre un tema de Rameau
La plainte, au loin, du faune...
Prélude élégiaque et variations
Sonata
  • Vocal :
Sonnet de Ronsard
Vocalise, per a veu i piano
Cantates (Hymne au soleil, Sémélé et Velléda)
  • Ballet :
La Péri (1912)
  • Òpera :
Ariane et Barbe-bleue (1907)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 188/89. (IBSN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 110. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1115. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 230. (IBSN 84-7291-226-4)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Dukas Modifica l'enllaç a Wikidata