Paul Dukas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPaul Dukas
Paul Dukas 01.jpg
Biografia
Naixement 1r octubre 1865
París
Mort 17 maig 1935 (69 anys)
París
Lloc d'enterrament Crematori i Columbari del Père-Lachaise, 87
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor, coreògraf, músic, pedagog, pedagog musical, professor d'universitat i pianista
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Professors Georges Mathias, Théodore Dubois i Ernest Guiraud
Alumnes Olivier Messiaen, Claude Arrieu, Tony Aubin i Darius Milhaud
Instrument Piano
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
Cònjuge Suzanne Pereyra (1916–)
Fills Adrienne Thérèse Dukas
Cronologia
20 maig 1935 funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise)
Premis

IMDB: nm0241152 Musicbrainz: 8048b7be-cda8-4e5a-bc4b-57267fc05be1 Discogs: 833986 IMSLP: Category:Dukas,_Paul Allmusic: mn0001222702 Find a Grave: 7653
Modifica les dades a Wikidata

Paul Dukas (París, 1 d'octubre de 1865París, 17 de maig de 1935) fou un compositor francès.

Paul Abraham Dukas va nàixer a París al si d'una família jueva i va fer els estudis musicals sota el mestratge de Théodore Dubois i Ernest Guiraud, entre d'altres, al Conservatori de París. Ací és on va fer coneixença de Claude Debussy. En acabar els estudis va treballar com a orquestrador i crític musical.

Carrera[modifica]

Encara que va compondre una gran quantitat de música, en va destruir gran part perquè no se'n sentia satisfet, i només en va sobreviure una petita part. L'obra més primerenca que ha sobreviscut és l'enèrgica Simfonia en do (1896) en la línia establerta per Beethoven i César Franck. Va ser seguida per una altra obra orquestral, L'Apprenti sorcier, coneguda en català com L'Aprenent de bruixot (1897), poema simfònic basat en el poema de Goethe Der Zauberlehrling. Aquesta peça ha gaudit d'una gran popularitat en ser utilitzada per Walt Disney en la pel·lícula Fantasia. El domini magistral del ritme i la brillant orquestració, ambdues característiques de Dukas, són ben evidents en totes dues obres.

Per al piano, Dukas va escriure dues obres de gran complexitat tècnica, la Sonata per a piano (1901) i les Variacions, interludi i finale sobre un tema de Rameau (1902), també amb reminiscències de l'estil de Beethoven i de Franck. L'òpera Ariane et Barbe-bleue (Ariadna i Barba-blava), en la que va treballar entre 1899 i 1907, ha estat sovint comparada a Pelléas et Mélisande de Debussy, en part per la similitud musical i en part perquè ambdues obres estan basades en drames de Maurice Maeterlinck. El sumptuós ballet oriental La Péri (1912) va ser la darrera gran obra de Dukas.

En les últimes dècades de la seva vida, Dukas esdevingué més conegut com a mestre de composició, gràcies a l'èxit de molts dels seus alumnes. Va morir a París i, com molts altres personatges cèlebres, està soterrat al cementiri del Père-Lachaise de la capital de França.

Alumnes de Paul Dukas[modifica]

Any 1929, classe de composition de Paul Dukas al Conservatori de París. D'esquerra a dreta, prop del piano: Pierre Maillard-Verger, Elsa Barraine, Yvonne Desportes, Tony Aubin, Pierre Revel, Georges Favre, Paul Dukas, René Duclos, Georges Hugon, Maurice Duruflé. A la dreta, asseguts: Claude Arrieu, Olivier Messiaen


Obres Principals[modifica]

  • Música Orquestral:
Obertures (Götz von Berlichingen, Polyeucte, Le Roi Lear)
Simfonia en do (1896)
L'Apprenti sorcier (1897)
  • Música de cambra:
Villanelle, per a trompa i piano
  • Piano:
Interlude et final sobre un tema de Rameau
La plainte, au loin, du faune...
Prélude élégiaque et variations
Sonata
  • Vocal:
Sonnet de Ronsard
Vocalise, per a veu i piano
Cantates (Hymne au soleil, Sémélé et Velléda)
  • Ballet:
La Péri (1912)
  • Òpera:
Ariane et Barbe-bleue (1907)

Referències[modifica]

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 907. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, volum II, pàg. 762. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 188/89. (ISBN 84-7291-226-4)
  4. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 110. (ISBN 84-7291-226-4)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1115. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 230. (ISBN 84-7291-226-4)
  7. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 669. (ISBN 84-7291-255-8)
  8. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vlm. II, pàg. 671. (ISBN 84-7291-255-8)
  9. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, v. II, pàg. 683. (ISBN 84-7291-255-8)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Dukas Modifica l'enllaç a Wikidata