Olivier Messiaen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Olivier Messiaen
Olivier Messiaen 1930.jpg
Naixement 10 desembre 1908
Avinyó
Mort 27 abril 1992
Clichy
Ocupació compositor, organista, ornitòleg, professor de música, musicòleg, teòric de la música, pianista, catedràtic d'universitat i escriptor
Moviment música clàssica i Música clàssica del segle XX
Modifica dades a Wikidata

Olivier Messiaen (Avinyó, 10 de desembre de 1908 - Clichy, Île-de-France, 27 d'abril de 1992) va ser un compositor, organista i ornitòleg francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va ingressar en el Conservatori de París a l'edat d'11 anys, on va estudiar orgue i composició, i va tenir com a professors Jean i Noël Gallon (harmonia, contrapunt i fuga) a Paul Dukas (composició), Maurice Emmanuel (història de la música), Charles-Marie Widor i Marcel Dupré (organ). Dels germans Gallon Messiaen va aprendre una tècnica musical forta, flexible, mentre que la brillantor sòlida de l'orquestració de Dukas en la seva òpera Ariana i Barbablava (1907) va ser perceptible en obres orquestrals de Messiaen llarg de la seva vida. Emmanuel li va transmetre el seu entusiasme pels modes grecs i hindús i Dupré va animar Messiaen en la seva inclinació per la improvisació, que va formar gran part del programa d'estudis d'orgue del Conservatori i de la qual Messiaen es va convertir en un mestre indiscutible.[1]

Va ser designat organista de l'Església de La Trinitat de París el 1931, lloc que va ocupar fins a la sevaa mort.[2] D'aquesta època és la que potser és la seva obra més coneguda, L'Ascension, quatre méditations symphoniques (L'Ascensió, quatre meditacions simfòniques). Composta i estrenada el 1932: es tracta d'una obra d'uns 27 minuts, escrita per a gran orquestra, i posteriorment transcrita i readaptada per a orgue el 1933. La versió orquestral consta dels següents moviments:

  • Majestat de Crist demanant la Gloria a Son Pare
  • Alabances serenes d'una ànima que anhela el Cel
  • Al·leluia de la trompeta i de la campana
  • Pregària de Crist dirigint-se a Son Pare

Quan va esclatar la segona guerra mundial Messiaen es va unir a l'exèrcit francès, però la seva mala vista li va impedir l'acció de primera línia. L'any 1940 va ser arrestat com a presoner de guerra, i mentre estava empresonat va compondre el seu Quatuor pour la fin du temps (Quartet per a la fi dels temps) per als quatre instruments que hi disposava: piano, violí, violoncel i clarinet. L'obra va ser estrenada per Messiaen i els seus amics presoners al gener en el camp de presoners de Silèsia davant un públic entusiasta de 5000 presoners.[1]

En sortir de la presó el 1941, aviat va ser nomenat professor d'harmonia, i després professor de composició (1966) en el Conservatori de París, lloc que va mantenir fins al seu retir en l'any 1978. L'any 1944 va publicar el seu Technique de mon langage musical,on resumeix i explica els principis rítmics i harmònics de la seva música.[1]

Les principals obres dels anys posteriors al 1940 van incloure una trilogia sobre la llegenda de Tristán : Harawi (1945) , un cicle de cançons amb textos propis del compositor que invoquen la mitologia peruana, la Simfonia Turangalila (1946-8, revisada l'any 1990), i Cinq rechants per a cor (1949). Posterioment va serguir un període d'experimentació amb els procediments serials i numèrics en obres com el Quatre études de rythme per a piano (1949-1950) i el Livre d'orgue (1951).[1]

La música de Messiaen és complexa (estava interessat en els ritmes de l'antiga Grècia i d'orígens indis), i es basa harmònicament i melòdicament en els modes de transposició limitada (com l'escala de tons o l'escala octatònica), que van ser una innovació pròpia de Messiaen. Moltes de les seues composicions representen el que ell va anomenar "els aspectes meravellosos de la fe", mostrant el seu indestructible catolicisme. Va viatjar extensament, i va escriure les seues obres inspirat per diverses influències com ara la música del Japó, el paisatge del Canyó de Bryce a Utah, i la vida de Sant Francesc d'Assís. Messiaen va experimentar un tipus suau de sinestèsia manifestada com una percepció de colors quan sentia certes harmonies. Per un breu període Messiaen va experimentar amb el serialisme integral, en el camp del qual és citat sovint com un innovador. El seu estil va absorbir moltes influències musicals exòtiques com ara el gamelan indonesi (la percussió de so determinat té sovint un paper prominent en les seues obres orquestrals), i també va usar les ones Martenot.

Messiaen estava fascinat pel cant dels ocells; deia que els ocells eren els millors músics i es considerava tant un ornitòleg com un compositor. Transcrivia el cant dels pardals en els seus viatges per tot el món, i va incorporar les transcripcions d'aquests cants en gran part de la seua música. El seu ús innovador del color, la seua concepció personal de la relació entre el temps i la música, el seu ús del cant dels ocells, i el seu intent d'expressar profundes idees religioses, tot es combina de tal manera que fa quasi impossible confondre una composició de Messiaen amb una obra de qualsevol altre compositor clàssic occidental.

Influències per la seva música[modifica | modifica el codi]

La Religió[modifica | modifica el codi]

Messiaen tenia una profunda fe catòlica i això li va portar algunes crítiques. Per una banda el públic religiós criticava les seves obres per tenir un llenguatge estrany i la crítica musical especialitzada el criticava per la seva insistència en temàtiques religioses, la falta de consideració per l’anomenada “musica absoluta”  i pel el que ells anomenaven “harmonies reaccionaries”.[3]

Obres de temàtica religiosa[modifica | modifica el codi]

Messiaen era un catòlic devot, i va compondre un gran nombre de peces de temes religiosos. En són exemple el Quantuor pour la fin du temps, Vingt regards sur l'Enfant-Jesús (1944) per a piano, la seva òpera San Framcesc d'Asís (1975-1983) i nombroses peces per a òrgan.[2]

Sinestèsia[modifica | modifica el codi]

Messiaen tenia sinestèsia, és a dir percebia els sons com a colors. O més ben dit, més que els són, el que percebia com a colors eren els intervals En el seu llibre, així com en prefacis i fins i tot en el propi cos de les seves partitures es pot trobar passatges d’enrome potència descriptiva del color, arribant a incloure com a guia al director el color de determinats passatges.[3]

Obres d'influència sinestèsica[modifica | modifica el codi]

En algunes de les seves partitures, Messiaen va anotar els colors de la música ,especialment en Couleurs de la Cité Céleste y en Des canyons aux étoiles. El proposit era ajudar al director en la interpretació, més que per especificar què colors havia d'experimentar l'oient. La importància del color està lligada a la sinestèsia que Messiaen experimentava, la qual cosa li feia percebre colors quan escoltava o imaginava música (encara que ell va dir que no percebia visualment els colors).[3]

Premis i reconeixements

Alumnes de Messiaen[modifica | modifica el codi]

Entre els seus distingits alumnes s'hi troben Pierre Boulez, Yvonne Loriod (qui després seria la segona esposa de Messiaen), Karlheinz Stockhausen, Serge Nigg, Milko Kelemen, Jean Barraqué i George Benjamin. El fet que cada un dels seus alumnes recorregués un camí particular i independent resulta un tribut a la qualitat i imparcialitat de les ensenyances de Messiaen.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olivier Messiaen Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Griffiths, Paul and Roger Nichols . "Messiaen, Olivier." The Oxford Companion to Music. Ed. Alison Latham. Oxford Music Online. Oxford University Press. Web. 23 May. 2016.<http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/opr/t114/e4377>.
  2. 2,0 2,1 2,2 Burkholder, J.Peter; Grout, Donald J.; Palisca, Claude. Historia de la música occidental. séptima edició. 2008: Alianza Editorial. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Blanco, Enrique. «La personalidad musical de Messiaen» (en castellà). [Consulta: 23 maig 2016].