Ones Martenot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'instrument musicalOnes Martenot
Ondes martenot.jpg
TipusInstrument musical electrònic, instrument de teclat, instrument musical experimental i analogue synthesizers and other electronic instruments with thermionic valve (vacuum-tube) based devices generating and/or processing electric sound signals (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs531.1 Modifica el valor a Wikidata
InventorMaurice Martenot Modifica el valor a Wikidata

[1]Les Ones Martenot són un instrument de música electrònica inventat l'any 1928 per Maurice Martenot i que sovint interpretava la seva germana, Ginette Martenot.[2]

En el Segle XXI s'assisteix al renaixement d'aquest instrument gràcies a un nou fabricant anglès. En ser Ondes Martenot una marca registrada, els nous fabricants utilitzen altres marques.

Constitució[modifica]

Aquest instrument d'oscil·lador electrònic monòdic (és a dir, que no produeix notes simultànies) es caracteritza per les seues sonoritats particulars, que recorden veus procedents de lluny. Es compon de:

  • un teclat suspès, que comanda l'altura del so (la seua freqüència) i el vibrato.
  • una cinta paral·lela al teclat que permet els glissandi
  • una tecla d'expressió que es controla amb la mà esquerra i que incideix sobre el volum sonor. Per la pressió menys o més forta sobtenen les variacions d'intensitat que poden anar del pianissimo al fortissimo. Un colp sec sobre la tecla produeix un so percutit. Hom pot fàcilment fer una analogia entre la tecla d'expressió i l'arc d'un instrument de corda.
  • un comandament amb diferents timbres per tal de filtrar i modificar el so i fer combinacions
  • difusors (altaveus transformats)
    • principal o D1 : altaveu estàndard de gran potència
    • ressonància o D2 : altaveu muntat darrere dels conjunt amb el fi d'obtenir ressonància acústica
    • gong o D3 : altaveu la membrana del qual ha estat substituïda per un gong, per tal de crear sons metàl·lics
  • palma : peça de lutheria sobre la que es disposen cordes metàl·liques connectades al motor de l'altaveu. Les vibracions transmeses permeten que les cordes entren en ressonància.

Repertori[modifica]

Una de les obres més conegudes que fa servir l'instrument i que ha passat a formar part del repertori canònic per orquestra simfònica és la Simfonia Turangalila (1946–48), escrita per Olivier Messiaen. Va ser Ginette Martenot la qui va tocar les ones a l'estrena de l'obra el 2 de desmbre de 1949.

Videos[modifica]

Referències[modifica]

  1. Michels, Ulrich. Atlas de Música I (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1993, p. 63. ISBN 84-206-6201-1. 
  2. Asimov, Peter «Une invention 'essentiellement française': seeing and hearing the Ondes Martenot in 1937». Musique, images, instruments, 2018, pàg. 106-126.
  3. Musée des instruments de musique (Bruxelles). 50 instruments insolites : les coups de coeur des visiteurs du MIM. Bruxelles: Renaissance du livre, impr. 2010. ISBN 978-2-507-00435-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ones Martenot