27 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs. Queden 248 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1947, Monestir de Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages: aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar.
- 1975, Barcelona: Es produeix un accident mortal durant la celebració del Gran Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc.[1]
- 1984, Barcelona: surt de la cadena de muntatge de la Seat a la Zona Franca el primer model de cotxe Seat Ibiza.
- Resta del món
- 711, Gibraltar, Regne Unit: Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr hi desembarquen amb un exèrcit amazic i hi comencen la conquesta omeia d'Hispània.
- 1565, Filipines: fundació del primer assentament castellà a les illes, Cebú.
- 1810: Ludwig van Beethoven compon la peça per a piano Per a Elisa.
- 1848, París (França)ː S'aboleix definitivament l'esclavitud a França.[2]
- 1866, París (França): s'estrena l'òpera Roméo et Juliette, de Charles Gounod amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré, al Théâtre Lyrique.
- 1908, Londres, Regne Unit: inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu 1908.[3]
- 1917: Finlàndia proclama la seva independència.
- 1945, Àustria: proclamació de la II República i independència del Tercer Reich.
- 1950, Regne Unit: reconeixement de l'Estat d'Israel.
- 1956, EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants.[4]
- 1960, Togo: s'aconsegueix la independència respecte a França.[5]
- 1961, Sierra Leone: s'aconsegueix la independència respecte al Regne Unit.[6]
- 1978, Afganistan: Revolució de Saur, va ser una revolució comunista dirigida pel Partit Democràtic Popular de l'Afganistan contra el mandat del president Muhammad Dawud Khan.[7]
- 1981, EUA: Xerox presenta el Xerox Star, el primer ordinador comercial que incorpora ratolí i interfície gràfica.[8]
- 1994, Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
- 2018, Cimera coreana de 2018
- 2020, Catalunya: Inici de les emissions en proves de Tevecat.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1813 - Xàtiva: Vicent Boix i Ricarte, poeta, polític i historiador valencià (m. 1880).[9]
- 1900 - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972).[10]
- 1947 - Palma: Maria del Mar Bonet, cantant mallorquina.[11]
- 1964 - Barcelona: Elisenda Pucurull i Caldentey, atleta i maratoniana catalana.[12]
- 1982:
- Barcelona: Agnès Russiñol i Amat, politòloga, periodista i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- Barcelona: Jordi Codina, porter català.
- 1986 - Castelló de la Plana: Cristina Cabedo Laborda, advocada i política, ha estat diputada a les Corts Valencianes.
- 1987 - Vic: Mònica Gimeno i Coma, patinadora catalana, ha estat campiona de Catalunya, Espanya i Europa en diverses categories.
- Resta del món
- 1618, Perigús, Nova Aquitània (França): Adrien Greslon, jesuïta francès, missioner al Canadà i a la Xina (m. 1697).[13]
- 1635, Zhili -actual Hubei, (Xina): Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán) també anomenat Xizhai(en xinès 习斋; pinyin Xízhāi), erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing (m. 1704).[14]
- 1650, Kassel (Alemanya): Carlota Amàlia de Hessen-Kassel, noble alemanya que esdevingué reina de Dinamarca i Noruega (m. 1714).
- 1759, Londres, Gran Bretanya: Mary Wollstonecraft, escriptora i assagista, pionera del feminisme (m. 1797).[15]
- 1791, Charlestown, Massachusetts, EUA: Samuel Morse, inventor estatunidenc (m. 1872).[16]
- 1806, Palerm, Regne de les Dues Sicíliesː Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, reina consort d'Espanya i regent (m. 1878).[17]
- 1812, Teutendorf (Alemanya): Friedrich von Flotow, compositor alemany. Especialment recordat per la seua òpera Martha (m. 1883).[18]
- 1820, Derby, Gran Bretanya: Herbert Spencer, filòsof i psicòleg anglès (m. 1903).[19]
- 1822, Point Pleasant, Ohio, EUA: Ulysses S. Grant, 18è President dels Estats Units (m. 1885).[20]
- 1856, Pequín (Xina): Emperador Tongzhi, vuitè emperador de la dinastia Qing (m. 1875).[21]
- 1867, Bucarest: Sarmiza Bilcescu,primera dona a exercir l'advocacia al seu país i a obtenir un doctorat en dret en el món (m. 1935).
- 1893, Ivanjica, Regne de Sèrbia: Draža Mihajlović, cap dels txètniks (m. 1946).[22]
- 1922, Worcester, Worcestershireː Sheila Scott, aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació (m. 1988).[23]
- 1927,
- Marion, Alabama: Coretta Scott King, escriptora i activista estatunidenca, reconeguda líder de la comunitat negra, esposa de Martin Luther King (m. 2006).[24]
- Basilea (Suïssa): Karl Alexander Müller, físic suís, Premi Nobel de Física de l'any 1987.[25]
- 1932, París, França: Anouk Aimée, actriu francesa.
- 1937, Pequín (Xina): Zhang Jie, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura dels anys 1985 i 2005.[26]
- 1945: Robert Cialdini, psicòleg i escriptor estatunidenc.
- 1948, Weehawken, Nova Jersey (EUA): Kate Pierson, una de les cantants principals i membre fundadora de The B-52's.
- 1952, Tuupovaara, (Finlàndia): Ari Vatanen, ex corredor de ral·lis i polític.[27]
- 1959, Palo Alto, Califòrnia (EUA): Andrew Fire, patòleg i genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2006.[28]
- 1975, Memphis, Tennessee: Koopsta Knicca, raper estatunidenc, membre del grup de rap Three 6 Mafia.
- 1976, Dulwich, Londresː Sally Cecilia Hawkins, actriu anglesa.[29]
- 1985, Londres: Anita Asante, futbolista britànica, defensa, que ha participat en tres Mundials, tres Eurocopes i uns Jocs Olímpics.
- 1986, Moscouː Dinara Safina, jugadora de tennis tàtara (ciutadana russa); fou número 1 del rànquing individual femení.[30]
- 1988 - Austin, Estats Units: Austin Amelio, actor nord-americà.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1607 - Vic, Principat de Catalunya: Francesc Robuster i Sala, bisbe català (n. 1544).[31]
- 1903 - Mataró, Maresme: Terenci Thos i Codina, advocat, polític i escriptor català (n. 1841).[32]
- 1940 - Barcelona: Joaquim Mir Trinxet, pintor català (n. 1873).[33]
- 1972 -Sant Cugat del Vallès: Gabriel Ferrater i Soler, poeta, crític, traductor i lingüista català (n. 1922).[34]
- 1999 - Barcelona: Dolors Castelltort i Vila, atleta i jugadora de bàsquet. Va pertànyer al Club Femení i d'Esports (n. 1913).[35]
- 2002 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà: Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza, industrial i col·leccionista d'art alemany (n. 1921).[36]
- 2003 - Valènciaː Presentación Sáez de Descatllar, mestra valenciana i referent del feminisme al País Valencià (n. 1932).[37]
- Resta del món
- 1386, Tordesillas, Regne de Castella: Elionor Telles de Menezes, reina consort de Portugal.
- 1404, Halle (Bèlgica): Felip II de Borgonya, duc de Borgonya.
- 1434, Còrsega: Vicentello d'Istria, cap dels corsos partidaris dels catalans, executat pels genovesos, fet que marca la fi de la influència catalana a l'illa.
- 1521, Illa de Cebu, Filipines: Fernão de Magalhães, navegant i descobridor portuguès (n. 1480).[38]
- 1605, Roma, Estats Pontificis: Lleó XI, Papa de Roma (n. 1536).[39]
- 1638, Pequín (Xina): Giacomo Rho, jesuíta italià, matemàtic, missioner a la Xina (n. 1593).[40]
- 1749, Venècia, Regne d'Itàlia: Mekhitar, fundador de l'Orde Mequitarista (n. 1676).[41]
- 1794, Calcuta, Índia britànica: William Jones, filòleg britànic.(n. 1746).[42]
- 1800, Sant Petersburg: Yevstigney Fomin, compositor rus del Classicisme.
- 1806, Berlín: Amalie von Gallitzin, escriptora i intel·lectual alemanya.[43]
- 1882, Concord, Massachusetts (EUA): Ralph Waldo Emerson, assagista, filòsof i poeta estatunidenc. Va ser líder del moviment transcendentalista a les primeries del segle xix (n. 1803).[20]
- 1915 (14 d'abril de l'antic calendari), Moscou, Rússia: Aleksandr Skriabin, compositor rus (n. 1872).[44]
- 1922: Hans Mohwinkel, baríton alemany
- 1937, Roma, Regne d'Itàlia: Antonio Gramsci, escriptor, polític i filòsof italià d'origen sard (n. 1891).[45]
- 1944, Auschwitz: Otti Berger, artista tèxtil de la Bauhaus, víctima de l'Holocaust (n. 1898).[46]
- 1962, Guadalajara, Espanya: Carmen Abela y Espinosa de los Monteros, mestra cèlebre per desenvolupar mètodes pedagògics per a l'educació de nens discapacitats.
- 1972, Bucarest,(Romania): Kwame Nkrumah, va ser un dels polítics líders de la independència de Ghana.(n. 1909).[47]
- 1989, Nova York: Julia Smith, pianista, compositora i escriptora musical estatunidenca (n. 1905).[48]
- 1992, Clichy, Île-de-France: Olivier Messiaen, compositor, organista i ornitòleg francès (n. 1908).[18]
- 1997,
- Puerto de la Cruz, Espanya: Víctor Arriazu y Calleja, pintor, dibuixant i entintador dels còmic El Capitán Trueno i El Jabato.
- l'Havana: Dulce María Loynaz, poeta cubana, una de les figures més importants de la lírica d'aquest país (n. 1902).[49]
- 1998, Corbei-Essonnes (França): Dominique Aury, escriptora francesa coneguda per la seua novel·la Història d'O, que va escriure amb el pseudònim Pauline Réage (n. 1907).[50]
- 2002, Century City, Califòrniaː Ruth Handler, empresària estatunidenca, creadora de la nina Barbie (n. 1916).[51]
- 2007, Moscou, Rússia: Mstislav Rostropóvitx, violoncel·lista rus. Premi Internacional Catalunya 1992 (n. 1927).[52]
Festes i commemoracions[modifica]
- Koningsdag, "Dia del rei", festiu als Països Baixos.
- Santoral:
- Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya;
- Sant Germà màrtir,
- Sant Teodor de Tabenna, monjo egipci;
- Sant Floribert de Lieja, bisbe;
- Sant Simeó I de Jerusalem, patriarca (a les esglésies ortodoxes);
- Sant Pere Ermengol, mercedari (fins al 1969);
Referències[modifica]
- ↑ Fabre, Jaume; Huertas Claveria, Josep Maria. Noticiari de Barcelona. Barcelona: La Campana, 1991. ISBN 84-86491-60-6.
- ↑ «[http://www.senat.fr/evenement/victor_schoelcher/abolitions.html Victor Schoelcher (1804-1893). Une vie, un siècle. L'esclavage d'hier à aujourd'hui]» (en francès). Senat de França. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «London 1908 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Rocky Marciano | Biography, Record, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Skinner, Kate. The Fruits of Freedom in British Togoland (en anglès). Cambridge University Press, 2015, p. 187. ISBN Cambridge University Press.
- ↑ Harris, David. Sierra Leone: A Political History (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 43. ISBN 0199361762.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Xerox 8010 Star Information System». National Museum of American History. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Vicent Boix i Ricarte | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Carme Ballester i Llasat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Maria del Mar Bonet i Verdaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Elisenda Pucurull Caldentey | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Dehergne S.J., Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Mary Wollstonecraft | Biography, Works, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Samuel F.B. Morse | Telegraph, Biography, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Maria Cristina de les Dues Sicílies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ 18,0 18,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Herbert Spencer | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ 20,0 20,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Dragoljub Mihailović | Yugoslavian resistance leader» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Sheila Scott» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ «Coretta Scott King | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «On this day: Born April 27, 1952. Ari Vatanen, rally champion» (en anglès). Reuters. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2006» (en anglès americà). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Sally Hawkins» (en castellà). SensaCine.com. [Consulta: 3 març 2021].
- ↑ «Dinara Safina: "Aprendí español de niña y fue muy fácil"» (en castellà). 20 minutos, 12-05-2009. [Consulta: 25 febrer 2021].
- ↑ «Francesc Robuster i Sala | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Terenci Thos i Codina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Joaquim Mir i Trinxet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Dolors Castelltort Vila | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Hans Heinrich, Baron Thyssen-Bornemisza de Kaszon | Dutch industrialist and art collector» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Simo, Trini «Una figura feminista fundamental» (en castellà). El País [Madrid], 28-04-2003. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Ferdinand Magellan | Biography, Voyage, Discoveries, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Leone XI, papa» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2005. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Fontana, Michela, (19..- ...).,. Matteo Ricci un jésuite à la cour des Ming. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3.
- ↑ «MECHITAR in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Sir William Jones | British orientalist and jurist» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ door Sluis, Jacob van. «Adelheid Amalia von Schmettau». Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland (DVN). [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ Powell, Jonathan. «Skryabin [Scriabin, Aleksandr Nikolayevich]». A: Grove Music Online, 2001 [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «GRAMSCI, Antonio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Otti Berger» (en alemany). FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Buehner, Katie; Feustle, Maristella. «Julia Smith Collection (Music), 1920-1989. Biographical Note» (en anglès). UNT. University Libraries. [Consulta: 23 novembre 2020].
- ↑ «Dulce María Loynaz | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Jewish Virtual Library: "Ruth Mosko Handler - (1916-2002) retrieved August 10, 2013
- ↑ «Mstislav Rostropovich | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
