Herbert Spencer
 Herbert Spencer | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1820  Derby (Anglaterra) |
| Mort | 8 desembre 1903 (83 anys) Brighton (Anglaterra) |
| Sepultura | Highgate Cemetery |
| Dades personals | |
| Religió | Agnosticisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | filòsof, periodista, sociòleg, escriptor, psicòleg, economista, antropòleg, botànic |
| Període | Segle XIX |
| Ocupador | The Economist |
| Membre de | |
| Interessat en | Evolució, Positivisme, Laissez faire, Utilitarisme |
| Idea | Supervivència del més apte |
| Moviment | Lliurepensament, positivisme i utilitarisme |
| Influències | |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Abrev. botànica | Spencer |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Pare | William George Spencer (en)  |
Signatura  | |
 | |
Herbert Spencer (Derby, 27 d'abril del 1820 - Brighton, 8 de desembre del 1903)[1] fou un filòsof, psicòleg i sociòleg britànic, fundador de la filosofia evolucionista a Gran Bretanya i un dels més il·lustres positivistes del seu país.
Enginyer de ferrocarrils i de formació autodidacta, es va interessar tant per la ciència com per les lletres. L'any 1848, va assumir la direcció de la revista The Economist, òrgan del liberalisme radical de l'època. Des del punt de vista sociològic, cal considerar-lo com el primer autor que va utilitzar de manera sistemàtica els conceptes d'estructura i funció. Per altra banda, va concebre la sociologia com un instrument dinàmic al servei de la reforma social.
Va dedicar la seva vida a elaborar el seu sistema de filosofia evolucionista, en la qual considera l'evolució natural com clau de tota la realitat; a partir de la llei mecanicomaterialista, cal explicar qualsevol nivell progressiu: el material, el biològic, el psíquic, el social, etc. En les seves lectures, va conèixer la teoria de l'evolució exposada a la fi del segle xviii pel naturalista francès Jean Lamarck. La seva teoria, avui gairebé desacreditada, sostenia que els trets adquirits d'un organisme eren hereditaris. Les teories de Lamarck sobre l'evolució van influir profundament en l'obra de Spencer. Va aplicar la teoria de l'evolució a les manifestacions de l'esperit i als problemes socials, entre aquests el de l'educació, amb la seva obra Educació: intel·lectual, moral i física. La seva doctrina va quedar principalment exposada en el seu Sistema de filosofia sintètica (11 volums).
De la seva extensa bibliografia, cal esmentar: L'estàtica social (1850), Principis de psicologia (1855), Primers principis (1862), Principis de biologia (1864), La classificació de les ciències (1864), La sociologia descriptiva (1873), Principis de sociologia (1877-1896) i L'individu contra l'estat (1884). Malgrat que Spencer no va assolir crear una escola pròpia, el seu ambiciós intent de sistematitzar tot el coneixement dintre del marc de la ciència moderna, i especialment en termes de l'evolució, li ha fet mereixedor de figurar entre els principals pensadors de finals del segle xix.
Està enterrat a Highgate Cemetery (Londres), i irònicament just al davant s'hi troba la tomba del filòsof socialista Karl Marx.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herbert Spencer |
- Herbert Spencer a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Spencer, Herbert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nova edició revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 322. ISBN 8429270043.