The Economist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesThe Economist

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1843 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJames Wilson Modifica el valor a Wikidata
Propietat deThe Economist Group Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióLondres Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
PeriodicitatSetmanal
ÀmbitMundial
Gèneremagazín d'actualitat Modifica el valor a Wikidata
Temaeconomia i política Modifica el valor a Wikidata
Editor en capJohn Micklethwait (2006–2014)
Zanny Minton Beddoes (2015–) Modifica el valor a Wikidata
EditorialThe Economist Group Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0013-0613 i 1476-8860 Modifica el valor a Wikidata
CODENEONOEH Modifica el valor a Wikidata
OCLC531780543 Modifica el valor a Wikidata
LCCN08017464 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeconomist.com Modifica el valor a Wikidata
Digital  Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TheEconomist Twitter: TheEconomist Instagram: theeconomist LinkedIn: the-economist Youtube: UC0p5jTq6Xx_DosDFxVXnWaQ Pinterest: theeconomist GitHub: TheEconomist Modifica el valor a Wikidata

The Economist és un setmanari britànic d'informació econòmica i política en llengua anglesa.

Fou publicat per primera vegada el setembre del 1843 i ha seguit ininterrompudament fins a l'actualitat. Va ser fundat quan el Regne Unit era la primera potència econòmica mundial, per un fabricant de barrets i banquer escocès (James Wilson) per aconseguir revocar la legislació proteccionista sobre el blat (les corn laws). El revista ha defensat sempre el liberalisme econòmic i les posicions polítiques més conservadores.[1]

El setmanari té una gran reputació en els àmbits de la política internacional, l'economia i els negocis, i és una de les publicacions internacionals més influents.

Una característica del setmanari és el que, excepte contades excepcions, els articles no estan signats. Això afavoreix la col·laboració entre els periodistes.[1]

La revista també ha concedit entrevistes a líders polítics com Barack Obama,[2]Emmanuel Macron,[3]Ranil Wickremesinghe [4] o Lula Da Silva.[5]

La línia editorial del diari es considera generalment neoliberal, propera als cercles empresarials i financers internacionals. Karl Marx el va descriure com l'òrgan europeu de l'aristocràcia financera.[6]

Es presenta com a centrista a favor del liberalisme econòmic ( globalització, lliure comerç ) i del liberalisme polític ( democràcia liberal, llibertat de premsa ).[7][8] Diu que s'inspira en el pensament de John Locke, David Hume, Adam Smith i John Stuart Mill.[9]

The Economist ha estat descrit com el diari més influent del món a causa del gran nombre de personalitats entre els seus lectors.[10][11][12]

Propietat de The Economist Group, és propietat majoritària de la família Agnelli [13] amb la participació de les famílies Rothschild, Cadburry i Shroders.

El seu editor actual és Zanny Minton Beddoes.

Seccions[modifica]

Portada 16 de maig de 1846
  • The world this week: Presenta en dues pàgines les notícies més importants de la setmana en format breu.
  • Leaders: És la secció dels editorials.
  • Letters: Publica les cartes al director.
  • Briefing: Analitza en profunditat algun tema clau de l'actualitat.
  • Regions: Presenta les notícies més importants de cada continent: Europa, Regne Unit, Pròxim Orient i Àfrica, EUA, Les Amèriques i Àsia.
  • International: Analitza afers que tenen una natrualesa global.
  • Business: Presenta les notícies sobre negocis i ciències empresarials.
  • Finance and economics: Presenta les notícies sobre finances i ciències econòmiques.
  • Science and technology: Recull les novetats més destacades en ciència i tecnologia.
  • Books and arts: Inclou ressenyes sobre novetats literàries i artístiques.
  • Obituary: Necrològica sobre algun personatge traspassat durant la setmana.
  • Economic and financial indicators: Presenta un seguiment de les dades clau per seguir l'evolució de les principals economies mundials, així com previsions i índexs borsaris.
  • Technology Quarterly: Repàs trimestral als avenços destacats en l'àmbit tecnològic.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Zevin A. "The Economist", le journal le plus influent du monde. Le Monde diplomatique; agost 2012, pàg. 4-5
  2. «An interview with the president». The Economist, Aug 2nd 2014.
  3. «Emmanuel Macron in his own words (French)». The Economist, Nov 7th 2019.
  4. «An interview with the president of Sri Lanka». The Economist, Aug 16th 2022.
  5. Sep 30th 2022. «The Economist interviews Lula da Silva». Economist.com, Sep 30th 2022.
  6. McLellan, David. Karl Marx: His Life and Thought, 1 desembre 1973. ISBN 978-1-349-15514-9. 
  7. «Is The Economist left- or right-wing?». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  8. «The Economist - Londres» (en francès). Courrier international. [Consulta: 28 març 2019].
  9. «The literature of liberalism». The Economist, 29-08-2018. ISSN: 0013-0613 [Consulta: 21 març 2019].
  10. «« The Economist », le journal le plus influent du monde» (en francès). Le Monde diplomatique, 01-08-2012. [Consulta: 4 febrer 2019].
  11. «"The Economist" : le journal qui ne connaît pas la crise» (en francès). L'Obs, 22-04-2016. [Consulta: 4 febrer 2019].
  12. Còpia de fitxer a la Wayback Machine.
  13. «Why did wealthy families pay over the odds for the Economist?». The Guardian, 2015.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Economist