Lliure comerç

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escola d'Economia de Chicago

 · Benzinpreis ch monatlich.png  ·
 · Categoria:Finances  ·
 · Categoria:Economia  ·
 · Portal:Economia  ·
 Vegeu aquesta plantilla 

El lliure comerç en la teoria econòmica és un model de mercat ideal en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense barreres tarifàries (imposts especials, drets aranzelaris…) o no tarifàries (normes, controls sanitaris, procediments de reconeixement tècnic…) imposades pel govern. Es parla aleshores d'una economia oberta. Es troba a l'altre extrem de l'autarquia i del proteccionisme.[1] El grau d'obertura o de llibertat de mercat varia d'una època a l'altre.

A la Unió Europea s'aplica el principi de les quatre llibertats: llibre circulació de béns, serveis capitals i persones. Així tot producte que pot ser venut legalment a un país pot vendre's lliurement en tota la Unió, sense procediments de certificació suplementaris o drets d'entrada. Hi ha unes excepcions, entre altres pels medicaments reemborsats pel sistema nacional de seguretat social. També les regles del tractament dels embalatges o l'impacte mediambiental encara poden crear obstacles.[2] Regles semblants

El lliurecanvisme és la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El comerç lliure és un concepte que inclou:

  • el comerç internacional dels béns sense tarifes (impostos sobre les importacions) i sense cap altra barrera comercial (p.ex. quotes d'importació);
  • el comerç internacional dels serveis sense tarifes i sense cap altra barrera comercial
  • el moviment lliure de la mà d'obra entre països
  • el moviment lliure de capital entre països
  • l'absència de les polítiques de distorsió (regulació, subsidis o lleis) que donen una avantatge a les companyies nacionals sobre les companyies internacionals

En la pràctica, la majoria dels acords de lliure comerç no inclouen el moviment lliure de mà d'obra, i generalment posen restriccions al comerç d'alguns productes que el govern considera crítics. Per això, llevat del comerç entre els estats membres de la Unió Europea, cap altra àrea de lliure comerç del món permet els cinc punts anteriors.

Història[modifica | modifica el codi]

Des de l'edat antiga, diverses civilitzacions pròsperes han promogut el comerç, sovint per força amb la creació de vasts imperis. L'estudi dels beneficis del comerç es van desenvolupar a Europa els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'Anglaterra. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del mercantilisme durant el segle XVI a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comerç van ser David Ricardo i Adam Smith, i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues.

Al segle XX hi va hi haver uns intents de crear economies tancades, com durant la primera dècada de la dictadura franquista, sota la direcció de l'Instituto Nacional de Autarquía (1941-1963)[3] la Xina maoista o a Albània, però el resultat sempre va ser desastrós. Sobretot en temps de crisis, els crits per mesures proteccionistes esdevenen més forts.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mata, Jordi et al.. «300 anys d'espoli». Sàpiens [Barcelona], núm. 122, novembre 2012, p.26-37. ISSN: 1695-2014.
  2. Libre circulación de mercancías: marco general Síntesi de la legislació de la UE
  3. Antonio Gómez Mendoza (red.), De mitos y milagros. El Instituto Nacional de Autarquía (1941-1963), (castellà) Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000, 213 pàgines, ISBN 978-84-8338-225-7

Vegeu també[modifica | modifica el codi]