George Stigler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGeorge Stigler
Dades biogràfiques
Naixement 17 de gener de 1911
Seattle
Mort 1 de desembre de 1991 (80 anys)
Chicago
Alma mater Universitat de Washington
Northwestern University
Universitat de Chicago
Activitat professional
Ocupació Economista
Ocupador Universitat de Chicago
Universitat Colúmbia
Dades familiars
Fills Stephen Stigler
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
Escola d'Economia de Chicago

 · Benzinpreis ch monatlich.png  ·
 · Categoria:Finances  ·
 · Categoria:Economia  ·
 · Portal:Economia  ·
 Vegeu aquesta plantilla 

George Joseph Stigler (Seattle, EUA 1911 - Chicago 1991) fou un economista nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1982.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 17 de gener de 1911 a la ciutat de Seattle, població situada a l'estat nord-americà de Washington. Va estudiar economia a la Universitat de Washington, i l'any 1938 aconseguí el doctorat a la Universitat de Chicago sota la direcció de Frank Hyneman Knight i Jacob Viner, i sent company d'aula de Milton Friedman. Posteriorment va ser professor a les universitats de Minnesota entre 1938 i 1946, Brown fins al 1947, Columbia fins al 1958, on va treballar al costat de Kenneth Arrow i Robert Solow, fins que aquell any va ingressar a la de Chicago, de l'escola de la qual econòmica va ser un destacat membre.

Participà en la fundació de la Societat Mont Pelerin l'any 1947 al costat de Friedrich August von Hayek, i de la qual en fou president entre 1976 i 1978. Va morir l'1 de desembre de 1991 a la ciutat de Chicago, població situada a l'estat d'Illinois.

Recerca econòmica[modifica | modifica el codi]

Durant la Segona Guerra Mundial participà en el denominat Projecte Manhattan, realitzant recerca matemàtica i estadística.

Stigler va ser pioner de l'"economia de la informació" i de l'"economia de la regulació". Va associar les variacions de preus entre mercats a l'existència d'informació pertinent, assenyalant com els mercats que són poc transparents tenen la seva conseqüència en alts preus i en grans beneficis per als agents que disposen d'informació. Quant a la regulació pública, va passar a incorporar-la a l'interior del sistema econòmic, assenyalant com els grups de pressió intenten canalitzar-la en benefici propi, el que el va dur a defensar la no-intervenció pública.

L'any 1982 fou guardonat amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre estructures industrials, el funcionament dels mercats i els efectes de la regulació pública.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]