Vés al contingut

Llista de guardonats amb el Premi Nobel d'Economia

Article de qualitat
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Premi Nobel d'Economia no va ser establert per Alfred Nobel (el creador de la dinamita), va ser creat el 1968 pel Banc Central de Suècia en Memòria d'Alfred Nobel per ser atorgat per l'Acadèmia Reial de Ciències de Suècia.

El Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, conegut també com a Premi Nobel d'Economia tot i no ser un dels premis originàriament per Alfred Nobel,[1] és lliurat anualment per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències i és una de les principals distincions que es realitzen per ressaltar el treball d'aquelles persones que han desenvolupat una teoria o una activitat digna de reconeixement en el món de l'economia. Cal destacar que aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a lliurar el 1969 pel Banc de Suècia, amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel. El guanyador del premi rep 10 milions de corones sueques, al voltant d'1,1 milions d'euros, una medalla d'or i un diploma.[2] Des d'aquest moment, a data de 2020 el Premi Nobel d'Economia s'ha atorgat en 52 ocasions a 86 investigadors per la seva contribució en l'àmbit de les ciències econòmiques. Aquest premi va ser lliurat per primera vegada als economistes Ragnar Frisch i Jan Tinbergen per haver desenvolupat i aplicat models dinàmics a l'anàlisi dels processos econòmics.

Es tracta d'un dels premis més qüestionats per crítics i intel·lectuals. La majoria dels guanyadors són estatunidencs provinents de la Universitat de Chicago,[3] i el 2012 fins a 5 guardonats van ser alhora membres de la Facultat d'Economia d'aquesta universitat.[3]

El premi va ser lliurat en una ocasió a l'asiàtic Amartya Sen, economista de Santiniketan, a l'Índia. Des de la seva creació i fins al 2009 el guardó va ser atorgat només a homes, fins que en aquell mateix any se li atorgà a Elinor Ostrom, acadèmica nord-americana de les universitats d'Indiana[4] i Arizona.[5] Un altre dels aspectes que presenta aquest premi, és la possibilitat que un altre intel·lectual d'una branca diferent de l'economia opti per guanyar el premi. Per aquesta raó, Herbert Alexander Simon, amb estudis en ciència política, va ser distingit amb el premi el 1978.


Guardonats

[modifica]
Any Guardonat País[6][7] Motivació
1969 Ragnar Frisch Noruega Noruega Per desenvolupar i aplicar els models dinàmics per a l'anàlisi dels processos econòmics[8]
Jan Tinbergen Països Baixos Països Baixos
1970 Paul Samuelson Estats Units Estats Units Pel treball científic a través del qual ha desenvolupat una teoria per a l'economia, estàtica i dinàmica, contribuint a elevar el nivell d'anàlisi en la ciència econòmica[9]
1971 Simon Kuznets Estats Units Estats Units Per la seva interpretació empíricament fundada del creixement econòmic, que ha portat a un nou i més profund acostament a l'estructura econòmica i social i als processos de desenvolupament[10]
1972 John Hicks Regne Unit Regne Unit Per les seves contribucions a la teoria de l'equilibri econòmic i del benestar[11]
Kenneth Arrow Estats Units Estats Units
1973 Wassily Leontief Estats Units Estats Units Pel desenvolupament del mètode input-output, i per la seva aplicació a importants problemes econòmics[12]
1974 Gunnar Myrdal Suècia Suècia Pels seus treballs en la teoria dels diners i de les fluctuacions i per la seva anàlisi de la independència dels fenòmens econòmics, socials i institucionals[13]
Friedrich Hayek Regne Unit Regne Unit
1975 Leonid Kantoròvitx Unió Soviètica Unió Soviètica Per les seves contribucions a la teoria de l'assignació òptima de recursos[14]
Tjalling Koopmans Estats Units Estats Units
1976 Milton Friedman Estats Units Estats Units Pels seus triomfs en el camp de l'anàlisi del consum, la història i teoria monetària, i per la seva demostració sobre la complexitat de l'estabilització política[15]
1977 Bertil Ohlin Suècia Suècia Per la seva contribució conjunta a la teoria del comerç internacional[16]
James Meade Regne Unit Regne Unit
1978 Herbert A. Simon Estats Units Estats Units Per la seva investigació pionera en el procés d'adopció de decisions en les organitzacions econòmiques[17]
1979 Theodore Schultz Estats Units Estats Units Per les seves investigacions en el desenvolupament econòmic, particularment les referides als problemes de desenvolupament dels diferents països[18]
Arthur Lewis Regne Unit Regne Unit
1980 Lawrence Klein Estats Units Estats Units Per la creació de models economètrics i l'aplicació de l'anàlisi de les fluctuacions i polítiques econòmiques[19]
1981 James Tobin Estats Units Estats Units Per les seves anàlisis dels mercats financers i les seves relacions amb l'ocupació, producció i preus[20]
1982 George Stigler Estats Units Estats Units Pels seus estudis de les estructures industrials que funcionen com mercats i les causes i efectes de la regulació pública[21]
1983 Gerard Debreu Estats Units Estats Units Per incorporar nous mètodes analítics a la teoria econòmica i per les seves rigorosa reformulació de la teoria de l'equilibri general[22]
1984 Richard Stone Regne Unit Regne Unit Per les seves contribucions fonamentals al desenvolupament dels comptes nacionals, des del qual s'han pogut millorar en gran manera les bases per l'anàlisi econòmica empírica[23]
1985 Franco Modigliani Estats Units Estats Units Per les seves anàlisis de l'estalvi i dels mercats financers[24]
1986 James M. Buchanan Estats Units Estats Units Pel seu desenvolupament de les bases contractuals i constitucionals per a la teoria del procés de les decisions econòmiques i políticques[25]
1987 Robert Solow Estats Units Estats Units Per les seves contribucions a la teoria del creixement econòmic[26]
1988 Maurice Allais França França Per les seves contribucions a la teoria dels mercats i l'eficient utilització dels recursos[27]
1989 Trygve Haavelmo Noruega Noruega Per clarificar els fonaments de la teoria economètrica i per les seves anàlisis de les estructures simultànies econòmiques[28]
1990 Harry Markowitz Estats Units Estats Units Pels seus treballs pioners per a establir la teoria de l'economia financera[29]
Merton Miller Estats Units Estats Units
William Sharpe Estats Units Estats Units
1991 Ronald Coase Estats Units Estats Units Pel seu descobriment sobre el significat dels costos de transacció i els drets de propietat per a l'estructura institucional i funcionament de l'economia[30]
1992 Gary Becker Estats Units Estats Units Per estendre el domini de l'anàlisi microeconòmica cap a nous dominis del comportament i de les relacions humanes, fins i tot més enllà dels límits del mercat[31]
1993 Robert Fogel Estats Units Estats Units Per renovar la investigació de la història econòmica, aplicant teories i mètodes per explicar els canvis tant econòmics com institucionals[32]
Douglass North Estats Units Estats Units
1994 John Forbes Nash Estats Units Estats Units Per les seves anàlisis de l'equilibri en la teoria dels jocs no cooperatius[33]
Reinhard Selten Alemanya Alemanya
John Harsanyi Estats Units Estats Units
1995 Robert Lucas Estats Units Estats Units Per desenvolupar la hipòtesi de les expectatives racionals, que va transformar l'anàlisi de la macroeconomia i va permetre aprofundir en el activitats assignades de la política econòmica[34]
1996 James Mirrlees Escòcia Escòcia Per les seves contribucions a la teoria econòmica dels incentius sota la informació asimètrica[35]
William Vickrey Estats Units Estats Units
1997 Robert C. Merton Estats Units Estats Units Pel seu nou mètode per determinar el valor dels derivats[36]
Myron Scholes Estats Units Estats Units
1998 Amartya Sen Índia Índia Per les seves contribucions a l'anàlisi del benestar econòmic[37]
1999 Robert Mundell Canadà Canadà Per la seva anàlisi de la política fiscal i monetària sota diferents règims de tipus de canvi i de les zones monetàries òptimes[38]
2000 James Heckman Estats Units Estats Units Per dissenyar mètodes per comprendre els comportaments econòmics de les economies familiars i els individus[39]
Daniel McFadden Estats Units Estats Units
2001 Joseph E. Stiglitz Estats Units Estats Units Per la seva investigació en teoria dels mercats amb informació asimètrica[40]
George Akerlof Estats Units Estats Units
Michael Spence Estats Units Estats Units
2002 Daniel Kahneman Estats Units Estats Units
Israel Israel 		Per integrar aspectes de la teoria psicològica sobre el comportament econòmic de l'ésser humà en moments d'incertesa i realitzar anàlisis empíriques de laboratori, especialment sobre mecanismes alternatius de mercat[41]
Vernon Smith Estats Units Estats Units
2003 Robert F. Engle Estats Units Estats Units Pels seus mètodes estadístics en sèries temporals econòmics que permeten incorporar elements no previsibles[42]
Clive W. J. Granger Regne Unit Regne Unit
2004 Finn E. Kydland Noruega Noruega Per les seves contribucions a la teoria de la macroeconomia dinàmica[43]
Edward C. Prescott Estats Units Estats Units
2005 Robert J. Aumann Israel Israel Per ampliar la comprensió del conflicte i la cooperació a través d'anàlisis basades en la teoria dels jocs[44]
Thomas C. Schelling Estats Units Estats Units
2006 Edmund S. Phelps Estats Units Estats Units Per les seves investigacions sobre la interacció entre els preus, la desocupació i les expectatives de l'inflació[45]
2007 Leonid Hurwicz Estats Units Estats Units Per establir les bases de la teoria del disseny dels mecanismes, que determina quan els mercats estan treballant de manera efectiva[46]
Eric Maskin Estats Units Estats Units
Roger B. Myerson Estats Units Estats Units
2008 Paul Krugman Estats Units Estats Units Per la seva anàlisi de patrons comercials i la localització d'activitat econòmica[47]
2009 Elinor Ostrom Estats Units Estats Units Per les seves teories sobre el paper de les empreses en la resolució de conflictes i per l'anàlisi del paper de les empreses com a estructures de govern alternatives i els seus límits[48]
Oliver E. Williamson Estats Units Estats Units
2010 Peter A. Diamond Estats Units Estats Units Pels seus estudis sobre la desocupació[49]
Dale T. Mortensen Estats Units Estats Units
Christopher A. Pissarides Regne Unit Regne Unit
Cyprus Xipre
2011 Thomas Sargent Thomas J. Sargent Estats Units Estats Units Per les seves investigacions empíriques sobre la causa i efecte en la macroeconomia[50]
Christopher A. Sims Estats Units Estats Units
2012 Alvin E. Roth Estats Units Estats Units Per la seva teoria sobre assignacions estables i disseny de mercats[51]
Lloyd S. Shapley Estats Units Estats Units
2013 Eugene F. Fama Estats Units Estats Units Per la seva anàlisi empírica dels preus dels actius[52]
Lars Peter Hansen Estats Units Estats Units
Robert J. Shiller Estats Units Estats Units
2014 Jean Tirole França França Per les seves anàlisis del poder i la regulació del mercat.[53]
2015 Angus Deaton Regne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units [54] 		Per la seva anàlisi del consum, la pobresa i el benestar[55]
2016 Oliver Hart Estats Units Estats Units[56] Per les seves contribucions a la teoria de contractes[57]
Bengt Holmström Finlàndia Finlàndia
2017 Richard Thaler Estats Units Estats Units «Per les seves contribucions a l'economia conductual.»[58]
2018 William Nordhaus Estats Units Estats Units «Per integrar el canvi climàtic en l'anàlisi macroeconòmica a llarg termini»
Paul Romer Estats Units Estats Units «Per integrar les innovacions tecnològiques en l'anàlisi macroeconòmica de llarg termini»
2019 Abhijit Banerjee Índia Índia
Estats Units Estats Units 		«Pel seu enfocament experimental per a alleujar la pobresa global»[59]
Esther Duflo França França
Estats Units Estats Units
Michael Kremer Estats Units Estats Units
2020 Paul Robert Milgrom Estats Units Estats Units «Per les millores en la teoria de les subhastes i la invenció de nous formats de subhasta»[60]
Robert Butler Wilson Estats Units Estats Units
2021 David Card Canadà Canadà «Per les seves contribucions empíriques a l'economia laboral»
Joshua Angrist Estats Units Estats Units
Israel Israel 		«Per les seves contribucions metodològiques a l'anàlisi de les relacions causals»
Guido Imbens Estats Units Estats Units
Països Baixos Països Baixos
2022 Ben Bernanke Estats Units Estats Units «Per les seves contribucions metodològiques a la investigació sobre bancs i crisis financeres»
Philip Dybvig
Douglas Diamond
2023 Claudia Goldin Estats Units Estats Units «Per haver avançat en la comprensió dels resultats de les dones en el mercat laboral»[61]

Guardonats per país

[modifica]

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.

Nació Nombre de guardonats
Estats Units Estats Units 62
Regne Unit Regne Unit 7
Noruega Noruega 3
França França 2
Suècia Suècia 2
Israel Israel 2
Canadà Canadà 2
Països Baixos Països Baixos 1,5
Alemanya Alemanya 1
Índia Índia 1
Escòcia Escòcia 1
Unió Soviètica Unió Soviètica 1
Finlàndia Finlàndia 1
Cyprus Xipre 0,5

Referències

[modifica]
  1. ↑ «El “Premio del Banco de Suecia en Ciencias Económicas en memoria de Alfred Nóbel”». costaricahoy.info. Arxivat de l'original el 2010-10-27. [Consulta: 26 març 2012].
  2. ↑ «Una mujer gana por primera vez el Nobel de Economía». eluniverso.com, 12-10-2009. [Consulta: 26 març 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Nobel Laureates» (en anglès). uchicago.edu. Arxivat de l'original el 2012-09-08. [Consulta: 26 març 2012].
  4. ↑ «Elinor Ostrom» (en anglès). cogs.indiana.edu. Arxivat de l'original el 2012-03-04. [Consulta: 26 març 2012].
  5. ↑ «Today's Q&A with Nobel Prize winner Elinor Ostrom, IU professor» (en anglès). heraldtimesonline.com, 02-03-2010. Arxivat de l'original el 2011-12-25. [Consulta: 26 març 2012].
  6. ↑ «Winners of the Nobel Prize for Economics» (en anglès). Encyclopaedia Britannica Online Academic Edition. [Consulta: 6 març 2014].
  7. ↑ Nacionalitat del guardonat en el moment de rebre el premi
  8. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1969 Ragnar Frisch, Jan Tinbergen» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  9. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1970 Paul A. Samuelson» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  10. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1971 Simon Kuznets» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  11. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1972 John R. Hicks, Kenneth J. Arrow» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  12. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1973 Wassily Leontief» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  13. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1974 Gunnar Myrdal, Friedrich August von Hayek» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  14. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1975 Leonid Vitaliyevich Kantorovich, Tjalling C. Koopmans» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  15. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1976 Milton Friedman» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  16. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1977 Bertil Ohlin, James E. Meade» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  17. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1978 Herbert A. Simon» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  18. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1979 Theodore W. Schultz, Sir Arthur Lewis» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  19. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1980 Lawrence R. Klein» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  20. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1981 James Tobin» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  21. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1982 George J. Stigler» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  22. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1983 Gerard Debreu» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  23. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1984 Richard Stone» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  24. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1985 Franco Modigliani» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  25. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1986 James M. Buchanan Jr.» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  26. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1987 Robert M. Solow» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  27. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1988 Maurice Allais» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  28. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1989 Trygve Haavelmo» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  29. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1990 Harry M. Markowitz, Merton H. Miller, William F. Sharpe» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  30. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1991 Ronald H. Coase» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  31. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1992 Gary S. Becker» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  32. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1993 Robert W. Fogel, Douglass C. North» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  33. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1994 John C. Harsanyi, John F. Nash Jr., Reinhard Selten» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  34. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1995 Robert E. Lucas Jr.» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  35. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1996 James A. Mirrlees, William Vickrey» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  36. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1997 Robert C. Merton, Myron S. Scholes» (en anglès). nobelprize.org. [Consulta: 26 març 2012].
  37. ↑ «El Premio Nobel de Economía Amartya Sen afirma que "Copenhague fue un éxito"». vanguardia.com. [Consulta: 26 març 2012].
  38. ↑ Bartlett, Bruce. «Mundell, Premio Nobel de Economía». analitica.com. Arxivat de l'original el 2010-06-24. [Consulta: 26 març 2012].
  39. ↑ «El Nobel va a la economía social». bbc.co.uk, 11-10-2000. [Consulta: 26 març 2012].
  40. ↑ «Joseph Stiglitz PREMIO NOBEL DE ECONOMIA 2001 : "Al especulador le gustan los países pequeños como Grecia"» (en castellà). Diario de Cordoba, 16-04-2010 [Consulta: 26 març 2012].
  41. ↑ «El premio Nobel de economía 2002 fue para dos investigadores que aprovecharon los aportes de la psicología y los experimentos de aborat». perspectivaciudadana.com, 09-10-2002. [Consulta: 26 març 2012].
  42. ↑ «Premio Nobel de Economía 2003». gh.profes.net. Arxivat de l'original el 2010-06-13. [Consulta: 26 març 2012].
  43. ↑ «Kydland y Prescott ganan el Nobel de Economía 2004». lukor.com. [Consulta: 26 març 2012].
  44. ↑ «Premio Nobel de Economía 2005 para Aumann y Schelling». zonaeconomica.com. [Consulta: 26 març 2012].
  45. ↑ «Estadounidense Phelps gana premio Nobel de Economía». 20minutos.es, 09-10-2006. [Consulta: 26 març 2012].
  46. ↑ «Premio Nóbel de Economía 2007. Hurwicz, Myerson y Maskin y la teoría de juegos». finanzzas.com, 16-10-2007. [Consulta: 26 març 2012].
  47. ↑ trecet, jose. «Paul Krugman, Premio Nobel de Economía 2008». finanzzas.com, 13-10-2008. [Consulta: 26 març 2012].
  48. ↑ «Ostrom y Williamson ganan el Nobel de Economía 2009». cincodias.com, 12-10-2009. [Consulta: 26 març 2012].
  49. ↑ «El Nobel de Economía premia a tres estudiosos del mercado de trabajo». elpais.com, 11-10-2010. [Consulta: 26 març 2012].
  50. ↑ «Los estadounidenses Sims y Sargent ganan el Nobel de Economía 2011». elmundo.es, 10-10-2011. [Consulta: 26 març 2012].
  51. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2012» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 4 març 2014].
  52. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2013» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 4 març 2014].
  53. ↑ «Premi Nobel d'economia 2014 2014». Nobel Foundation. [Consulta: 13 octubre 2014]. (anglès)
  54. ↑ «Angus Deaton, home». The Trustees of Princeton University. [Consulta: 12 octubre 2015].
  55. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2015» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 12 octubre 2015].
  56. ↑ Hart, Oliver. «cv». [Consulta: 11 octubre 2016].
  57. ↑ «The Prize in Economic Sciences 2016» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 10 octubre 2016].
  58. ↑ «Richard H. Thaler gana el Nobel de Economía», 09-10-2017. [Consulta: 9 octubre 2017].
  59. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2019» (en anglès). [Consulta: 14 octubre 2019].
  60. ↑ «El Nobel d'economia premia la innovació en el camp de les subhastes». Ara, 12-10-2020. [Consulta: 12 octubre 2020].
  61. ↑ «The Prize in Economic Science 2023» (en anglès). The Nobel Prize, 09-10-2023.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel d'Economia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_guardonats_amb_el_Premi_Nobel_d%27Economia&oldid=33608039»