James Tobin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJames Tobin
James Tobin.png
Dades biogràfiques
Naixement 5 de març de 1918
Champaign
Mort 11 de març de 2002 (84 anys)
New Haven
Residència Champaign
Alma mater Universitat Harvard
University Laboratory High School
Activitat professional
Camp de treball economia
Ocupació Economista, oficial, estadístic i professor
Ocupador Universitat de Yale
Deixebles Janet Yellen
Arma/servei Marina dels Estats Units d'Amèrica
Batalles/guerres Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiants de doctorat Koichi Hamada, Duncan K. Foley, Janet Yellen i Hiroshi Yoshikawa
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

James Tobin (Champaign, EUA 1918 - New Haven 2002) fou un economista i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel d'Economia l'any 1981, conegut mundialment per la formulació de la Taxa Tobin.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 5 de març de 1918 a la ciutat de Champaign, situada a l'estat nord-americà d'Illinois. El 1935, seguint el consell del seu pare, va ingressar a la Universitat Harvard per estudiar economia gràcies a una beca, universitat on es graduà l'any 1939 sota la direcció, d'entre d'altres, de Joseph Alois Schumpeter i Wassily Leontief i tenint com a companys Paul Samuelson o John Kenneth Galbraith.

El 1941 va interrompre els seus estudis de postgrau per a treballar per al govern nord-americà, i a l'any següent, després que els Estats Units entressin en la Segona Guerra Mundial, va allistar-se a la Marina dels Estats Units (1942-1946), intervenint en accions bèliques a l'Oceà Atlàntic i el Mar Mediterrani, com a oficial a bord d'un destructor. Després de finalitzar la guerra va retornar a Harvard per continuar amb els seus estudis, rebent el seu doctorat l'any 1947 amb una tesi sobre la funció de consum. El 1950 va ingressar a la Universitat Yale, on va transcórrer la resta de la seva carrera com professor d'economia. Es va unir a la Fundació Cowles, que es va traslladar a Yale l'any 1955, i fou el seu president entre 1955 i 1961, així com entre 1964 i 1965.

Recerca econòmica[modifica | modifica el codi]

Defenseor de les idees principals del keynesianisme, creia que els governs han d'intervenir en l'economia amb la finalitat d'estabilitzar la producció total i evitar les recessions. El seu treball acadèmic va incloure contribucions pioneres en l'estudi de les inversions, la política monetària i fiscal i els mercats financers. Inclusivament va proposar un model economètric per a variables endogenes censurades, conegut com a model Tobin.

L'any 1955 fou guardonat amb la Medalla John Bates Clark, i el 1981 amb el Premi Nobel d'Economia pels seus treballs sobre l'analisi dels mercats financers.

Assessor econòmic[modifica | modifica el codi]

Tobin va tenir una activa vida pública, escrivint sobre assumptes econòmics contemporanis i servint com a expert econòmic i consultor de polítiques econòmiques. Entre 1961 i 1962 va ser assessor del president John Fitzgerald Kennedy, i en col·laboració amb Arthur Okun, Robert Solow i Kenneth Arrow, va ajudar a dissenyar la política econòmica keynesiana implementada per l'administració Kennedy.

Va ser també assessor de la Reserva Federal i de la Fundació Ford (1961). El 1971 va ser President electe de l'Associació Econòmica Americana, i des de 1972 va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències.

Últims anys[modifica | modifica el codi]

El 1988 es va retirar de manera formal de la seva càtedra d'economia a la Universitat Yale, però va continuar donant conferències com a professor emèrit. Va morir l'11 de març de 2002 a la seva residència de New Haven, població situada a l'estat de Connecticut.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Tobin Modifica l'enllaç a Wikidata