Christopher A. Pissarides

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaChristopher A. Pissarides
Christopher Pissarides Wiki MR2013.jpg
Retrat oficial de la LSE del professor Sir Christopher Pissarides
Nom original Χριστόφορος Αντωνίου Πισσαρίδης
 Member of the Athens Academy 

Dades biogràfiques
Naixement 20 de febrer de 1948 (1948-02-20) (69 anys)
Nicosia, Xipre
Nacionalitat Regne Unit Regne Unit
Cyprus Xipre
Alma mater London School of Economics
Universitat d'Essex
Activitat professional
Camp de treball Economia laboral
Ocupació Economia
Ocupador University of Southampton
London School of Economics
Universitat Estatal de Sant Petersburg
Premis i reconeixements
Premi Nobel d'Economia (2010)
Modifica dades a Wikidata

Sir Christopher Antoniou Pissarides (Nicosia, 20 de febrer de 1948) és un economista especialitzat en la macroeconomia del mercat de treball, canvi estructural i creixement econòmic. És conegut pel seu treball pioner en la "teoria de la cerca" aplicada al mercat de treball. Li fou atorgat el Premi Nobel d'Economia el 2010, juntament amb Peter A. Diamond i Dale T. Mortensen, "per les seves anàlisis dels mercats amb friccions de cerca"'.[1]

Biografia[modifica]

Nasqué a Nicosia, el 20 de febrer de 1948. Es graduà en economia per la University of Essex el 1970 i es doctorà en economia el 1973 per la London School of Economics.[2] El febrer 1974 començà a treballar en el departament de recerca econòmica del Banc Central de Xipre. El juliol d’aquell any els militars grecs enderrocaren el govern xipriota i els militars turcs invadiren i dividiren l'illa. Aquests fets empenyeren Pissarides a buscar feina a Anglaterra, on començà a treballar de professor a la University of Southampton.[3] Romangé en aquesta universitat dos anys i, des de 1976, és professor de la London School of Economics.[2]

Ha estat president de la European Economic Association i és Research Fellow del Centre for Economic Policy Research i del Institute for the Study of Labor (IZA). És Board Chairman de Economica, membre del consell editorial de AEJ Macroeconomics, de la Review of Middle East Economics and Finance, de Labour i de 1983 a 1992 de la Review of Economic Studies. Ha estat editor associat del Economic Journal.

Contribució a la recerca econòmica[modifica]

Pissarides ha introduït les friccions de cerca als models macroeconòmics dels mercat de treball. La idea en què es basen els seus models és que l'atur no només existeix quan la demanda de treball és insuficient. El fet que simultàniament s'estiguin creant i destruint llocs de treball fa que els treballadors hagin d'estar un cert període a l'atur quan perden el seu lloc de treball. A més, cada treballador té característiques diferents, així com cada feina té requisits diferents. Per tant, els treballadors necessiten un cert temps fins a trobar la feina adequada, encara que hi hagi llocs de treball disponibles en el moment de perdre la feina. Aquests impediments perquè el treballador pugui trobar feina immediatament s'anomenen friccions de cerca.[4] Les aportacions de Pissarides en aquest camp, així com les de Mortensen i Diamond, contribuïren al desenvolupament de la teoria de la cerca, i a l'establiment d’un model, conegut com a “model DMP”, que s’utilitza actualment per a l'anàlisi del mercat de treball.[5] En el seu article més conegut,[6] Job creation and job destruction in the theory of unemployment, realitzat conjuntament amb Mortensen, utilitza aquest model per analitzar l'evolució dels fluxos d'entrada i sortida de l'atur durant el cicle econòmic.

Premis i reconeixements[modifica]

Ha estat elegit Fellow of the Econometric Society el 1997, Fellow of The British Academy el 2002, Fellow of the European Economic Association el 2005, Fellow of the Society of Labor Economists el 2008, Fellow of Academia Europaea el 2011 i Fellow of the Academy of Athens el 2011.

Fou guardonat amb el IZA Labor Economics Prize el 2005, el Premi Nobel d'Economia el 2010, la Gran Creu de la República de Xipre el 2011.

Publicacions destacades[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Prize in Economic Sciences 2010» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 18 maig 2014].
  2. 2,0 2,1 «Curriculum Vitae de Pissarides» (en anglès). [Consulta: 28 maig 2014].
  3. «Christopher A. Pissarides - Biographical» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 26 maig 2014].
  4. Mortensen, 2010, p. 360-361.
  5. Economic Sciencies Prize Committee, 2010, p. 11.
  6. «Searh and employ» (en anglès). The Economist, 14 d'octubre de 2010. [Consulta: 8 març 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher A. Pissarides Modifica l'enllaç a Wikidata