Nicòsia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaΛευκωσία, Lefkosia (grec) /Lefkoşa (turc) (turcman)
Λευκωσία
Bandera de Λευκωσία, Lefkosia (grec) /Lefkoşa (turc) (turcman)
Nicosia Collage.png

Localització

35° 10′ 00″ N, 33° 21′ 00″ E / 35.166667°N,33.35°E / 35.166667; 33.35
País Xipre
Districtes Districte de Nicòsia
Població
Total 276.410 (2012)
• Densitat 5.413,44 hab/km²
Gentilici català: nicosians
Geografia
Forma part de Union of Cyprus Municipalities
Superfície 51,06 km²
Banyat per Pedieos
Altitud 220 m
Organització i govern
Executiu municipal council
• Batlle municipal Constantinos Yiorkadjis (2011)
Indicatius
Codi postal 1010–1107
Fus horari
Prefix telefònic 22
Altres dades
Agermanament

Web http://www.nicosia.org.cy/
Modifica dades a Wikidata

Nicòsia amb una població de 200.686 habitants el 2001, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia. Situada vora el riu Pedieos, el més important de l'illa, Nicòsia és el centre d'un districte administratiu i actualment és l'única capital dividida del món, amb la part septentrional (turca) i la meridional (grega) dividides per la "Línia Verda", una zona desmilitaritzada sota la vigilància de les Nacions Unides, tot i que, a diferència de les denominacions de "Berlín Est" i "Berlín Oest" de la Guerra Freda, no s'acostumen a utilitzar els termes "Nicòsia Nord" i "Nicòsia Sud". La ciutat és un centre comercial i manufacturer (tèxtils, pell, ceràmica, plàstics i altres productes). A prop hi ha mines de coure.

Nicòsia és la seu de la Universitat de Xipre.

L'any 2005, l'alcalde de la ciutat era Mihalis Zambelas, tot i que a la part nord de la ciutat, al sector controlat per la RTXN, l'alcalde és Kutlay Erk.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Imatge de satèl·lit de Nicòsia

La població el 2001 era de 206.200 habitants.

A la meitat del segle xvi s'estimava la població entre 15 i 20.000 habitants. Tot i que les morts el 1570 s'estimen fins i tot en 20.000 habitants el 1596 la població era aproximadament de 30.000 habitants i només uns 5000 turcs. El 1683 la població era meitat grega i meitat turca. El 1698 la població s'estimava en 5000 persones. El 1806 Ali Bey la calculava en unes dotze mil persones repartida per meitat entre turcs i grecs i diu que la ciutat podia albergar a cent mil animes. Diverses estimacions els següents anys es mantenen en xifres semblants. El 1878 el cens va donar 10.879 persones just abans de l'entrega als britànics, dels quals 5.628 musulmans (52%). Al cens del 4 d'abril de 1881 foren 11..513 (5.653 grecs o 49% i 5.397% musulmans el 47%, la resta diversos catòlics i 22 jueus). Deu anys després (1891) eren 12.515 però els musulmans estaven a la baixa amb 5.351 o 43%. El 1901 eren 14.752 habitants amb 6.013 musulmans. El 1946 dels 34.485 habitants 10.330 eren turcs musulmans (els jueus eren 30).

Història[modifica | modifica el codi]

Santa Sofia al sector ocupat per Turquia

Fou coneguda en temps antics com a Ledra o Ledrae. Del 688 al 965 fou governada conjuntament pel califat i Bizanci, però el 965 Nicèfor Focas va dominar Xipre i el condomini es va acabar. La ciutat fou la residència dels reis de Xipre des del 1192. A l'inici del segle xiii es van acabar les muralles d'entre 5 i 14 metres. La catedral de Santa Sofia fou el centre de la ciutat en una zona rodejada de mercats. El 1211 era una ciutat de primer ordre; la descriu E. von Oldenburg que diu que tenia innombrables habitants, tots rics. Al segle següent només Famagusta la superava. El bisbe alemany Ludolf la qualifica de gran ciutat amb excel·lent clima; era seu dels reis, dels bisbes, dels prínceps i dels nobles que eren dels més rics del món. El 1426 la ciutat fou saquejada per les forces del sultà Barsbay, però no la devia afectar gaire, ja que el 1435 Pero Tafur diu que havia sobrepassat Famagusta.[1] Va esdevenir possessió de la República de Venècia el 1489. Es diu que el nom de Nicòsia el van adoptar els venecians. Quan van conquerir l'illa van interpretar que el nom de "Lefkosia" era el mateix que "Nicosia", una població de Sicília de la qual ja tenien coneixement, i es van pensar que totes dues compartien la mateixa denominació.

Va caure sota poder turc el 1570 després d'un setge que va durar 59 dies que va causar milers de víctimes pels dos costats però especialment els locals que van patir una carnisseria; 80 de les seves 250 esglésies foren destruïdes en el setge i dos terços de la ciutat van quedar molt malmesos. Tots els que van sobreviure foren convertits en esclaus. Santa Sofia va passar a ser mesquita. La ciutat, que ja feia uns anys que havia començat a recular, es va despoblar progressivament i el luxe i riquesa anterior es va esvair.

El 1571 fou declarada seu d'un beglerbegi format per l'illa i els sandjaks d'Alaiyya, Içel, Silifke, Tars i Sis al continent i inicialment també Trípoli del Líban. Posteriorment aquesta divisió administrativa fou reduïda però Nicòsia va restar capital; els cònsols estrangers van residir generalment a Larnaca.

El 1878 l'illa va passar als britànics sent annexionada formalment el 1914. El 1870 la ciutat tenia 25 barris dins les muralles (14 musulmans 7 de grecs, 1 armeni, 1 llatí, i 2 mixtes).

Nicòsia fou escenari d'una gran violència durant el període immediatament anterior a la independència de Xipre el 1960. Des que la comunitat xipriota grega va donar suport al cop d'estat contra l'arquebisbe Makàrios i arran de la subsegüent invasió turca de 1974, una part del sector nord de la ciutat ha quedat dins la frontera de l'àrea de seguretat controlada per les Nacions Unides. La catedral de Santa Sofia, que sota els britànics era església, ara torna a ser mesquita.

A la ciutat destaquen les tombes dels reis de la dinastia Lusignan, a l'antiga catedral de Santa Sofia, avui dia mesquita al sector turcoxipriota. També es conserven bé les fortificacions venecianes, construïdes al segle xvi, que encerclen la part medieval de la ciutat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicòsia Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tafur, Pero. Travels And Adventures: 1435-1439 (en anglès). Routledge, 1926, p.64. ISBN 0415344751.