Pafos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Pafos (filla de Pigmalió)».
Infotaula de geografia políticaPafos
Escut de Pafos
Fort pafos.jpg
El castell de Pafos

Localització

34° 46′ 00″ N, 32° 27′ 00″ E / 34.766666666667°N,32.45°E / 34.766666666667; 32.45
País Xipre
Districtes Districte de Pafos
Població
Total 47.300
• Densitat 2.614,7 hab/km²
Geografia
Forma part de Union of Cyprus Municipalities
Superfície 18,09 km²
Altitud 72 m
Indicatius
Codi postal 8049 i 8010
Prefix telefònic 26
Altres dades
Agermanament

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Pafos (llatí Paphus, grec Paphos) és una ciutat del sud-oest de Xipre. Antigament hi van haver dues ciutats amb aquest nom, conegudes com a Vella Pafos i Nova Pafos. La ciutat moderna correspon a la Nova Pafos i és coneguda simplement com a Pafos.

Pafos ha estat escollida com a Capital Europea de la Cultura per a l'any 2017.

Parc Arqueològic de Paphos

Història[modifica | modifica el codi]

D'origen fenici, encara que la regió estava habitada des del Neolític, en l'època grega es considerava que era el lloc de naixement de la deessa Afrodita, sent per això un important lloc del seu culte,[1][2] així com d'altres deïtats pre-hel·lèniques de la fertilitat. Des del segle XII aC existia un temple micènic dedicat a la deessa.

Existia la tradició que Pafos havia estat fundat per Agapenor, de Arcàdia, en tornar de la guerra de Troia, que hauria construït també el santuari d'Afrodita;[3][4] no obstant això una altra tradició atribuïa la seva fundació a Cínires.[5] També existia un personatge mitològic anomenat Pafos, que en una versió era una dona filla de Galatea i de Pigmalió i en una altra era un home, fill de Cèfal i Eos. En ambdues versions era ascendent -pare o mare- de Cinires.[6] La tradició d'una fundació pels arcadis és consistent amb el fet que a Xipre es parlava el dialecte arcadoxipriota,[7] que el seu terminus davant quem se situa entorn dels anys 1050-950 a. C.[8][9] i amb la notícia donada per Pausànias de l'existència en Tegea, una ciutat arcàdia, d'un temple d'Afrodita Pafia.[10]

Les primeres referències escrites de Pafos són de l'època del rei de Assíria Asarhaddón, al 672aC[11] Va ser una de les ciutats de Xipre que va participar en la revolta jònica de l'any 498aC, per la qual cosa va ser assetjada i presa pels perses.[12] L'any 480aC Pafos va enviar dotze naus sota el comandament de Pentil que van lluitar del costat dels perses però onze d'elles van ser destruïdes en un temporal prop de Sepíade i la restant va ser capturada pels grecs.[13]

A l'Antiguitat es distingia Palepafos (l'antiga Pafos) d'una Pafos posterior a la qual se sol anomenar Nea Pafos.[14] Sol suposar-se que el fundador de Nea Pafos va ser el rei Nicocles a finals del segle IVaC, encara que també s'ha suggerit que Nea Pafos ja podria haver existit en la època clàssica i Nicocles solament l'hauria ampliat. Des de llavors Palepafos va seguir existint com a centre religiós i Nea Pafos era el centre urbà, administratiu i comercial. Des de finals del segle IIIaC es va convertir en capital de l'illa, la qual cosa es va mantenir en l'època romana, fins a l'època de Constantí.[11]

Estrabó indica que Palepafos es trobava a seixanta estadis de Pafos i se celebrava una processó anual que recorria la distància entre tots dos llocs.

Aquesta ciutat és esmentada en els Fets dels Apòstols, com un dels llocs de Xipre on va estar Sant Pau predicant. Des d'allí, es va embarcar rumb a Perge.[15]

Sèneca diu que Pafos fou destruïda per un terratrèmol però no és clar quina de les dues ciutats (o les dues) fou destruïda, si bé possiblement es refereix a la Nova Pafos. Dió Cassi diu que fou restaurada per August i llavors es va dir Augusta en honor seu, però aquest nom es va perdre aviat per recuperar l'antic. Queden encara considerables ruïnes de la ciutat, incloent tres temples.

A l'Edat Mitjana va ser seu d'un arquebisbat.

Troballes arqueològiques[modifica | modifica el codi]

L'actual ciutat de Pafos, juntament amb Palepafo, a l'actual ciutat de Kouklia, han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en 1980 a causa del valor excepcional, tant històric com a arquitectònic, de les restes de viles, palaus, teatres, fortaleses i tombes.

Entre les troballes de Pafos i Palepafo es pot destacar:

  • El santuari d'Afrodita;
  • una necròpoli del segle XIaC;
  • les anomenades «Tombes dels reis», un conjunt monumental de diverses tombes decorades amb columnes datades al segle IV aC, on es van enterrar alts funcionaris locals;
  • el santuari d'Apol·lo Hylates, que s'ha datat a finalitats del segle IV aC;
  • el teatre, datat al segle IIIaC, amb una capacitat d'uns 7500-8000 espectadors;
  • l'Asclepeion;
  • nombroses inscripcions en sil·labari xipriota, datades entre el segle XI aC i el segle II aC, encara que des del segle III aC l'únic testimoniatge de l'ús del sil·labari són uns segells datats després de l'any 150aC;
  • inscripcions en idiomes fenici, grec, i llatí;
  • un odèon;
  • catacumbes;
  • diversos mosaics del segle V, de gran qualitat;
  • sinagogues jueves;
  • banys de l'època bizantina i Edat Mitjana.

A més, a través de testimoniatges com les inscripcions i la troballa d'escultures es pot testificar el culte a Artemisa, Dionís, Hera, Leto, Eros, Hèracles, i reis i reines històrics. Alguns d'aquests cultes estaven fusionats amb el culte a divinitats locals.[8][16][17]

El santuari d'Afrodita[modifica | modifica el codi]

Segons relata Heròdot, el culte a Afrodita a Xipre va tenir el seu origen en el culte que se li rendia a Ascaló, a Fenícia.[18] Les restes més antigues del primitiu santuari són micènics i es remunten al segle XII aC. Aquest primer temple va ser destruït i un segon temple va ser erigit al costat del primer. A la deessa adorada a Pafos se li aplica freqüentment el qualificatiu de Anassa (reina). El culte a Afrodita probablement es va fusionar amb el culte a Astarté en una època primerenca encara que el nom d'Astarté no apareix documentat en inscripcions fins al segle IV-III aC.[19] Probablement en el santuari d'Afrodita les dones practicaven una espècie de prostitució ritual.[20][21] Tàcit explica que el temple d'Afrodita de Pafos va ser visitat per l'emperador Tit Flavi Sabí Vespasià l'any 69 i assenyala que la deessa no era representada com una figura humana sinó per una pedra de forma piramidal.[22] Després d'un terratrèmol ocorregut cap al 76-77, el santuari va ser novament reconstruït. El culte a Afrodita a Pafos va romandre fins al segle IV.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pafos Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Homer, Odissea VIII,362.
  2. Himnes homèrics: V, a Afrodita,61.
  3. Pausanias VIII,5,2.
  4. Estrabó XIV,6,3.
  5. Apolodor, Biblioteca mitològica III,14,3.
  6. Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana, p. 396, Edicions Paidós, 7ª ed., 2004.
  7. Estrabón, Geografía libros XI-XIV, p.592, nota 341 de Mª Paz de Hoz García-Bellido, Madrid: Gredos (2003), ISBN 84-249-2373-1.
  8. 8,0 8,1 María Sotiriou, Integración de culturas en las ciudades y los territorios chipriotas durante la época helenística, pp.68,69,79-82,86,94,145,148-153,172,201,202,212,217.
  9. «Paphos» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 24 gener 2013].
  10. Pausanias VIII,53,7.
  11. 11,0 11,1 María Sotiriou, Integració de cultures a les ciutats i els territoris xipriotes durant l'època hel·lenística, pàg.29-31, tesi doctoral, Madrid: Universitat Complutense de Madrid (2010), ISBN 978-84-693-1276-6.
  12. Heròdot V,104; V,115.
  13. Heròdot VII,195.
  14. Plini el Vell V,130.
  15. Fets dels Apòstols XIII,6-13.
  16. «Paphos» (en anglès). UNESCO Culture Sector. [Consulta: 24 gener 2013].
  17. El patrimonio mundial (1994), ed p.416, editorial Incafo, ISBN 84-8089-019-3.
  18. Heròdot I,105.
  19. Miriam Valdés Guia, Afrodita i els fenicis a l'Egeu, pàg.56-57, en revista Gerión (2013), vol. 31, ISSN 0213-0181.
  20. Heròdot I,199.
  21. Marco Juniano Justino, Epítom de les història filípicas de Pompeyo Trogo XVIII,5,4.
  22. Tàcit, Històries II,2.

Coord.: 34° 46′ N, 32° 25′ E / 34.767°N,32.417°E / 34.767; 32.417