Cassi Dió

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dió Cassi)
Infotaula de personaCassi Dió
Dio Cassius.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Δίων ὁ Κάσσιος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(la) Lucius Claudius Cassius Dio Cocceianus Modifica el valor a Wikidata
155 ↔ 164 Modifica el valor a Wikidata
Nicea (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort229 ↔ 235 Modifica el valor a Wikidata
Nicea Modifica el valor a Wikidata
Cònsol romà
229 –
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Activitatdècada del 190 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
PareCassi Apronià Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1291933 Modifica el valor a Wikidata

Cassi Dió (llatí: Lucius Cassius Dīo Coccēiānus; Nicea, vers 155 – després del 230), conegut també com a Dió Cassi, va ser un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Orígens[modifica]

El seu nom era Dió i el nomen Cassi el va agafar segurament d'un avantpassat en obtenir la ciutadania romana sota patronatge de la gens Càssia. Era fill de Cassi Apronià, i el cognomen Cocceià el va adoptar en honor de l'orador Dió Crisostom Cocceià (Dion Chrysostomus Cocceianus), que segons Reimar era el seu avi matern.

Biografia[modifica]

Va néixer vers el 155 a Nicea i va rebre una bona educació. Va acompanyar el seu pare a Cilícia, de la qual aquell en va ser governador, i a la mort del pare (vers 180) va anar a Roma. Arribat als 25 anys va ser nomenat senador, i va ser també edil i qüestor durant el regnat de Còmmode. En aquests anys, va actuar com a advocat a Roma. El 193, amb Pèrtinax, a qui com a senador havia votat per a emperador, va ser pretor, càrrec que de fet va exercir ja sota Septimi Sever.

Al començament del regnat de Sever va escriure un llibre sobre somnis i prodigis. Va dir que havia tingut un somni que li encarregava escriure una història del seu temps, per a la qual ja posseïa molts materials que havia recollit durant el regnat de Còmmode. Va escriure'n la primera part i la va presentar a l'emperador, que la va rebre amb aprovació. Posteriorment, Dió va decidir escriure una història completa de Roma. Es va retirar a Càpua, on va passar bona part dels següents dotze anys, durant els quals va escriure aquesta obra historiogràfica, per la qual és especialment conegut. Se suposa que va començar a recopilar materials el 201 i va començar a escriure el 211, i completà el treball el 222.

Durant el regnat de Caracal·la, va acompanyar l'emperador i va visitar Nicomèdia. Macrí el va cridar i li va donar el govern de les ciutats lliures de Pèrgam i Esmirna, que poc abans s'havien revoltat (va governar vers 218 a 221), i al final del seu govern va anar a Nicea, on emmalaltí.

Va ser cònsol, però la data se'n desconeix (entre 219 i 223), i al final del càrrec va ser enviat com a procònsol a l'Àfrica, i en tornar a Roma al final del seu govern, enviat com a legat a Dalmàcia (226) i a Pannònia (227). A la seva tornada, els pretorians el van voler matar i així ho van demanar a l'emperador Alexandre Sever, però aquest no ho va acceptar i a més a més el va nomenar cònsol per segona vegada (229), amb el mateix Alexandre Sever com a col·lega. Al final del consolat, va acompanyar l'emperador a Campània, però aviat, al·legant mala salut, es va retirar a Nicea, on va romandre la resta de la seva vida. La data exacta de la mort n'és desconeguda.

Era casat i tenia almenys un fill. És possible que un net seu, també anomenat Dió Cassi, fos cònsol l'any 291.

Obres[modifica]

Les seves obres són:

  • Llibre de somnis i prodigis, perdut. A la Història de Roma menciona els que fan referència a Septimi Sever
  • Història del regnat de Còmmode.
  • Història del regnat de Trajà, mencionat només per Suides.
  • Història de Pèrsia, mencionat per Suides (probablement Suides va confondre Dió amb Dinó (Deinon), del que se sap que va escriure una obra amb aquest títol)
  • Ἐνόδια (Itineraris), mencionat també per Suides, probablement un altre error, ja que seria obra del seu avi Dió Crisòstom, del que se sap que va viatjar molt.
  • Vida d'Arrià, mencionada només per Suides.
  • Gètica, atribuïda per Suides, Jornandes i Freculphus, però Filostrat l'atribueix a l'avi.
  • Història de Roma o Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), en vuitanta volums (escrits en grec), que comença amb l'arribada mítica d'Enees a Itàlia i acaba l'any 229. Dels vuitanta volums es conserven 18 complets i 7 en fragments. De la resta, només es conserven resums fets per historiadors romans d'Orient dels segles XI i XII. A aquesta obra se li va incorporar la Història del regnat de Còmmode i, si realment era obra seva, la Història del regnat de Trajà.[1]

Traduccions[modifica]

  • Dion Casio: Historia Romana. Tomo I: Libros I-XXXV (fragmentos). Introducción, traducción y notas de Domingo Plácido Suárez. Madrid: Editorial Gredos, 2004 (Biblioteca Clásica Gredos. Volumen 325)
  • Dion Casio: Historia Romana. Tomo II: Libros XXXVI-XLV. Traducción y notas de José María Candau Morón y María Luisa Puertas Castaños. Madrid: Editorial Gredos, 2004 (Biblioteca Clásica Gredos. Volumen 326)
  • Dion Casio: Historia Romana. Tomo III: Libros XLVI-XLIX. Traducción y Notas de Juan Pedro Oliver Segura. Madrid: Editorial Gredos, 2011 (Biblioteca Clásica Gredos. Volumen 393)
  • Dion Casio: Historia Romana. Tomo IV: Libros L-LX. Traducción y Notas de Juan Manuel Cortés Copete. Madrid: Editorial Gredos, 2011 (Biblioteca Clásica Gredos. Volumen 395)
  • Dio's Roman History in nine volumes. Volume VI: Books LI-LV. Translated by Earnest Cary on the basis of the version of Herbert Baldwin Foster. London: William Heinemann Ltd., 1968 (The Loeb Classical Library. Vol. Nr. 83)
  • Dio's Roman History in nine volumes. Volume VII: Books LVI-LX. Translated by Earnest Cary on the basis of the version of Herbert Baldwin Foster. London: William Heinemann Ltd., 1968 (The Loeb Classical Library. Vol. Nr. 175)

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassi Dió