Cassi Dió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cassi Dió
Dio Cassio.jpg
Naixement 155
Nicea de Bitínia
Mort

235(235-Falta el paràmetre 1=mes!-00) (als 79–80 anys)


Regió de Bitínia
Ocupació historiador, escriptor i polític
Modifica dades a Wikidata

Cassi Dió o Dió Cassi, Coccēiānus Cassius Dīo (Nicea, vers 155 – després del 230), fou un historiador i escriptor romà en llengua llatina i grega.

Orígens[modifica | modifica el codi]

El seu nom era Dió i el cognomen Cassi el va agafar segurament un avantpassat en obtenir la ciutadania romana sota patronatge de la gens Càssia. Era fill de Cassius Apronianus i el cognomen Cocceianus el va adoptar en honor de l'orador Dió Crisostom Cocceià (Dion Chrysostomus Cocceianus), que segons Reimar era el seu avi matern.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer vers el 155 a Nicea de Bitínia i va rebre una bona educació. Va acompanyar el seu pare a Cilícia, de la qual aquell fou governador, i a la mort del pare (vers 180) va anar a Roma. Arribat als 25 anys va ser nomenat senador, i fou edil i qüestor durant el regnat de Còmmode. En aquests anys, va actuar com a advocat a Roma. El 193, amb Pertinax, a qui com a senador havia votat per a emperador, fou pretor, càrrec que de fet va exercir ja sota Septimi Sever.

Al començament del regnat de Sever va escriure un llibre sobre somnis i prodigis. Va dir que havia tingut un somni que li encarregava escriure una història del seu temps, per a la qual ja posseïa molts materials que havia recollit durant el regnat de Còmmode. Va escriure'n la primera part i la va presentar a l'emperador, que la va rebre amb aprovació. Posteriorment, Dió va decidir escriure una història completa de Roma. Es va retirar a Càpua, on va passar bona part del següents 12 anys, durant els quals va escriure aquesta obra historiogràfica, per la qual és especialment conegut. Se suposa que va començar a recopilar materials el 201 i va començar a escriure el 211, i completà el treball el 222.

Durant el regnat de Caracal·la, va acompanyar l'emperador i va visitar Nicomèdia. Macrí el va cridar i li va donar el govern de les ciutats lliures de Pèrgam i Esmirna, que poc abans s'havien revoltat (va governar vers 218 a 221), i al final del seu govern va anar a Nicea, on emmalaltí.

Fou cònsol, però la data es desconeix (entre 219 i 223), i al final del càrrec fou procònsol a l'Àfrica, i en tornar a Roma al final del seu govern, fou enviat com a legat a Dalmàcia (226) i a Pannònia (227). A la seva tornada, els pretorians el van voler matar i així ho van demanar a l'emperador Alexandre Sever, però aquest no ho va acceptar i a més a més el va nomenar cònsol per segona vegada (229), amb el mateix Alexandre Sever com a col·lega. Al final del consolat, va acompanyar l'emperador a Campània, però aviat, al·legant mala salut, es va retirar a Nicea, on va romandre la resta de la seva vida. La data exacta de la mort n'és desconeguda.

Era casat i tenia almenys un fill. És possible que un nét seu, també anomenat Dió Cassi, fos el cònsol del 291.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres són:

  • Llibre de somnis i prodigis, perdut
  • Història del regnat de Còmmode
  • Història del regnat de Trajà, esmentat només per Suides
  • Història de Pèrsia, esmentat per Suides (probablement Suides va confondre Dió amb Dinó (Deinon))
  • Ἐνόδια (Itineraris), esmentat també per Suides, probablement un altre error, ja que seria obra del seu avi Dió Crisostom
  • Vida d'Arrià, esmentada només per Suides
  • Gètica, atribuïda per Suides, Jornandes i Freculphus, però Filostrat l'atribueix a l'avi
  • Història de Roma o Historia romana (Ῥωμαικὴ ἱστορία), en vuitanta volums (escrits en grec), que comença amb l'arribada mítica d'Enees a Itàlia i acaba l'any 229. Dels vuitanta volums es conserven 18 complets i 7 en fragments; de la resta, només es conserven resums fets per historiadors bizantins dels segles XI i XII. A aquesta obra fou incorporada la Història del regnat de Còmmode i, si realment fou obra seva, la Història del regnat de Trajà

Referències[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassi Dió Modifica l'enllaç a Wikidata