Districte de Pafos
Επαρχία Πάφου (el)  | |||||
| |||||
| Tipus | districte de Xipre | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Pafos | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Xipre | ||||
| Capital | municipi de Pafos | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 88.276 (2011) (63,52 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.389,819 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
• Paphos District Officer (en)  | Meri Lambrou (en) (2015–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | CY-05 | ||||
| Lloc web | moi.gov.cy… | ||||
El Districte de Pafos (grec: Επαρχία Πάφου; turc: Baf kazası) és un dels sis districtes de Xipre.[1] i situat a la part occidental de Xipre. La principal ciutat i capital és Pafos.
Geografia
[modifica].jpg)
El districte de Pafos és troba situat a l'extrem occidental de l'illa de Xipre i limita amb els districtes de Nicòsia i Limassol a l'est, mentre que a la resta de punts cardinals limita amb la mar mediterrània. A diferència de la resta de districtes, tot el districte sencer és controlat pel govern reconegut internacionalment de Xipre. El districte té una extensió de 1.393 km², el que constitueix el 15,1% de l'extensió de l'illa, i una població el 2021 de 101.106 habitants.[2][3] La zona costanera es troba plena de golfs, coves, caps, platges i petites illes. El districte es pot dividir en tres regions morfològiques: la planura costanera, d'una extensió de 200 metres cap a l'interior, una àrea de turons que s'estén des de la planura fins a les roques ígnies del bosc de Pafos, i la zona muntanyenca. Al nord-oest hi ha la península d'Akamas.
Municipis i comunitats
[modifica]El districte de Pafos comprèn 4 municipis i 121 comunitats.[4] Els noms dels municipis són en negreta:
- Acursós
- Agia Varvara
- Agia Marina-Kelokédara
- Agia Marina-Khrisokhús
- Agia Marinuda
- Àgios Geórgios
- Àgios Dimitrianós
- Àgios Isídoros
- Àgios Ioannis
- Àgios Nikólaos
- Akhelia
- Amargéti
- Anadiú
- Anarita
- Androliku
- Argaka
- Arminu
- Armu
- Asprogià
- Axilu
- Drimu
- Drinià
- Drusia
- Elediò
- Emba
- Episkopí
- Evretu
- Falia
- Faslí
- Fassula
- Filussa-Kelokédara
- Filussa-Khrisokhús
- Fínikas
- Fiti
- Galatarià
- Gudí
- Ialià
- Ieroskipu
- Ínia
- Iolu
- Kal·lepia
- Kanaviú
- Karamúl·lides
- Kàthikas
- Kato Akurdalia
- Kato Arodes
- Kedares
- Kelokédara
- Kidassi
- Kinussa
- Kiós
- Kissonerga
- Kili
- Kilínia
- Khloraka
- Kholetria
- Kholi
- Khulu
- Khrissokhú
- Konià
- Kritu Marotu
- Kritu Terra
- Kúklia
- Kúrtaka
- Lapithiú
- Lassa
- Lempa
- Lemona
- Lissós
- Livadi
- Lukrunu
- Makunda
- Mamúndali
- Mamonia
- Mandrià
- Marathunda
- Maronas
- Meladia
- Melandra
- Messa Khorió
- Mèssana
- Messogui
- Milià
- Miliú
- Mússere
- Natà
- Nea Dímata
- Neo Khorió
- Nikoklia
- Pano Akurdalia
- Pano Arodes
- Pano Arkhimandrita
- Pano Panagià
- Pafos
- Pegia
- Pelathussa
- Pendalià
- Peristerona
- Pitarkú
- Polemi
- Poli Khrissokhús
- Pomós
- Pretóri
- Prastió
- Psathi
- Salamiú
- Saramà
- Simu
- Skul·li
- Suskiú
- Statós-Àgios Fótios
- Stavrokonu
- Stení
- Strumbí
- Tála
- Térra
- Timi
- Trakhipédula
- Tremithussa
- Trimithussa
- Tsada
- Theletra
- Vretsia
- Zakharià
Història
[modifica]
Segons la mitologia grega, la deessa Afrodita va nàixer de la bromera de la mar mediterrània a la primigència Pafos, actual Kúklia. Això va fer de la regió en un dels llocs de culte pagà més importants del món clàssic. Per altra banda, durant l'edat de ferro, Pafos va constituir un dels regnes independents més rellevants de l'illa, fundat, segons la tradició, per Agapènor, rei d'Arcàdia, en tornar de la guerra de Troia. Cap a finals del segle IV a.C., l'últim rei de Pafos, Nicocles, va traslladar la capital cap a la costa per motius estratègics i comercials, fundant l'actual ciutat portuària de Pafos, coneguda aleshores com a Nea Pafos o Nova Pafos en contraposició a la Vella Pafos.
Sota el domini de la dinastia ptolemaica i posteriorment sota l'imperi romà, Pafos va rellevar a Salamina com a capital de tot Xipre. D'aquesta època d'esplendor daten els espectaculars mosaics de les vil·les romanes (cases de Dionís, Teseu, Eó i Orfeu), considerats dels millors del món grecoromà, així com les monumentals Tombes dels Reis excavades a la roca. L'any 45 dC, els apòstols Pau de Tars i Bernabé van visitar Pafos, convertint el procònsol romà Sergi Paulus, cosa que va fer de Xipre la primera regió del món governada per un cristià. Encara es conserva la columna on la tradició diu que Pau va ser flagel·lat.
Després d'una sèrie de terratrèmols devastadors al segle IV, la capitalitat de l'illa va tornar a Nicòsia. Pafos va patir un declivi progressiu, agreujat per les incursions de pirates àrabs durant el període bizantí. Al segle XII, durant les Croades, Ricard Cor de Lleó va capturar l'illa. Després va passar a mans de la dinastia francesa dels Lusignan. Van construir fortificacions, incloent-hi el primer castell del port de Pafos. L'any 1489, la república de Venècia va prendre el control econòmic i militar de l'illa. Els venecians van desmantellar part de les fortificacions de Pafos perquè consideraven que la ciutat era massa difícil de defensar davant la creixent amenaça otomana.
Després de la conquesta otomana, la regió va passar a ser una província perifèrica. El port va perdre rellevància comercial a favor de Làrnaca i Limassol, i la ciutat es va ruralitzar, quedant dividida en la zona baixa costanera (Kato Pàfos) i la ciutat alta comercial (Ktima). Xipre va passar sota control britànic a finals del segle XIX. Durant aquesta etapa es van construir les primeres infraestructures modernes, camins i escoles, tot i que Pafos va continuar sent la província més aïllada, agrícola i pobra de l'illa.
.jpg)
Xipre es va independitzar el 1960. Després de la invasió turca de 1974 (que va dividir l'illa en dues), molts refugiats grecoxipriotes del nord es van assentar al districte de Pafos, mentre que la població turcoxipriota local va haver de marxar cap al nord de l'illa. L'aïllament secular del districte va acabar amb la construcció de l'Autopista Limassol-Pafos (A6) i de l'Aeroport Internacional de Pafos als anys 80.
El 1980, la UNESCO va inscriure la ciutat antiga i els jaciments del districte com a Patrimoni de la Humanitat. El 2017, Pafos va ser elegida Capital Europea de la Cultura, consolidant la seva transformació en un centre turístic d'escala internacional que, alhora, cuida el seu llegat agrícola i els seus pintorescs pobles de muntanya. En els darrers trenta anys, tot el districte i majorment la zona costanera, ha rebut grans qüantitats d'estiuejants anglesos, russos o isarelians, molts dels quals són jubilats i han fet del lloc la seva residència tot edificant-se urbanitzacions costaneres privades.
Demografia
[modifica]
| Gràfica d'evolució de Districte de Pafos entre 1881 i 2021 |
 |
Transport
[modifica]_in_2022.02.jpg)
Públic
[modifica]- Autobus: OSYPA - InterCity Buses
- Aeri: Aeroport Internacional de Pafos
- Marítim: Port de Pafos
Carreteres
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Chipre» (en castellà). [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ «Population Enumerated by Sex, Age, District and Municipality/Community 1.10.2021». [Consulta: 5 setembre 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cyprus population has grown 9.9% in a decade» (en anglès). Cyprus population has grown 9.9% in a decade. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Statistical Codes of Municipalities, Communities and Quarters of Cyprus per the Statistical Service of Cyprus, 2015». Statistical Service of Cyprus. Arxivat de l'original el 2018-08-04. [Consulta: 4 agost 2018].
Enllaços externs
[modifica]
