Districte de Famagusta
Επαρχία Αμμοχώστου (el)  | |||||
| |||||
| Tipus | districte de Xipre | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Famagusta | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Xipre | ||||
| Capital | Famagusta | ||||
| Conté la subdivisió | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 46.629 (2011) (23,49 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.985,341 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Governador | Georgios Chrysafinis (en)  | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | CY-04 | ||||
| Lloc web | moi.gov.cy… | ||||
.jpg?lang=ca)
.svg?lang=ca)
El Districte de Famagusta (grec: Επαρχία Αμμοχώστου; turc: Gazimağusa kazası) és un dels sis districtes de Xipre. Tot i que l'extensió total del districte és de 1.985,3 km²,[1] només uns 244 km² romanen sota control legítim de la república de Xipre. La majoria del districte, incloent-hi la capital i ciutat més populosa, Famagusta, es troba sota el control de la República Turca de Xipre del Nord (TRNC) des de la invasió de 1974. La part del districte sota control xipriota es troba aïllada de la resta de la república i hi ha una administració en l'exili a la capital oficiosa, Paralímni.[2] La part nord ocupada es divideix en un nou districte d'İskele (il·legal i no reconegut), el qual comprén la península de Karpasía.
Geografia
[modifica].jpg)
El districte de Famagusta és un dels sis districtes de Xipre, el més oriental de l'illa. Tot i que el districte abasta una superfície de 1.985,3 km²,[1] només uns 244 km² són de iure sota control de la república de Xipre.[3] La gran part del districte, incloent la capital, Famagusta, roman sota control de l'autoproclamada República Turca de Xipre del Nord (RTXN) des de l'invasió turca de Xipre de 1974. Les Nacions Unides (ONU) van establir una zona coixí que separa les parts controlades per la RX i la RTXN.[4] A la part sud-oest del districte es troba la base sobirana de Dekélia, pertanyent al Regne Unit (RU).[5] La ONU no controla la zona fronterera i d'exclusió de Varosha, un barri turístic de Famagusta.[4]
La península de Karpasía és la regió més oriental de tot l'illa; és una fina línia de terra que avança cap a la mar mediterrània.[6] El cap Greco, a la badia de Famagusta, és el punt més oriental a la part sud-est del districte.[7] La regió inclou les zones fertils anomenades "Kokkinokhória (Κοκκινοχώρια) o pobles roigs,[8] degut al seu particular terra de color roig.[9]
Municipis i comunitats
[modifica]El districte de Famagusta comprén 8 municipis i 90 comunitats.[10] No obstant, només 4 municipis i 5 comunitats es troben sota control efectiu de la república de Xipre.[11] Els noms dels municipis són en negreta:
- Agía Nápa
- Agía Triàda
- Ágios Andrónikos (Karpasía)
- Ágios Andrónikos (Trikómo)
- Ágios Geòrgios
- Ágios Evstáthios
- Ágios Ilías
- Ágios Theòdoros
- Ágios Iákovos
- Ágios Nikólaos
- Ágios Sérgios
- Ágios Symeón
- Ágios Kharíton
- Ágios Theódoros
- Akanthú
- Alóda
- Angastína
- Árdana
- Arnadi
- Artémi
- Ássia
- Avgolída
- Avgóru
- Bogázi
- Davlós
- Derínia
- Éngomi
- Eptakómi
- Famagusta
- Flamúdi
- Frénaros
- Gaïdurás
- Galáteia
- Galinóporni
- Gastriá
- Génagra
- Geráni
- Gialúsa
- Goúfes
- Gípsu
- Kalopsída
- Knódara
- Koilánemos
- Kóma tu Gialú
- Kómi Kepír
- Kontéa
- Kornókipos
- Koróvia
- Kúklia
- Krídeia
- Lápathos
- Levkóniko
- Leonárisso
- Limniá
- Liopétri
- Livádia
- Lísi
- Lithrángomi
- Makrásika
- Mándres
- Marátha
- Marathóvunos
- Melánarka
- Melúnta
- Miliá
- Monargá
- Musulíta
- Néta
- Óvgoros
- Paralímni
- Patríki
- Peristeróna
- Perivólia
- Pigí
- Platáni
- Platanissós
- Prastió
- Psil·látos
- Pirgá
- Rizokárpaso
- Santaláris
- Sínta
- Sotíra
- Spatharikó
- Strongilós
- Stíl·li
- Síngrasi
- Tavru
- Tríkomo
- Tripiméni
- Tziáos
- Vasíli
- Vathílakas
- Vatilí
- Vitsáda
- Vokolída
Història
[modifica]
La regió fou un important centre durant el regnat de Ptolemeu I, al segle III aC. Els habitants de Salamina van assentar-se a la zona el segle VII, després dels atacs dels àrabs. Durant les croades la població de la regió augmentà amb l'arribada de nous habitants. Així, la ciutat de Famagusta va esdevindre un centre de comerç i un port principal. La casa de Lusignan regnà a la regió fins a l'any 1372, quan aquesta fou conquerida pels genovesos. La zona romangué sota control genovès fins el 1469, quan el volum de comerç minvà. En els següents anys, la regió canvià de mans incloent l'imperi romà d'orient i la república de Venècia.[12] Finalment, fou conquerida i ocupada per l'imperi otomà durant la quarta guerra turco-veneciana de 1571.[13]
La regió, com la resta de l'illa, romangué sota control otomà fins a l'any 1878, quan fou cedida a l'imperi britànic a canvi d'ajuda contra l'imperi rus.[13] Des de l'any 1946 a 1949 milers de jueus van romandre a camps de concentració britànics al districte esperant arribar a la Palestina britànica. El 1960, Xipre guanyà la independència del Regne Unit; pocs anys després, començà la violència entre grecoxipriotes i turcoxipriotes.[13] Després del cop d'estat de juliol de 1974 patrocinat pel règim dels coronels, Turquia, aduïnt la salvaguarda dels turcoxipriotes, llançà una operació llàmpec (l'"operació Àtila") ocupant la part septentrional de l'illa i fins el 75% del districte de Famagusta, inclosa la capital.[13] Des de l'ocupació, l'administració del districte a l'exili es troba a Paralímni. L'any 1983, fou autoproclamada la República Turca de Xipre del Nord (RTCN) la qual, tot i que no internacionalment reconeguda, abasta la majoria del districte de Famagusta. Cas especial és el del barri de Varosha, a Famagusta, que es troba com una "ciutat fantasma" en ser ocupat alhora per l'exèrcit turc i els Cascos Blaus de les Nacions Unides en ser dins de la franja coixí; antigament un dels llocs més turístics de Xipre, l'any 2017, part de Varosha fou oberta als ciutadans.[14] Per primera vegada des de la guerra de 1974, va obrir-se un pas fronterer el 2003 i, poc després, un altre a Derínia el 2018.[15]
Demografia
[modifica]
| Gràfica d'evolució de Districte de Famagusta entre 1881 i 2021 |
 |
Transport
[modifica]Referències
[modifica]- 1 2 «Classifications — Degree of Urbanization». Cyprus Statistical Service. Arxivat de l'original el 20 October 2020.
- ↑ «Administration in Exile». Ethnia. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Cities of Cyprus». Citypopulation.de. [Consulta: 1r juny 2024].
- 1 2 «Buffer zone». United Nations. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Dhekelia in Cyprus». Government of United Kingdom. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Karpass peninsula». Cypnet. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Cape Greco». Island of Cyprus. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Πόσο καλά μιλάς τα "κοτσιηνοχωρκάτικα"». Πόσο καλά μιλάς τα «κοτσιηνοχωρκάτικα». [Consulta: 1r juny 2021].
- ↑ «Κοκκινοχώρια Μια σειρά από γραφικά χωριά με κόκκινο έδαφος». Cyprus Alive. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Statistical Codes of Municipalities, Communities and Quarters of Cyprus per the Statistical Service of Cyprus, 2015». Statistical Service of Cyprus. Arxivat de l'original el 4 August 2018. [Consulta: 4 agost 2018].
- ↑ «Famagusta district». European Union. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Famagusta». Congress On Advances In Civil Engineering. [Consulta: 1r juny 2024].
- 1 2 3 4 «A Cyprus ghost town is emblematic of 50 year old conflict». US News, 09-11-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Turkish Army opens fenced-off Famagusta beach exclusively to Turkish nationals & Turkish-Cypriots!». Cyprus Tourism, 30.08.2017. Arxivat de l'original el 20 October 2021. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «Cyprus». BBC News. [Consulta: 1r juny 2024].
Enllaços externs
[modifica]
