Astarté
  | |
| Tipus | deïtat de la fertilitat deïtat de la guerra deïtat grega |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió cananea, mitologia fenícia, mitologia sumèria, religió ugarítica i religió a Cartago |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Cònjuge | Baal |
| Fills | Melcart |
| Altres | |
| Part de | religió cananea |
| Domini | fertilitat, sexualitat i guerra |
| Equivalent | Inanna, Afrodita, Ixtar i Baaltis |
.jpg)
Astarté o Astarte (en grec, Ἀστάρτη; en fenici, Aixtart) era una deïtat fenícia d'origen mesopotàmic. Els sumeris l'anomenaven Innana, mentre que els accadis la coneixien amb el nom d'Ištar.[1] Totes elles estan identificades amb el planeta Venus. Era la divinitat de l'amor sensual i fecunditat i també del pansiment, carestia i mort. Amb el temps, es va tornar en dea de la guerra i rebia cultes sanguinaris dels seus devots. Se solia representar nua o tot just coberta amb vels, amb una flor en una mà i una serp en l'altra, i dempeus sobre un lleó. Era verge. A Ugarit era la patrona de la caça.
El seu nom sol trobar-se en l'Antic Testament, en la forma plural Aixtaroth.[2]
Altres divinitats identificades amb Astarté[modifica]
S'identifiquen amb Astarté:
- Aixera
- Athar: divinitat de la fecunditat i la pluja a l'Aràbia del sud.
- Ixtar: divinitat de Mesopotàmia.
- Astoret: divinitat de la fertilitat i de l'amor sexual, deïtat principal dels cananeus.
- Astar: divinitat d'Abissínia (actual Etiòpia).
- Dèrceto o Siriadea: divinitat assíria de la fecunditat i la fertilitat.[3][4]
Divinitat complementària[modifica]
La divinitat masculina complementària és Baal, que simbolitza la part masculina.
Referències[modifica]
- ↑ Merlin Stone. "When God Was A Woman". (Harvest/HBJ 1976)
- ↑ K. van der Toorn, Bob Becking, Pieter Willem van der Horst, Dictionary of Deities and Demons in the Bible, p. 109-10.
- ↑ A., Schütte-Maischatz, «Syria Dea» (en anglès). Brill's New Pauly.
- ↑ Budin, Stephanie L. «A Reconsideration of the Aphrodite-Ashtart Syncretism». Numen, 51, 2, 2004.
Bibliografia[modifica]
- Donald Harden, The Phoenicians (2a edició, revisada, Londres, Penguin 1980). ISBN 0-14-021375-9
- Georges Daressy, Statues de Divinités, (CGC 38001-39384), vol. II (Cairo, Imprimerie de l'Institut français d'archéologie orientale, 1905).
- Gerd Scherm, Brigitte Tast, Astarté und Venus. Eine foto-lyrische Annäherung (Schellerten 1996), ISBN 3-88842-603-0.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astarté |