Ascaló
אַשְׁקְלוֹן (he)  | |||||||
| |||||||
| Tipus | ciutat, entitat territorial administrativa, gran ciutat i poble palestí deshabitat | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||||
| |||||||
| País mediterrani | Israel | ||||||
| Districte | districte del Sud | ||||||
| Subdistricte | subdistricte d'Ascaló | ||||||
| Capital de | |||||||
| Població humana | |||||||
| Població | 134.454 (2016) (2.801,13 hab./km²) | ||||||
| Idioma oficial | hebreu | ||||||
| Geografia | |||||||
| Superfície | 48 km² | ||||||
| Altitud | 10 m | ||||||
| Dades històriques | |||||||
| Creació | 950 aC | ||||||
Esdeveniment clau
| |||||||
| Organització política | |||||||
• Mayor of Ashkelon (en)  | Tomer Glam | ||||||
| Identificadors descriptius | |||||||
| Codi postal | 78*** | ||||||
| Fus horari | |||||||
| Prefix telefònic | 8 | ||||||
| Altres | |||||||
| Agermanament amb | Côte-Saint-Luc Pankow Entebbe Portland Baltimore Aviano Vani (en) Xinyang Iquique Sacramento Ais de Provença Kutaissi (1987–) Sopot (–2025) | ||||||
| Lloc web | ashkelon.muni.il… | ||||||
Ascaló (hebreu: אשקלון, Ashkelon; àrab: عسقلان, ʿAsqalān) és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.[1]
El 2016 la ciutat tenia 134.454 habitants (2011 eren 117.400) i és la vuitena ciutat d'Israel. D'una suposada expressió de Mahoma, la ciutat fou anomenada antigament «la núvia de Síria» (arús aix-Xams), però modernament aquest qualificatiu ha caigut en desús.
Història
[modifica]Inicialment fou una ciutat dels cananeus que comerciava molt amb tota la Mediterrània.[2] Vers el 1850 aC s'hi van construir muralles de 25 metres d'alt i dos km de perímetre. Una necròpolis de l'època s'ha trobat a les excavacions. Després del segle xv aC va ser tributària d'Egipte. Fou ocupada poc després del 1200 aC pels filisteus i els següents sis-cents anys fou una de les cinc ciutats de la Pentàpolis filistea.[2] Va estar amb guerra amb els hebreus però va conservar la independència. El 701 aC es va sotmetre a Assíria i es va revoltar algunes vegades, amb ajut egipci. El govern local filisteu fou eliminat el 601 aC per Nabucodonosor però la ciutat va continuar existint. Els grecs deixen constància del culte a Derketo (Astarte). Quan el regne babiloni es va esfondrar davant els perses, el fenicis es van establir a la ciutat que va tornar a ser un centre comercial actiu.
Va passar als macedonis amb Alexandre el Gran, i a la seva mort fou dominada pels Ptolemeus i els selèucides. Amb la independència d'Israel va restar en mans d'Egipte. Com que hi vivien molts jueus i Herodes el Gran havia nascut a la ciutat, hi va construir uns banys, fonts i columnes. Quan va morir, la ciutat va passar a la seva germana Salomé. Més tard va passar a Roma i durant les guerres amb els romans la població jueva fou massacrada. Durant el període romà portà el nom de Oppidum Ascalo liberum.[3]
Fou seu d'un bisbat des del 351[4] fins vers el 930. Amr ibn al-As la va ocupar segurament per un temps a l'entorn del 638, però la conquesta definitiva no fou fins al 640, després de la conquesta de Cesarea de Palestina (en àrab Kaysariyya). Fou recuperada pels romans d'Orient en temps d'Ibn az-Zubayr vers el 682. El 685, després de la segona i definitiva conquesta fou reconstruïda per Abd-al-Màlik ibn Marwan (685–705). Va passar a la dinastia fatimita el 969 que la va conservar quan van perdre la resta de Palestina i Síria enfront dels seljúcides, encara que la vila va tenir uns governants locals autònoms.
El 1099 l'exèrcit fatimita que es retirava de Jerusalem, va entrar a la ciutat, i semblava que cauria en mans dels croats; a la seva rodalia es va lliurar la batalla d'Ascaló, guanyada pels croats als fatimites, però la ciutat no fou ocupada pels francs per les seves dissensions internes. En endavant fou vila fronterera. El 1134 la conquesta de Tir pels croats la va fer vulnerable. El 1150 els musulmans la van fortificar amb 53 torres però això no va impedir la seva conquesta pels croats dirigits per Balduí III de Jerusalem el 1153[5] després d'un mes de setge total i sis mesos més d'atac; llavors fou incorporada al comtat de Jaffa. Saladí la va reconquerir després de la batalla de Hattin el 4 de juliol de 1187, però quatre anys després els croats de la Tercera Croada, després de la batalla d'Arsuf, la van reconquerir tot i que les fortificacions ja havien estat destruïdes abans de ser abandona; els habitants musulmans van haver de marxar a Egipte i a Síria i els cristians a Jerusalem. Ricard Cor de Lleó hi va entrar sense resistència el gener del 1192 i va construir una fortalesa a les ruïnes però pel tractat amb Saladí d'agost/setembre del mateix any, va haver de ser demolida altre cop.
Uns anys després les rivalitats entre As-Salih Ayyub d'Egipte (1240-1249) i al-Salih Ismail de Damasc (1237, 1239-1245) van facilitar la represa completa i l'establiment d'una guarnició d'Hospitalaris; un atac egipci fou rebutjat per aquests el 1244, però després de la batalla de Gaza el 17 d'octubre de 1244 va quedar bloquejada sense poder esperar socors i es va rendir el 1247 a Fakhr al-Din Yusuf ibn al-Shaykh. Fou finalment arrasada pel sultà mameluc d'Egipte Bàybars I el 1270 que va destruir diverses viles de la costa per impedir l'accés a aquestes dels croats.. Va restar en ruïnes fins a temps moderns.
La ciutat moderna
[modifica]La ciutat àrab de Migdal o Al-Majdal (àrab: المجدل, al-Majdal; hebreu: אל-מג'דל) que ocupava el lloc de l'antiga Ascaló, fou ocupada el 1948 pels egipcis però reconquerida pels jueus dirigits pel general Yigal Al·lon el 4 de novembre del mateix any, i en els següents mesos els residents àrabs van ser expulsats.[6] La ciutat va ser conquerida per les forces israelianes el 5 de novembre de 1948, moment en què gran part de la població àrab havia fugit, deixant uns 2700 habitants, dels quals els soldats israelians van deportar 500 el desembre de 1948, i la majoria de la resta van ser deportats el 1950, només hi restaven una vintena de famílies a l'octubre.[7]
El juny de 1949 es va decidir que la ciutat despoblada seria repoblada i s'establiria un centre urbà regional de vint mil habitants amb emigrants jueus i soldats desmobilitzats. Des del juliol es va començar el repoblament i a final d'any ja hi vivien més de dos mil jueus. El nom inicial fou Migdal Gaza i després Migdal Gad i el 1950 Migdal Ashqelon. El 1952 els jueus sud-africans van fundar molt prop la ciutat d'Afridar que el 1953 fou incorporat a Migdal Ashqelon que va rebre el nom d'Ashquelon. Les ruïnes foren declarades parc nacional.[8] Tenia 24.000 habitants el 1961.
Ascaló és la terminal nord de l'oleoducte Trans-Israel (254 km), que porta productes petroliers des d'Eilat fins a la terminal petroliera del port.[9] El 2005 s'hi va obrir la dessaladora més grossa del món en aquest moment.[10] Destaca per la capacitat de 133 milions de m³ per any per un preu modic de 50$/m³ el 2011.[10] Va costar uns 1000 milions de dòlars. El 2006 va rebre el premi «Dessalinitzadora de l'any» del Global Water Awards.[11]
El març de 2008, la ciutat va ser tocat per coets llançats des de la Franja de Gaza. Dos-cents trenta edificis i una trentena d'autos van ser danyats.[12]
Persones
[modifica]- Abd-ar-Rahim ibn Alí al-Qadi al-Fàdil (1135-1200), visir i secretari de Saladí nascut a la ciutat
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ «Ascaló». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 James, Edward Boucher. «A'scalon». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia (en llatí). volum V, §68, ±77 [Consulta: 13 octubre 2025].
- ↑ Hakim, Besim S. «Julian of Ascalon's Treatise of Construction and Design Rules from Sixth-Century Palestine [Tractat de Julià d'Ascaló sobre les normes de construcció i disseny de la Palestina del segle VI]» (en anglès). Journal of the Society of Architectural Historians, 60, 1, 01-03-2001, pàg. 4–25. DOI: 10.2307/991676.
- ↑ Daftary, Farhad. The Isma'ilis: Their History and Doctrines (en anglès). Cambridge University Press, 2007, p.250. ISBN 0521850843.
- ↑ Morris, Benny. 1948 and after: Israel and the Palestinians. Reprinted. Oxford: Clarendon Pr, 2003. ISBN 978-0-19-827929-7.
- ↑ Golan, Arnon «Jewish Settlement of Former Arab Towns and Their Incorporation into the Israeli Urban System (1948-50) [Assentament jueu d'antigues ciutats àrabs i la incorporació al sistema urbà israelià (1948-50)]» (en anglès). Israel Affairs, 9, 1-2, 12-2002, pàg. 149–164. DOI: 10.1080/714003467.
- ↑ Nagar, Yossi «Anthropological Remains from Ashqelon, Afridar (Area E-2)». 'Atiqot, 103, 1, 2021, pàg. 111–112. DOI: 10.70967/2948-040X.1934.
- ↑ Mihatsch, Christian. «Eine Pipeline wie aus einem Spionagethriller [Un oleducte com si eixís una peça de thriller d'espies]» (en alemany). Klimareporter, 12-11-2020. [Consulta: 13 octubre 2025].
- 1 2 García Molina, Verónica; Taub, Micha; Yohay, Leon; Busch, Markus «Long term membrane process and performance in Ashkelon Seawater Reverse Osmosis Desalination Plant [Procés de membrana i rendiment a llarg termini de la planta de dessalatge d'osmosi inversa d'aigua de mar d'Ascaló]» (en anglès). Desalination and Water Treatment, 31, 1-3, 7-2011, pàg. 115–120. DOI: 10.5004/dwt.2011.2353.
- ↑ Kedmi, Sharon «Ashkelon Facility Named Desalination Plant of the Year» (en anglès). Haaretz, 30-03-2006.
- ↑ Bassok, Moti «Sderot residents file 1.000 damage claims over recent rocket attacks». Haaretz, 16-05-2007.
| Coalició de pobles | |
|---|---|
| Regnes destruïts | |
| Regnes supervivents | |
| Principals batalles | Participació a la Batalla de Cadeix - (1295 i el 1270 aC) · Batalla de Djahy - (1178 aC) · Batalla del Delta - (1178 aC o 1175 aC) |
| Fonts de documentació | |
