1247
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1247 (mccxlvii) |
| Islàmic | 645 – 646 |
| Xinès | 3943 – 3944 |
| Hebreu | 5007 – 5008 |
| Calendaris hindús | 1302 – 1303 (Vikram Samvat) 1169 – 1170 (Shaka Samvat) 4348 – 4349 (Kali Yuga) |
| Persa | 625 – 626 |
| Armeni | 696 |
| Rúnic | 1497 |
| Ab urbe condita | 2000 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xii - segle xiii - segle xiv | |
| Dècades | |
| 1210 1220 1230 - 1240 - 1250 1260 1270 | |
| Anys | |
| 1244 1245 1246 - 1247 - 1248 1249 1250 | |
Esdeveniments[modifica]
Caiguda d'al-Laqant[modifica]
En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya). El setge d'Alacant continuaria en el context de la segona revolta mudèjar al sud del Regne de València amb al-Azraq al capdavant. El buit de poder a la medina facilitaria, finalment, la presa del castell per part de les forces cristianes en una data indeterminada entre 1247 i 1252, probablement comandades per l'infant Alfons de Castella. Pel Tractat d'Almirra de 1244, el rei Jaume I el Conqueridor havia concedit la possessió de Castella d'aquesta vila valenciana pel matrimoni de Violant d'Aragó, reservant el dret de la Corona d'Aragó de recuperar-la en un futur.
Mentrestant ...[modifica]
- França:Carcassona: La ciutat passa a quedar definitivament sota el control del rei de França.
- Es promulguen els Furs d'Aragó.
- Primera notícia conservada de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes (Alta Cerdanya), tot i que devia haver-se construït els segles XI o XII.[1]
Naixements[modifica]
Necrològiques[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1247 |
- ↑ Cerdanya-Conflent. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. Volum VIII pags. 44. ISBN 84-7739-951-4.