Vés al contingut

Alfons X de Castella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alfons X el Savi)
Plantilla:Infotaula personaAlfons X de Castella

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alfonso X de Castilla, Alfons X el savi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1221 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1284 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSanta Metropolitana i Patriarcal Església Catedral de Santa Maria de la Seu de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Sobirà de Castella i de Lleó
1252 – 1284
← Ferran III de CastellaSanç IV de Castella → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta, historiador, compositor, astrònom, governant, jurista Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Castella, de Toledo, de Lleó, de Galícia, de Sevilla, de Còrdova, de Múrcia, de Jaén i de l'Algarve
FamíliaCasal de Borgonya a Lleó Modifica el valor a Wikidata
CònjugeViolant d'Aragó i d'Hongria (1246 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMaria Alfons de Lleó
Maria Guillén de Guzmán Modifica el valor a Wikidata
FillsViolant de Castella
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Isabel de Castella
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Martí Alfons de Castella
 () Alfons X el Savi
Urraca Alfonso de Castilla
 () Alfons X el SaviMaria Guillén de Guzmán
Beatriu de Castella i de Guzmán
 () Alfons X el SaviMaria Guillén de Guzmán
Alfonso Fernández el Niño
 () Alfons X el Savi
Berenguera de Castella
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Beatriu de Castella, marquesa de Montferrat
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Ferran de la Cerda
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Elionor de Castella
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Sanç IV de Castella
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Constança de Castella
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Pere de Castella, senyor de Ledesma
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Joan de Castella, senyor de Valencia de Campos
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria
Jaume de Castella, senyor de Cameros
 () Alfons X el SaviViolant d'Aragó i d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran III de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Beatriu de Suàbia (Elisabet) Modifica el valor a Wikidata
GermansEnric de Castella el Senador
Felip de Castella
Ferran de Castella-Aumale
Manuel de Borgonya
Frederic de Castella
Sanç de Castella
Elionor de Castella
Ferran de Castella
Lluís de Castella
Berenguera de Castella
Maria de Castella Modifica el valor a Wikidata
Premis



Musicbrainz: 6c7be16e-8fb3-44c7-841e-4cf2f08c13e4 Discogs: 1000587 IMSLP: Category:Alfonso_X_of_Castile Goodreads character: 958822 Find a Grave: 8087629 Deezer: 3012031 Modifica el valor a Wikidata
Alfons X el Savi i la seva cort.

Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Orígens familiars

[modifica]

Fill gran de Ferran III de Lleó i de Castella i de Beatriu de Suàbia, quan el seu pare va iniciar el setge d'Isbiliya va atacar sense èxit l'Algarve.[1] Va heretar el regne de Castella a la mort del seu pare el 1252.

Polític exterior

[modifica]

Va fracassar en la pugna per la corona del Sacre Imperi Romanogermànic contra Rodolf I d'Alemanya a la qual va dedicar molt esforç i diners com a net de Felip de Suàbia, però finalment va renunciar a la seva candidatura en 1275.[2] Va prendre diverses places andaluses, Cadis entre elles, però va haver de renunciar a l'Algarve i a les seves aspiracions sobre Navarra. El 1260 conquesta i incendia Salé.[3]

Política interior

[modifica]

Durant el seu regnat va impulsar l'economia, i entre altres mesures destaca la institucionalització de la Mesta en 1273. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans (Múrcia i Baixa Andalusia) i la unificació legislativa amb el Fur Real i les Siete Partidas. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'Orde de Santa Maria d'Espanya en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.

A pesar d'haver pactat amb Pere el Gran el Tractat d'Ágreda per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,[4] Alfons va decretar el desheretament de Sanç el 8 de novembre de 1282, però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare.

Revoltes internes

[modifica]
Estàtua a Madrid (J. Alcoverro, 1892).

Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels mudèjars el 1264 i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de 1249 amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I d’Aragó, va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don Ferran de la Cerda, va morir el 1275. any en què el sultà marínida del Magreb Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'Estret apoderant-se de Tarifa i Algesires derrotant els castellans a la Batalla d'Écija,[5] iniciant la Guerra de l'Estret. El rei va tractar de defensar els drets successoris del seu net, el primogènit de Ferran, però Sanç, fill segon del rei i germà de Ferran de la Cerda, va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de Sevilla on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes NO-DO, amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase No m'ha dejado ("No m'ha deixat") en al·lusió a la lleialtat dels sevillans.

Política cultural

[modifica]
Il·lustració d'un problema d'escacs al Libro de axedrex, dados y tablas, publicat a Sevilla el 1283.

Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'Escola de traductors de Toledo i va ser excel·lent poeta en gallec. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen El fuero real de Castilla, el Codigo de las siete partidas, les Tablas alfonsíes, la Crónica general e grand estoria, i les Cantigas de Santa María (en gallec), així com el Lapidario i el Libro de axedrex, dados y tablas.[6]

Alfons X va realitzar també la primera reforma ortogràfica (normalització) del castellà, idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del llatí, en l'àmbit institucional.

L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos cristians, jueus i musulmans que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà en primeres núpcies, vers el 1240, amb Maria Guillén de Guzmán, matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills:

El 26 de novembre de 1247 es concertà el seu casament amb Violant d'Aragó, filla de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, que es realitzà el 4 d'abril de 1248 a la catedral de Valladolid. D'aquesta unió tingueren:

Referències

[modifica]
  1. Valls i Taberner, Ferran. Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi. Feres & fils, 1918, p. 7. 
  2. Guerrero Navarrete, Yolanda. «Espacios políticos y estructuras de poder». A: Fermín Miranda García, Yolanda Guerrero Navarrete. Medieval territorios, sociedades y culturas (en castellà). Silex, 2008, p. 335. ISBN 9788477371991. 
  3. O'Callaghan, Joseph F. Alfonso X and the Cantigas De Santa Maria (en anglès). Brill, 1998, p. 101. ISBN 9789004110236. 
  4. (castellà) Carlos Ayala Martínez, Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281) Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine.
  5. Thacker, Shelby; Escobar, Jose. Chronicle of Alfonso X (en anglès). University Press of Kentucky, 2015, p. 17. ISBN 0813158885. 
  6. Edició crítica del llibre Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio: «ALFONSO X - Libro de los juegos» (en italià). Paolo Canettieri. Arxivat de l'original el 26 d'abril 2010. [Consulta: 21 abril 2010].

Enllaços externs

[modifica]

Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa

[modifica]