Eduardo Blanco Amor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEduardo Blanco Amor
Eduardo Blanco Amor.jpg
Biografia
Naixement 14 setembre 1897
Ourense
Mort 1r desembre 1979 (82 anys)
Vigo
Lloc d'enterrament Q43156300 Tradueix
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor i poeta
Gènere artístic Poesia, teatre i narrativa
Obra
Família
Parella Serafín Fernández Ferro
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Eduardo Blanco Amor (Ourense, 14 de setembre de 1897 - Vigo, 1 de desembre de 1979) fou un escriptor gallec. El seu pare va abandonar la llar familiar quan Eduardo només tenia tres anys. En 1915, a l'edat de disset, va començar a treballar com secretari de direcció a El Diario de Orense. Durant aquesta època va freqüentar les tertúlies de Vicente Risco, figura que va tenir una importància decisiva en la seva futura defensa i promoció de la cultura gallega. En 1919 va emigrar a Buenos Aires, on va continuar en contacte amb intel·lectuals gallecs de l'emigració, prenent part activa en la Federación de Sociedades Galegas, fundada en 1921, que pretenia aglutinar a tots els immigrants gallecs.

En 1923 va fundar amb Ramiro Isla Couto la revista Terra, en llengua gallega. Més endavant va participar també en altra publicació galleguista, Céltiga. En 1926 va entrar a formar part del diari argentí La Nación, on va conèixer a escriptors argentins com Leopoldo Lugones, Horacio Quiroga, Borges, Sabato i Mallea. En 1927 va iniciar la seva carrera literària, amb la novel·la Os Nonnatos, a la qual va seguir, a l'any següent, el llibre de poemes Romances Galegos. En 1928 va tornar a Galícia com corresponsal del diari La Nación. Durant aquest primer retorn va conèixer Castelao i a diversos intel·lectuals del Partit Galleguista i el grup Nós, i va escriure Poema en catro tempos, que publicaria posteriorment a Argentina en 1931. Des de Buenos Aires va col·laborar més tard amb la revista Nós amb diversos poemes i tres capítols de la seva novel·la inconclusa A escadeira de Jacob.

Va tornar a instal·lar-se a Espanya com corresponsal de La Nación entre 1933 i 1935, i va conèixer a Madrid Federico García Lorca, amb el qual li va unir una gran amistat. Va defensar des d'Argentina la legalitat republicana quan es va produir l'esclat de laguerra civil espanyola. Durant els 20 anys següents va utilitzar en exclusiva el castellà en la seva obra literària, amb obres com Los miedos (1936) o La catedral y el niñon (1948). En 1956 va tornar al gallec amb Cancioneiro, i en 1959 va publicar una novel·la de gran importància per a la renovació de la narrativa gallega, A Esmorga. En Buenos Aires va fundar i va dirigir el Teatro Popular Galego. També va ser director de la revista Galícia, publicada pel centre Gallec de Buenos Aires. Va tornar a Galícia en 1965, i va publicar altra obra que va tenir gran repercussió, el llibre de contes Os biosbardos (1962). La eva última etapa va ser molt fecunda, a pesar de ser postergat per la cultura oficial: en 1970 va donar a llum una nova edició de A Esmorga, i en 1972 va aparèixer l'extensa novel·la Xente ao lonxe. En els seus últims anys va prestar gran atenció al gènere teatral, amb obres com Farsas para Títeres (1973) i Teatro pra a xente (1975). Va morir en Vigo en 1979.

Moltes de les seves obres narratives (A Esmorga, Xente ao lonxe, Os biosbardos) es desenvolupen en una ciutat fictícia, Auria, transposició literària d'Orense. Els crítics han trobat en les seves ficcions ecos d'autors com Ramón María del Valle-Inclán o Eça de Queiroz.

Obra en gallec[modifica]

  • Os Nonnatos (narrativa, 1927)
  • Romances galegos (poesia, 1928)
  • Poema en catro tempos (poesia, 1931)
  • A escadeira de Jacob (narrativa, inacabada)
  • Cancioneiro (poesia, 1956)
  • A esmorga (prosa, 1959).
  • Os biosbardos (contes, 1962).
  • Xente ao lonxe (narrativa, 1972).
  • Farsas para títeres (teatre, 1973)
  • poesia pra xente (teatre, 1974)
  • Poemas galegos (poesia, 1980)
  • Proceso en Jacobusland (Fantasía xudicial en ningures) (teatre, 1980)
  • Castelao escritor (assaig 1986)
  • A Contrapelo (assaig, 1993)

Obra en castellà[modifica]

  • Horizonte evadido (poesia, 1936)
  • En soledad amena (poesia, 1941)
  • La catedral y el niño (narrativa, 1948)
  • Chile a la vista (assaig, 1950)
  • Las buenas maneras (assaig, 1963)
  • Los miedos (novel·la, 1963)

Bibliografia[modifica]

  • Allegue, G. (1993). Eduardo Blanco Amor. Diante dun xuíz ausente. Vigo: Nigra. ISBN 84-87709-05-2.
  • Álvarez, V. (2004). "Manuel Azaña e Eduardo Blanco Amor. Epistolario inédito (1935-1944)". Grial (163): 57–73. ISSN 0017-4181.
  • Carballo Calero, R. (1975) [1963]. Historia da literatura galega contemporánea. Galaxia. pp. 715–719. ISBN 84-7154-227-7.
  • Casares , Carlos (Xullo-Setembro, 1973). "Leria con Eduardo Blanco-Amor". Grial (41): 337-344. ISSN 0017-4181.
  • Carro, Xavier (1993). A obra literaria de Eduardo Blanco Amor. Vigo: Galaxia. ISBN 84-7154-868-2.
  • Couceiro Freijomil, A. (1951-53). Diccionario bio-bibliográfico de escritores I. Bibliófilos Gallegos. p. 153-154.
  • Fernández, Camilo (1995). Eduardo Blanco Amor e o teatro. Universitat de Barcelona. ISBN 84-475-1060-3.
  • Fernández del Riego, Francisco (1971) [1951]. Historia da literatura galega (2ª ed.). Galaxia. pp. 203–204 e 249–250.
  • —————— (1992) [1990]. Diccionario de escritores en lingua galega (2ª ed.). Do Castro. pp. 50–51. ISBN 84-7492-465-0.
  • Forcadela, Manuel (1991). Guía de lectura de “A esmorga”. Edicións do Cumio. ISBN 84-87126-44-8.
  • Freixanes, V. (976). "Eduardo Blanco Amor diante do espello". Unha ducia de galegos. Galaxia. pp. 79–101. ISBN 84-7154-248-X.
  • Gómez, A.; Queixas, M. (2001). Historia xeral da literatura galega (1ª ed.). A Nosa Terra. pp. 292–298. ISBN 84-95350-79-3.
  • Landeira Yrago, José (1986). Federico García Lorca y Galicia. Ediciós do Castro. ISBN 84-7492-306-9.
  • Lorenzana, S. (Xaneiro-Marzo, 1980). "Perfil biobibliográfico de Eduardo Blanco Amor". Grial (67): 37-45. ISSN 0017-4181.
  • Méndez Ferrín, Xosé Luis (1984). De Pondal a Novoneyra. Edicións Xerais de Galicia. p. 57. ISBN 84-7507-139-2.
  • Pena, X. R. (2019). Historia da literatura galega. IV. De 1936 a 1975. A «longa noite». Xerais. pp. 404–441. ISBN 978-84-9121-481-6.
  • Vilavedra, Dolores, ed. (1995). Diccionario da literatura galega. Autores I. Vigo: Galaxia. pp. 79–82. ISBN 84-8288-019-5.
  • Poema actual a Blanco Amor (Extra). A Nosa Terra III. 1985.
  • E. Blanco Amor (1897-1979). Xunta de Galicia. 1993.
  • "Blanco Amor, Eduardo Modesto". Diccionario enciclopédico galego universal 9. La Voz de Galicia. 2003-2004. p. 93. ISBN 84-7680-429-6.
  • "Blanco Amor, Eduardo Modesto". Dicionario biográfico de Galicia 1. Ir Indo. 2010-2011. p. 111-116.
  • "Blanco Amor, Eduardo Modesto". Diciopedia do século 21 1. Do Cumio, Galaxia e do Castro. 2006. p. 324. ISBN 978-84-8288-942-9.
  • "Blanco Amor, Eduardo Modesto". Enciclopedia Galega Universal 3. Ir Indo. 1999-2002. pp. 368–370. ISBN 84-7680-288-9.
  • "Blanco Amor, Eduardo". Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada (DVD). El Progreso. 2005. ISBN 84-87804-88-8.
  • "Eduardo Blanco Amor". Enciclopedia Microsoft Encarta (DVD). Microsoft Corporation. 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduardo Blanco Amor Modifica l'enllaç a Wikidata