Armando Cotarelo Valledor
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1879 A Veiga (província d'Astúries) |
| Mort | 8 desembre 1950 (70 anys) Madrid |
 Procurador a Corts | |
| 13 maig 1949 – 14 desembre 1950 – Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
 Diputat a Corts | |
| 12 febrer 1919 – 16 març 1920 Circumscripció electoral: Santiago de Compostel·la | |
| Catedràtic d'universitat | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Central |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat Central Instituto de España |
| Partit | Partit Liberal |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Emilio Cotarelo |
| Premis | |
Dia de les Lletres Gallegues (1984) | |
Signatura  | |
Armando Cotarelo Valledor (Vega de Ribadeo (avui A Veiga), Astúries, 28 de desembre de 1879 - Madrid, 8 de desembre de 1950) va ser un escriptor, historiador, polític i crític literari asturià. Encara que asturià de naixement, lingüística i culturalment sempre es va considerar gallec. Era fill d'Emilio Cotarelo y Mori, va estar casat amb la compostelana María Botana Sieiro.
Biografia
[modifica]Va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid i va ser nomenat Catedràtic de Llengua i Literatura espanyoles en Santiago de Compostel·la el 1904, a més de ser membre de la Reial Acadèmia Gallega (des de 1920) Reial Acadèmia Espanyola (des de 1929) ocupant una cadira per a la llengua gallega.[1] Va participar en el moviment de les Irmandades da Fala (1916) i va fundar les revistes Romanadas i Ultreya[2] el 1919. També fou elegit diputat per Santiago de Compostel·la dins del sector Prietista del Partit Liberal Fusionista a les eleccions generals espanyoles de 1919.[3] El 1923 va ser nomenat primer president del Seminari d'Estudis Gallecs. El 1939 va obtenir la càtedra de Filologia galaicoportuguesa a la Universitat Central de Madrid. El 1942 va ingressar en la Reial Acadèmia de la Història i secretari general perpetu de l'Instituto de España.[4] El 1949 va ser Procurador en Corts per representació acadèmica.[3] Va morir el 1950. Se li va dedicar el Dia de les Lletres Gallegues de 1984.
Actualment existeix un dia institut a Vilagarcía de Arousa amb el seu nom.[5]
Obres destacades
[modifica]- Biografía del doctor D. Francisco Codera, Madrid, 1898
- La Exposición Rosales, Madrid, 1902
- Fray Diego, Madrid, 1902
- Una cantiga célebre del rey Sabio: fuentes y desarrollo de la leyenda de Sor Beatriz, principalmente de la literatura española, Madrid, 1904
- La belleza femenina en las obras de Cervantes, Santiago de Compostela, 1905
- Don Melendo García de Valdés, XX Obispo de Osma (1210-1225), Santiago de Compostela, 1908
- El teatro de Cervantes. estudio crítico, Madrid, 1915 (premio «Alba» de la Real Academia Española el 1912)
- Vida militar, política y literaria de Alfonso III el Magno, Madrid, 1916
- Los cristianos españoles ante la invasión musulmana. 711-716, Santiago de Compostela, 1919
- Palladis tyrones (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, I), Madrid, 1919, narración histórica
- Argonautas gallegos. 1519-1522, Santiago de Compostela, 1920
- La enseña radía (Memorias de un escolar de antaño, 1808-1809, II), Madrid, 1921, narración histórica
- Payo Gómez Charino: almirante y poeta, Madrid, 1929
- Historia crítica y documentada de Alfonso III, el Magno, último rey de Asturias, Madrid, 1933
- Los hermanos Eans Mariño, poetas gallegos del siglo XIII, Madrid, 1933.
- El Seminario de Educación de la Vega de Ribadeo, hoy Vegadeo, y su Fundador, D. Jacinto Valledor y Presno, Obispo de Osma, Madrid, 1950
Teatre
[modifica]- Trebón (1922, en gallec)
- Sinxebra (1923, en gallec i castellà)
- Lubicán (1924, en gallec)
- Hostia (1926, en gallec)
- Beiramar (1931, en gallec)
- Mourenza (1931, en gallec i castellà)
- Hola Maicol (en castellà, inèdita fins a 1992)
- Teatro gallego, Beiramar, Santiago de Compostela, 1931, drama
- Ultreya, llibret d'òpera en castellà i gallec (1935)
Narrativa
[modifica]- Memorias de un escolar de antaño, que comprèn dues novel·les en castella, Palladis Tyrones i La enseña radia
- El Pazo (1923, bilingüe, en castellà i gallec)
- Contos de Nadal, colleitos de pobo (1927)
Referències
[modifica]- ↑ Armando Cotarelo al web de la RAE
- ↑ Fortes, Ana Belén. Diccionario da literatura galega: Publicacións periódicas (en castellà). Galaxia, 1995, p. 475. ISBN 9788482881379.
- ↑ 3,0 3,1 «Armando Cotarelo Valledor». Congrés dels Diputats.
- ↑ «Armando Cotarelo» (en castellà). mcnbiografias.
- ↑ IES Armando Cotarelo
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: ' |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira gallega (1a) 1929-1950 |
Succeït per: ' |
| Precedit per: Agustín Millares Carlo |
 Medalla 17 1942 - 1950 |
Succeït per: Leopoldo Torres Balbás |
- Diputats gallecs al Congrés dels Diputats
- Escriptors asturians en castellà
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història
- Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola
- Alumnes de la Universitat Central de Madrid
- Morts a Madrid
- Escriptors gallecs en gallec
- Escriptors gallecs en castellà
- Diputats asturians al Congrés dels Diputats