Xela Arias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaXela Arias

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(gl) Xela Arias Castaño Modifica el valor a Wikidata
4 març 1962 Modifica el valor a Wikidata
Lugo (Galícia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Pereiró Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Vigo - filologia hispànica
Col·legi Fingoy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –  2003 Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeXulio Gil Rodríguez (1992–2002) Modifica el valor a Wikidata
PareValentín Arias Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Xela Arias Castaño (Sarria, Lugo, 4 de març de 1962 - Vigo, 2 de novembre de 2003[1]) va ser una poetessa i traductora gallega a més d'editora i professora de gallec. Va estar vinculada a Edicions Xerais de Galicia.

Després de ser proposada en diverses ocasions, el 2020 la Real Academia Galega va acordar dedicar-li el Dia de les Lletres Gallegues de 2021.[2] Va ser la cinquena dona homenatjada en 58 edicions.

Trajectòria[modifica]

Xela Arias va néixer a la família formada per l'escriptor Valentín Arias López i Amparo Castaño López. Tot i que el seu naixement es va dur a terme al sanatori Alonso-Pimentel de Lugo, els seus pares el van inscriure a Sarria i la seva filla va rebre el nom de Maria de los Ángeles. L'autora va canviar el seu nom pel de Maria dos Anxos el 1984, tot i que tothom la coneixia pel diminutiu Xela des dels sis anys. Finalment el 1995 va rebre l'autorització judicial per canviar el seu nom pel de Xela.[3]

Xela Arias va ser criada en gallec [4] i va estudiar a la Granxa de Barreiros, al Colexio Fingoi de Lugo entre els quatre i els set anys. El 1969 la família va deixar la ciutat lucense per mudar-se a Vigo perquè el pare havia estat destinat com a mestre de l'escola de Moledo,a la parròquia de Sàrdoma. Al seu nou destí l'escriptora va guanyar el seu primer premi literari per l'obra «A fraga dos paxaros e a fraga leopardicia»[5]. Estudiant COU va abandonar els seus estudis i va començar a treballar a Edicións Xerais de Galicia des del seu naixement el 1979, primer com a oficinista, després en creació i recerca i de 1990 a 1996 com a correctora d'estil i editora.[6]

Des de 1980 va publicar a diversos diaris i revistes com ara A Nosa Terra, Diario 16 de Galicia, Faro de Vigo, Jornal de Notícias do Porto, Dorna, Tintimán, Carel o Katarsis. També va col·laborar amb publicacions com ara Festa da Palabra Silenciada, Luzes de Galiza o Boletín Galego de Literatura i va formar part del consell de redacció de Viceversa, revista galega de traducción.[7]

A l'estiu de 1992 es va casa amb el fotògraf i matemàtic ourensà Xulio Gil (n. 1957) amb el qual va tenir el seu únic fill, Dario, l'any 1994. El 1992 el matrimoni es va separar.[8]

Al curs 1999 - 2000 va començar a treballar com a professora d'educació secundària de gallec i castellà als instituts Terra de Xallas (Santa Comba), Paralaia (Moaña), Valle-Inclán (Pontevedra), Xelmírez II (Santiago de Compostel·la) i Valadares II (Vigo). Els anys següents va ser docent a Chapela (Redondela), A Sagriña (A Guarda) i a l'IES Álvaro Cunqueiro (Vigo).[9]

El novembre de 2003 Xela Arias va morir amb quaranta-un anys d'edat a causa d'un atac de cor mentre estava hospitalitzada a Vigo.[10]

Obra[modifica]

Narrativa[modifica]

  • Non te amola!, publicat en 2021 amb 7 il·lustracions de Bea Gregores, Consello da Cultura Galega, ISBN 978-84-17802-30-1, edició no venal.[11]
  • Non te amola!, publicat en 2021 amb il·lustracions de Luz Beloso, a la col·lecció Libros para Compartir de Galaxia, ISBN 978-84-9151-604-0.[12]

Poesia[modifica]

  • Denuncia do equilibrio (1986). Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-7507-233-X.[13]
  • Lili sen pistolas (1986). Obra inédita.[14]
  • Tigres coma cabalos (1990). Xerais; con fotos de Xulio Gil. ISBN 84-7507-449-9.[15][16]
  • Darío a diario (1996). Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-8302-080-7.
  • Intempériome (xullo de 2003). Espiral Maior. ISBN 84-95625-70-9.
  • Maldito lindo (obra inédita).[17]
  • Xela Arias. Poesía reunida (1982-2004) (2018). Xerais. ISBN 978-84-9121-428-1.[18]

Música[modifica]

  • Cancións (2021) amb Desertores. Xerais. ISBN 978-84-1110-038-0.[19] Pròleg de Teresa Cuíñas.
  • Pino, Clara; Vidal, Pablo (2021). Xela. Conté els poemes Irás dirás virás, Non me conteño, Borracho, Teremos, terás e Trouxen augamel para agasallarte. Amb la col·laboració de la Xunta de Galicia, a través de Política Lingüística.[20]

Traduccions[modifica]

Del castellà[modifica]

  • (Cabalum): Caballum, de Carlos Oroza (1983).
  • (El bosque animado): O bosque animado, de Wenceslao Fernández Flórez (1987, Xerais), ISBN 978-84-9914-021-6.
  • (Los Corredoiras): Os Corredoiras, de Juan Farias (1990, SM), ISBN 84-348-3078-7.
  • El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha): O enxeñoso fidalgo don Quixote da Mancha, de Cervantes, amb Valentín Arias, Xosefa S. Fernández, A. Palacio Sánchez, Xavier Senín i Xesús Senín (1990, Xuntanza).
  • A cantiga de amor, de Vicenç Beltran Pepió (1995, Xerais), ISBN 84-7507-943-1[21]
  • Relatos, de Gloria Pampillo (2002, Biblioteca Virtual de Literatura Universal en Galego).

Del portuguès[modifica]

  • (Amor de Perdição): Amor de perdición, de Camilo Castelo Branco (1986, Xerais), ISBN 978-84-7507-236-4, Premio de Tradução Sociedade da Língua Portuguesa.[7].
  • (O Gato Malhado e a Andorinha Sinhá): O Gato Gaiado e a Andoriña Señá: Unha Historia de Amor, de Jorge Amado (1986, Xerais), ISBN 84-7507-226-7
  • (Rosa, Minha Irmã Rosa): Rosa, miña irmá Rosa, de Alice Vieira (1990, SM), ISBN 84-348-3120-1.
  • (Caminhando sobre as águas): Camiñando sobre as augas, de José Viale Moutinho (1993, Xerais), ISBN 978-84-7507-733-8.

De l'anglès[modifica]

  • (Fabled Cities, Princes and Jinn from Arab Myths and Legends): Cidades fantásticas, príncipes e xinns da mitoloxía e as lendas árabes, de Khairat Al-Saleh, amb Valentín Arias (1986, Xerais), ISBN 84-7507-211-9.
  • (The Witches): As bruxas, de Roald Dahl, amb Lidia Iglesias Izquierdo (1989, Xerais), ISBN 978-84-9782-499-6.
  • (Dubliners): Dublineses, de James Joyce, amb Débora Ramonde i Rafael Ferradás (1990, Xerais).[22]
  • (The Last of the Mohicans: A Narrative of 1757): O derradeiro dos mohicanos, de James Fenimore Cooper (1993, Xerais), ISBN 978-84-7507-768-0. Premi Ramón Cabanillas.
  • Drácula, de Bram Stoker (2000, Xerais), ISBN 978-84-8302-469-0.
  • (Black Venus): Venus Negra, d'Angela Carter, en col·laboració amb Xabier Muguerza Martínez (2001, Xerais), ISBN 978-84-8302-702-8.
  • (Wide Sargasso Sea): Ancho mar de sargazos, de Jean Rhys, inconclusa.[23]

De l'italià[modifica]

  • (Favole al telefono): Contos ó teléfono, de Gianni Rodari (1986, Editorial Juventud), ISBN 84-261-2213-2.

Del neerlandès[modifica]

  • (Belledonne kamer 16: een dagboek uit het verzet) Belledonne, habitación 16, d'Auke de Vries (1990, SM), ISBN 978-84-348-0923-9.
  • Els còmics de Franka, de Henk Kuijpers, amb María Xesús Lameiro (1990-1992, Xerais)[24]
  • (Briefgeheim ): A carta en clave de Jan Terlouw (1995, SM), ISBN 84-348-4538-5.

Del francès[modifica]

  • (Le Spleen de Paris): O Spleen de París de Charles Baudelaire (Bivir), Premi de Tradució Plácido Castro 2004 (pòstum).

Reconeixements[modifica]

Dia de les Lletres Gallegues[modifica]

El 2014 va ser proposada per Ramón Lorenzo, Antón Santamarina i Xosé Fernández Ferreiro com a autora per homenatjar el Dia de les Lletres Gallegues de l'any 2015. Els altres candidats van ser Ricardo Carvalho Calero, Celestino Fernández de la Vega, Manuel María i Filgueira Valverde. Finalment va ser escollit aquest últim.[25]

L'any següent, el 2015, va tornar a ser proposada pel Dia de les Lletres Gallegues de 2016 al costat de Carballo Calero i de Manuel María, que va ser l'escollit per la Real Academia Galega.[26][27]

L'anunci de que el Dia de les Lletres Gallegues es dedicaria a Xela Arias es va fer al desembre de 2020 a causa de l'impacte de la pandèmia de la COVID-19. Aquest fet va ser valorat per alguns com una dificultat per a l'organització de la celebració.[28] En consonància amb aquest homenatge el Colectiu Egeria va organitzar a Lugo l'exposició Aquela nena de Sarria [29]i la Xunta de Galicia l'exposició itinerat Asinamos ser libres.[30]

El grup musical A banda da Loba va fer-li un homenatge amb la publicació del disc Hasme oír, en el qual van posar música a alguns dels seus poemes.[31]

Dia de les Gallegues a les Lletres[modifica]

El 2019 la plataforma A Sega li va dedicar el Dia de les Gallegues a les Lletres amb diversos actes al monte do Castro de Vigo, entre els quals un itinerari imaginari per la seva vida a càrrec de Susana Aríns.[32]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Arias Castaño, Xela – PHTE · Portal digital de Historia de la traducción en España». [Consulta: 7 maig 2024].
  2. ↑ «A RAG dedicaralle as Letras Galegas 2021 a Xela Arias» (en gallec), 22-12-2020. [Consulta: 7 maig 2024].
  3. ↑ Arias López, Valentín. Xela Arias, quedas en nós. (en gallec). Vigo: Edicións Xerais i AELG, 2004. ISBN 978-84-9782-242-8. 
  4. ↑ «A RAG comparte “Xeliña fala galego” e reivindica a transmisión xeracional do idioma no Día da Lingua Materna» (en gallec), 17-02-2021. [Consulta: 7 maig 2024].
  5. ↑ Hortigüela, Julia C. «Una niña viguesa gana el concurso de cuentos «O Facho».». Consello da Cultura Galega.
  6. ↑ «Xela Arias - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 Vilavedra, Dolores. Diccionario da Literatura Galega. Autores I. (en gallec). 1. Vigo: Galaxia, 1995, p. 60. ISBN 84-8288-019-5. 
  8. ↑ Iglesias, José Manuel García. «Xela y Xulio» (en espanyol europeu). [Consulta: 7 maig 2024].
  9. ↑ «A RAG dedicaralle as Letras Galegas 2021 a Xela Arias» (en gallec), 22-12-2020. [Consulta: 7 maig 2024].
  10. ↑ «Paneis da exposición Mulleres galegas na historia» (en gallec). Concello de Redondela, 2010. [Consulta: 7 maig 2024].
  11. ↑ «¡Non te amola!» (en anglès americà). [Consulta: 7 maig 2024].
  12. ↑ «Non te amola!» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
  13. ↑ «Denuncia do equilibrio - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
  14. ↑ «Xela Arias Castaño | Galegos | Gallegos» (en castellà). [Consulta: 7 maig 2024].
  15. ↑ Saá, Margarita Estévez; MacCarthy, Anne. Ireland in the Coming Time: New Insights on Irish Literature (en castellà). Netbiblo, 2006. ISBN 978-0-9729892-5-1. 
  16. ↑ «Tigres coma cabalos» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
  17. ↑ «“A poesía non debe, segundo Xela Arias, ser condescendente nin reflectir falsos equilibrios ou visións edulcoradas da realidade“» (en gallec), 22-02-2019. [Consulta: 7 maig 2024].
  18. ↑ «Poesía reunida (1982-2004). Xela Arias - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
  19. ↑ «Cancións - Editorial Xerais» (en gallec). [Consulta: 7 maig 2024].
  20. ↑ culturagalega.org. «O dúo versiona poemas da homenaxeada no Día das Letras no seu último traballo» (en castellà), 09-12-2021. [Consulta: 7 maig 2024].
  21. ↑ Beltran Pepió, Vicenç. A cantiga de amor, 1995. ISBN 978-84-7507-943-1. 
  22. ↑ «Leer a Joyce en gallego - Faro de Vigo». [Consulta: 7 maig 2024].
  23. ↑ «elmundo.es - Xela Arias, poeta y traductora por encima de las normas morales». [Consulta: 7 maig 2024].
  24. ↑ «TEBEOSFERA. Revista y catálogo sobre cómic, novela y cultura popular». [Consulta: 7 maig 2024].
  25. ↑ Vigo, e P. / E. Ocampo | A. Coruña/. «Filgueira Valverde, no olimpo das Letras Galegas» (en castellà), 06-07-2014. [Consulta: 7 maig 2024].
  26. ↑ «Será 2016 o ano de Xela Arias?», 03-07-2015. [Consulta: 7 maig 2024].
  27. ↑ Coruña, Redacción | Vigo/A. «Manuel María, Carballo Calero e Xela Arias, candidatos ás Letras Galegas do 2016» (en gallec), 27-06-2015. [Consulta: 7 maig 2024].
  28. ↑ Reimóndez, Maria. «Insuficientes» (en gallec). Nós Diario, 13-01-2021. [Consulta: 6 maig 2024].
  29. ↑ «Aquela nena de Sarria» (en gallec). O Portal da Lingua Galega, 2021. [Consulta: 7 maig 2024].
  30. ↑ «Asinamos ser Libres» (en gallec). O Portal da Lingua Galega, 2021. [Consulta: 7 maig 2024].
  31. ↑ Munín, Rebeca. «Xela Arias, coa música de A banda da Loba» (en gallec), 05-04-2021. [Consulta: 7 maig 2024].
  32. ↑ asociacionescritoras-es. «Vigo: VI Día das Galegas nas Letras, en homenaxe a Xela Arias, o 15 de agosto | ::Axenda cultural AELG::» (en gallec), 12-08-2019. [Consulta: 7 maig 2024].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xela_Arias&oldid=33470434»