Carlos Oroza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCarlos Oroza
Carlos Oroza.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1923 Modifica el valor a Wikidata
Viveiro (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Vigo (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Pereiró Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarina Oroza Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carlos Oroza (Viveiro, Espanya, 1923 - Vigo, 21 de novembre de 2015[1]) va ser un poeta en llengua castellana. Va ser conegut principalment per la interpretació i performance de la seva pròpia obra. Aquesta obra és escassa, freqüentment reescrita i basada en poemes de versos lliures amb un gran predomini del ritme. És poesia per ser escoltada, ja que el poeta es declara a favor de l'oralitat considerant als llibres "cementiris de signes".

En els anys seixanta es va fer famós en l'ambient literari-poètic gràcies a la realització de múltiples recitals per tota Espanya, adscrits en forma i contingut als de la Generació Beat. Són múltiples les entrevistes que li nomenen l'Allen Ginsberg espanyol. Francisco Umbral va escriure que "[Carlos Oroza] era el poeta maleït del cafè Gijón, el bohemi dels seixanta".

En aquesta època va fundar, al costat de Víctor Lizárraga i Victoria Paniagua, la revista Tropos.

Se li va atorgar a Nova York el premi internacional de Poesia Underground.

Després de viure a Madrid, Eivissa i EUA actualment resideix a Vigo.

Ha rebut nombrosos homenatges i ha rebut la medalla d'or del Cercle de Belles arts de Madrid.

Oroza recitant.

Obra publicada[modifica]

  • Eléncar, (1974, Tres Catorze Disset)
  • Cabalum, (1980, Ediciós do Castro)
  • Alicia, (1985)
  • Una porción de tierra gris del norte, (1996)
  • En el norte hay un mar que es más alto que el cielo, primera edició 1997, revisada i ampliada en 2005 (Diputació de Pontevedra).
  • La llama prestada, (1998)
  • Un sentimiento ingrávido recorre el ambiente, (2006, Raiña Lupa i Yves Rivière)

Referències[modifica]

  1. «Mor als 92 anys Carlos Oroza, el poeta gallec de la generació beat». La Veu de Galícia, 22-11-2015. [Consulta: 22 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Oroza

CARLOS OROZA EN LA SETMANA DE POESIA SALVAXE FERROL https://sites.google.com/site/carlosorozanapoesiasalvaxe/