Gianni Rodari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gianni Rodari
Naixement 23 d'octubre de 1920
Omegna, Piemont, Itàlia
Mort 14 d'abril de 1980(1980-04-14) (als 59 anys)
Roma, Laci, Itàlia
Sepultura Cimitero Comunale Monumentale Campo Verano de Roma
Nacionalitat Italià
Ocupació Mestre, escriptor, pedagog i periodista
Cònjuge Maria Teresa Feretti
Fills Paola
Nom de ploma Gianni Rodari
Francesco Aricocchi
Giampiccolo
Llengua Italià
Gènere Literatura infantil
Guardons
1970 - Premi Hans Christian Andersen
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Gianni Rodari (Omegna, 23 d'octubre de 1920 - Roma, 14 d'abril de 1980) va ser un mestre, escriptor, pedagog i periodista italià. És una de les figures més rellevants de la literatura infantil.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Gianni va néixer a el 23 d'octubre de 1920 a Omegna, el Piemont, una petita ciutat de la Província de Novara, situada al nord d'Itàlia i va morir a Roma el dia 14 d'abril en el transcurs de l'operació quirúrgica a l'edat de 59 anys. Les seves restes descansen en el Cimitero Comunale Monumentale Campo Verano a la ciutat de Roma.

El seu pare, Giusueppe era forner i va morir quan Gianni tenia 10 anys. Rodari tenia dos germans més grans: Cesare i Mario.

L'any 1931, va entrar al seminari del col·legi San Pietro Martire i anys després, va estudiar magisteri a Gavirate, on va rebre el diploma de mestre als disset anys. A partir d'aquell moment es va posar a treballar al col·legi d'ensneyament primari Varese.

Tenia un gran interés per la música (va cursar tres anys de violí) i la literatura (va descobrir les obres de Nietzsche, Schopenhauer, Lenin. Trotski, Dostoievski, que van ajudar-lo a desenvolupar el seu sentit crític). L'any 1939 es va matricular a la facultat de llengües a la Universitat de Milà però no va acabar els seus estudis, ja que va esclatar la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta va quedar exempt de prestar serveis militars a causa de problemes de salut. Va afiliar-se al partit feixista durant un temps per poder trobar feina però commogut per la pèrdua dels seus dos millors amics i l'empresonament del seu germà Cesare en un camp de concentració, Gianni Rodari va fer afiliar-se al Partit Comunista Italià. Es va convertir en un funcionari del partit i a través d'aquest va iniciar la seva tasca com a periodista encarregat de dirigir el setmanari comunista L'Ordine Nuovo, on firmava els seus articles utilitzant un pseudònim: Francesco Aricocchi.

Del 1947 al 1950, quan treballava com a periodista a L'Unità, diari del Partit Comunista Italià fet a Milà, va escriure, per a una pàgina dominical dedicada genèricament «a la família», els seus primers contes humorístics, recordant els que s’havia inventat quan feia de mestre. Va ser llavors quan una lectora li va demanar unes rimes divertides, un petit poema graciós per al seu fill malalt. I després d’aquesta demanda en van venir més. I així, Gianni, es va convertir en un experimentador de rimes, de poesies fàcils i surrealistes, massa sovint amb poc contingut i quedant-se en un simple joc de paraules

L'any 1948 començà a escriure els seus primers textos per a nens a les pàgines dels diaris L'Unità, Vie Nuove i Noi Donn. A més a més, també escriu tirallongues lligades a la poesia popular italiana, filastrocche (cançons infantils), cobles, contes fantàstics i narracions humorístiques.

El director del diari L'Unità el va animar i li va confiar un lloc de redactor al nou setmanari per a infants II Pioniere. Del qual posteriorment van surggir les seves primeres obres infantils Il Libro delle Filastrocche (1950) i Les aventures d'en Cebeta (Il romanzo di Cipollino, 1951).[1]

Va visitar l'URSS per primera vegada l'any 1952 i l'any següent va contraure matrimoni amb Maria Teresa Feretti, amb la qual va tenir, 4 anys més tard, una filla anomenada Paola. L'any 1957, Rodari va superar l'examen de periodista professional.

De 1966 a 1969, va participar activament en projectes de col·laboració amb els infants. Va recórrer escoles italianes per explicar històries i per a respondre les preguntes que tenien els infants. L'any 1970 li va ser atorgat el Premi Hans Christian Andersen pel conjunt de la seva obra literària, què és el premi més important dins l'àmbit de la literatura infantil. Aquesta distinció li va permetre obtenir una reputació internacional. Va defensar sempre la creativitat dels nens i amb el llibre la gramàtica de la fantasia (1973) es va convertir en el "pedagog de la imaginació". Les seves obres han estat traduïdes a un gran nombre de llengües.

L'any 1979, després d'un viatge a la Unió Soviètica, la seva salut va començar a empitjorar i va haver d'abandonar part del seu treball. El 10 d'abril de 1980 va ingressar en una clínica de Roma per ser operat de la cama esquerra. 

Obra[modifica | modifica el codi]

Els llibres de Gianni Rodari estan plens de creativitat i humor, trenquen els esquemes preestablerts i ajuden a pensar sense prejudicis formulant noves preguntes.[2] Tot i tenir el seu sentit crític, Gianni Rodari fa un bon ús de l'humor i la fantasia entusiasta que l’envolta per tal de crear els seus llibres.

Comparava el seu treball d’escriptor per a infants amb el d’un un fabricant de joguines, i volia que cada llibre seu absorbís tota la personalitat de l’infant de la mateixa manera que l’absorbeix una bona joguina, un bell joc.[3] Gianni creia que la creativitat dels nens era una eina essencial per a canviar el món.[4]

Iniciats els anys 60 va començar a recórrer escoles italianes on a través del contacte directe i la interacció amb els nens va observar les reaccions en llegir els seus contes i les va anotar per trobar més tècniques que el permetessin crear bones històries. D’aquestes anotacions i tècniques va crear una de les seves obres principals: “La gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries” (1973).

Amb els seus llibres, Gianni Rodari no volia només inventar i escriure uns relats que entretinguessin als infants sinó que convidava al públic a introduir-se dins la història i completar la seva trama.

« És creativa una ment que sempre treballa, que sempre fa preguntes, que descobreix problemes on els altres troben respostes satisfactòries »
— G. Rodari[5]

En els seus escrits, plens de frescor i humor, ens trobem amb un llenguatge personal on els jocs de paraules i els binomis fantàstics s'expressen en tot el seu potencial.

Els binomis fantàstics són una tècnica alhora de realitzar un conte incorporada dins el seu llibre "La gramàtica de la fantasia". Convida als nens a entrar amb llibertat al món de la imaginació, que actuarà com a eina per conèixer la pròpia realitat .[6]

Una de les afirmacions que va fer l'any 1970, al rebre el Premi Andersen pel conjunt de la seva obra i que a més es pot veure en les pàgines del seu llibre és:

« Cal tenir una gran fantasia, una forta imaginació per ser un gran científic —per imaginar coses que no existeixen encara—, per imaginar un món millor d’aquell en què vivim i posar-se a treballar per construir-lo... »
« Jo crec que les rondalles, les velles i les noves, poden contribuir a educar la ment. La rondalla és el lloc de totes les hipòtesis: elles ens poden donar claus per entrar en la realitat per nous camins, poden ajudar l’infant a conèixer el món. »

La seva obra literària ha estat publicada tant en edicions de butxaca com en grans formats.

De totes aquestes, crida l'atenció, per la qualitat de les propostes dels àlbums il·lustrats publicats per Edicions SM i Kalakandra.[7]

Llista d'Obres[modifica | modifica el codi]

Amb el pseudònim de Francesco Aricocchi:

  • Llegendes de la nostra terra.
  • El petó.
  • La senyoreta Bibiana.

Com a Gianni Rodari:

  • 1951 - Manuale del Pioniere
  • 1951 - Il libro delle filastrocche
  • 1951 - Les aventures d'en Cebeta (Il romanzo di Cipollino, reeditada el 1959 com Le avventure di Cipollino)
  • 1952 - Le carte parlanti
  • 1952 - Il treno delle filastrocche
  • 1952 - Cipollino e le bolle di sapone
  • 1952 - Il libro dei mesi
  • 1954 - Le avventure di Scarabocchio
  • 1954 - Il viaggio della freccia azzurr
  • 1955 - Compagni fratelli cervi
  • 1959 - Gelsomino al país dels mentiders (Gelsomino nel paese dei bugiardi)
  • 1960 - Tirallongues del cel i la terra (Filastrocche in cielo e in terra)
  • 1962 - Contes per telèfon (Favole al telefono).
  • 1962 - Gip dins del televisor (Gip nel televisore)
  • 1962 - Favola in orbita
  • 1962 - Il pianeta degli alberi di Natale
  • 1963 - Il castello di carte
  • 1964 - Il cantastorie. Storie a piedi e in automobile
  • 1964 - La fletxa blava (La freccia azzurra)
  • 1964 - Il libro degli errori
  • 1966 - El pastís caigut del cel (La torta in cielo)
  • 1969 - Venti storie più una
  • 1970 - Le filastrocche del cavallo parlante
  • 1971 - Molts contes per jugar (Tante storie per giocare)
  • 1972 - Els negocis del senyor Gat (Gli affari del signor gatto)
  • 1972 - Il palazzo di gelato e altre otto favole al telefono
  • 1973 - La gramàtica de la fantasia (Grammatica della fantasia)
  • 1973 - Els viatges d'en Joan Esquenadret (I viaggi di Giovannino Perdigiorno).
  • 1973 - Contes escrits a màquina (Novelle fatte a macchina).
  • 1974 - La filastrocca di Pinocchio
  • 1974 - Marionette in libertà
  • 1978 - La gondola fantasma
  • 1978 - Les dues vegades del baró Lamberto (C'era due volte il barone Lamberto)
  • 1978 - Il teatro i ragazzi la città
  • 1979 - Parole per giocare
  • 1979 - Bambolik
  • 1980 - El joc dels quatre cantons (Il gioco dei quattro cantoni)
  • 1980 - I nani di Mantova
  • 1980 - Piccoli vagabondi
  • 1981 - Esercizi di fantasia
  • 1981 - Filastrocche lunghe e corte
  • 1984 - Giochi nell'URSS: appunti di viaggio
  • 1984 - El llibre dels perquè (Il libro dei perché). Recopilació de Marcello Argilli (n. 1926) d’escrits de Gianni Rodari en la seva secció setmanal del mateix títol en el diari L'Unità. La secció amb aquest títol s’havia publicat des del 18 d’agost de 1955 fins al 25 d’octubre de 1956. Més endavant Rodari va reprendre el seu treball amb el títol: La posta dei perché (El correu dels perquè), que duraria des del 25 de maig de 1957 fins al 5 de juny de 1958.
  • 1987 - Chi sono io?: primi giochi di fantasia
  • 1988 - Io e gli altri: nuovi giochi di fantasia
  • 1989 - Il giudice a dondolo
  • 1994 - Contes i Fantasticontes (Fiabe e fantafiabe)
  • 1998 - Il teatro delle filastrocche: laboratorio delle parole e della fantasia
  • 2001 - Il ragioniere pesce del Cusio
  • 2001 - Un giocattolo per Natale

La gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries[modifica | modifica el codi]

L'any 1973 Gianni Rodari publicà aquest llibre (Grammatica della fantasia) amb el subtítol "Introducció a l'art d'inventar històries" (Introduzione all'arte di inventare storie). En ell, mostra un compromís pedagògic, no només envers els nens sinó que també dedicat a mestres i pares. El llibre consta de 45 capítols, on a cada capítol trobem una tècnica per inventar una història. Aquesta obra és el resultat d'anys i anys treballant en aquest àmbit.

Rodari deia que en aquest llibre "es parla d'algunes maneres d'inventar històries per a nens i d'ajudar als nens a inventar històries per si mateixos".[8] També afirmava que "espero que aquestes pàgines puguin ser útils a qui creu en la necessitat que la imaginació ocupi un lloc en l'educació, a qui té confiança en la creativitat infantil, a qui coneix el valor d'alliberament que pot tenir la paraula".[9]

A la contraportada de la primera edició podíem llegir:

« (català) El que estic fent és investigar les "constants" dels mecanismes de la fantasia, les lleis de la invenció que encara no han estat formulades, per posar-les a disposició de qualsevol. Insisteixo a assenyalar que, encara que el romanticisme ho hagi envoltat de misteri i hagi instaurat una mena de culte entorn d'ell, el procés creatiu és inherent a la naturalesa humana, i, per tant, està a l'abast de tots, amb tota aquesta alegria d'expressar. (italià) Quello che io sto facendo è di ricercare le "costanti" dei meccanismi fantastici, le leggi non ancora approfondite dell'invenzione, per renderne l'uso accessibile a tutti. Insisto nel dire che, sebbene il Romanticismo l'abbia circondato di mistero e gli abbia creato attorno una specie di culto, il processo creativo è insito nella natura umana ed è quindi, con tutto quel che ne consegue di felicità di esprimersi e di giocare con la fantasia, alla portata di tutti. »
— Gianni Rodari, Gramàtica de la fantasia

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

  • 1960 - Premi Prato
  • 1965 - Premio Catello
  • 1965 - Premio Rubino
  • 1970 - Premi Hans Christian Andersen. Fins ara únic escriptor italià al qual se li ha atorgat aquest premi
  • Des de 1980 s'han escrit desenes d'obres sobre ell, s'ha posat el seu nom a parcs, associacions, biblioteques, ludoteques, carrers, guarderies i escoles primàries. El Parc Rodari (Parco Rodari) més conegut està a la seva localitat natal: Omegna.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

RODARI, GIANNI: (1973) La gramàtica de la fantasia, Aragón. Editorial: Argos Vergara, S. A.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Aquest article és en bona part el resultat de la traducció del corresponent de la Wikipedia en italià i Castellà

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Literaturas SM» (en castellà).
  2. «Xtec».
  3. «Xtec».
  4. «Rodari o la magia de la palabra» (en castellà).
  5. «Literatura SM».
  6. «Revista Babar».
  7. «Kalakandra».
  8. Rodari, Gianni. Gramàtica de la fantasia. 
  9. Rodari, Gianni. Gramàtica de la fantasia, pròleg.