La fletxa blava
La freccia azzurra  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Enzo D'Alò |
| Protagonistes | cap valor
|
| Guió | Enzo D'Alò, Umberto Marino i Gianni Rodari |
| Música | Paolo Conte |
| Distribuïdor | Miramax Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya, Itàlia i Luxemburg |
| Estrena | 5 desembre 1996 |
| Durada | 93 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema nadalenc i animació tradicional |
      | |
La fletxa blava (títol original: La freccia azzurra) és un llargmetratge d'animació italo-helvètico-germano-luxemburgués dirigit per Enzo D'Alò. Ha estat doblada al català.[1]
El film, utilitzant la tècnica del dibuix animat en dues dimensions, s'inspira lliurement en la novel·la homònima de l'escriptor italià Gianni Rodari, i tot inspirat de la llegenda de la Befana. És el primer llargmetratge produït per l'estudi italià Lanterna Magica.
Argument[modifica]
Cada any, alguns dies després de la gira del pare Noël, la beneficiosa fada Befana, solcant el cel sobre la seva escombra, porta altres regals als nens d'Itàlia el 6 de gener, dia de l'Epifania. Un any, la fada Befana cau malalta i no pot assegurar la Repartiment de regals: ho ha de confiar al sospitós doctor Scarafoni. Però les joguines que han de ser distribuïdes aquest vespre saben que Scarafoni no té cap intenció de distribuir els regals: compta revendre-les. Les mateixes joguines han de frustrar les seves maquinacions i assegurar-se que la nit de Nadal tot anirà bé. Entre aquestes joguines, la Fletxa blava, un petit tren elèctric, està ben decidit a arribar fins a la casa de Francesco, el nen a qui és destinat.[2]
Producció[modifica]
La Fletxa blava és el primer llargmetratge produït per l'estudi Lanterna Magica, en col·laboració amb l'estudi luxemburguès Monipoly Produccions i l'estudi suís Fama Film AG.[3]
Premis[modifica]
La banda original del film, composta principalment per Paolo Conte, assoleix dos premis el 1997: el premi David di Donatello a la Millor música, i la Nastro d'Argento a la millor música atorgat pel Sindicat nacional italià dels periodistes de cinema. Aquest mateix sindicat va atorgar al film una Cinta d'argent especial per un film d'animació produït a Itàlia.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «La fletxa blava». esadir.cat.
- ↑ «La freccia azzurra». Allociné.
- ↑ Page « Curiosità » del film al lloc de Lanterna Magica[Enllaç no actiu].
- ↑ Premis.