Dibuixos animats

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els dibuixos animats són una producció audiovisual, normalment realitzats a mà (o més recentment amb ordinadors que simulen el dibuix a mà) dirigits sobretot al cinema i a la televisió. Conten qualsevol tipus d'història o de guió. Normalment els dibuixos animants poden estar realitzats per mitjà de nombrosos tipus d'animació, però se solen incorporar a la mateixa categoria que l'animació tradicional.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers exemples dels intents de captar el fenomen del moviment per mitjà del dibuix es poden trobar en èpoques ben allunyades com el Paleolític, amb les pintures rupestres d'animals, que eren reflectits amb múltiples cames en posicions superposades, cercant la percepció del moviment.

Aparells com el fenaquistoscopi, el zoòtrop o el praxinoscopi, van ser els primers a produir moviment amb una sèrie seqüencial de dibuixos amb l'ús de la tecnologia, però l'animació no es va desenvolupar fins a l'aparició del cinema.

Els dibuixos animats van néixer abans que el cinema mateix. Recordem les conegudes Pantomimes Lluminoses que Emile Reynaud exhibia des de 1892 en el Museu Grévin pel públic de Paris. Però Reynaud pintava els ninots directament sobre una banda de paper i no com es faria més tard, és a dir, fotografiant sobre pel·lícula les sèries de dibuixos.

Per a què el cinema d'animació fos una realitat era important inventar prèviament el trucatge anomenat "pas de maneta" o "imatge per imatge", sobre hi ha una discutida paternitat entre Stuart Blackton, Segundo de Chomón i Méliès. La primera pel·lícula animada va ser Humorous Phases of Funny Faces de 1906, pel dibuixant de periòdics J. Blackton, un dels co-fundadors de la Companyia Vitagraph. En l'obra, apareix la línia del dibuixant en dues cares que són animades sobre una superfície en negre. Les dues cares somriuen i fan l'ullet, and l'home amb un cigar amolla el fum sobre la cara de la dona; també, un pallasso permet el seu gosset saltar a trevés d'un aro.

Però el veritable creador dels dibuixos animats va ser Emile Cohl, que va morir en la misèria malgrat haver estat el fundador d'un dels gèneres que ha donat tants beneficis econòmics. Emile Cohl va crear els seus primers ninots en França (1908-1912). La seva primera pel·lícula de dibuixos animats, en el sentit tradicional del terme, va ser "Fantasmagorie", del director francès el 1908. Però va prosseguir la seva carrera als Estats Units (1914-1916), on va donar vida, amb la col·laboració de McManus, al personatge Snookum, protagonista de la primera sèrie de dibuixos animats del món i, de nou en França en acabar la guerra, va crear junt amb Louis Forton la sèrie protagonitzada per Pieds Nickelés (1918-1919).

Si el gènere va néixer a França, va conèixer el seu desenvolupament i esplendor en els Estats Units. Poc després que Cohl iniciés les seves experiències, Winsor McCay creaba en Amèrica el curiós personatge Gertie, el dinosaure (1914), inspirant-se en l'estil de les històries còmiques populars. També el nord-americà Earl Hurd qui va perfeccionar la tècnica dels dibuixos animats, al patentar en 1915 l'ús de fulles transparents de cel·luloide (cells) per dibuixar imatges que permetrien sobreposar a un fons fixe les parts en moviment (actions). En aquest mètode de treball, millorat per Raoul Barré, al servei d'Edison, i Bill Nolan, que va introduir el moviment de panoràmica en els fondos, va obrir una etapa de gran progrés per als dibuixos animats.

Els germans Max i Dave Fleischer van donar vida a personatges com el pallaso Coco (1920-1930) i la seductora Betty Boob (1930-1939). Però el seu personatge més durador va ser Popeye (1930-1947), creat originàriament per E. C. Segar per la publicitat d'espinacs en conserva, però que va desbordar aquesta funció a través de les eternes querelles amb el barbat Bluto, disputant per l'amor de Olive Oyl. La seva popularitat va ser tan grant que la Marina el va utilitzar per les seves campanyes de reclutament abans de la Segona Guerra Mundial. L'australià Pat Sullivan, per la seva part, va ser l'autor de l'afortunat gat Fèlix (1917), preludi dels animals antromórfics que crearà Walt Disney.

Nascut en Chicago el 1901 i mort en Hollywood el 1966, el caricaturista i dibuixant publicitari Walt Disney es va interesar pels dibuixos cap el 1919 i va crear la serie Alice Comedies (1924-1926) i la del conill Oswald (1927-1928), precedent del ratolí Mickey Mouse (1928), ideat pel seu ajudant Ub Iwerks. L'incorporació del so en 1928 el va permetre jugar amb els efectes musicals, creant així feliços gags còmics. L'etapa de les Sinfonies tontes (Silly sumphonies) es va iniciar amb La dansa macabre (Skeleton dance, 1929), on uns esquelets donaven cops als seus ossos emetent notes d'un xilofón, i va adoptar feliçment el Technicolor a partir d'Arbres i flors (Flowers and trees, 1932).

Disney va donar vida a una pintoresca fauna humanoide, com el gos Pluto (1930), el ànec Donald (1934), el cavall Horaci i la vaca Carabella, que caracteritzaven sota els seus trets animals la psicologia humana. Mickey Mouse, juntament amb l'encantadora Minnie, va ser un personatge elemental, càndid i bondadós, que es va convertir en símbol del tromf del dèbil sobre la força bruta.[1]

Dels anys 30 als 60 del segle XX, es van produir grans quantitats de dibuixos animats, que normalment eren exhibits abans d'un llargmetratge. Tenien una durada d'entre 5 i 10 minuts, i van ser realitzats per estudis com MGM, Disney, Paramount i Warner Brothers.

Amb l'arribada de la televisió a finals dels anys 50, els dibuixos animats al cinema inicien el seu declivi, a l'hora que es comencen a produir en major part per a televisió, situació que es manté durant la segona meitat del segle XX, sota el format de la sèrie de dibuixos animats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gubern, Román. Historia del cine. Tercera edició (en castellà). Barcelona: Editorial Lumen, 1993, p. 249-253. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dibuixos animats Modifica l'enllaç a Wikidata