Luz Pozo Garza

De Viquipèdia
Infotaula de personaLuz Pozo Garza
Luz Pozo Garza 2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1922 Modifica el valor a Wikidata
Ribadeo (Lugo) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
la Corunya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptora, crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeFrancisco Vázquez Ramudo (1944–)
Eduardo Moreiras Collazo (1982–1991) Modifica el valor a Wikidata
FillsGonzalo Vázquez Pozo
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Francisco Vázquez Ramudo) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Luz Pozo Garza, firma.svg Modifica el valor a Wikidata

Luz Pozo Garza (Ribadeo, 21 de juliol de 1922 la Corunya, 20 d'abril de 2020) fou una poetessa gallega i membre numerària de la Real Academia Galega.[1][2]

En 1936 es va traslladar a Lugo, on el seu pare va ser perseguit pel feixisme, i després a Lareche (el Marroc). De tornada a Galícia, es va instal·lar a Viveiro. Va cursar estudis de música, de magisteri i de filologia romànica, aquests últims a la Universitat d'Oviedo. Residia a Vigo, on va ocupar la càtedra de literatura espanyola en un institut. Va col·laborar en un gran nombre de publicacions literàries, i va dirigir amb el seu espòs, Eduardo Moreiras, la revista de poesia i crítica Nordés.

Luz Pozo va iniciar la seva obra poètica en castellà, però a poc a poc va anar prenent opció clara a favor del gallec, llengua en què va publicar l'any 1952 O paxaro na boca. Uns altres poemaris seus són Últimas palabras/Verbas derradeiras (1975), Concerto de outono (1981), Códice calixtino (1986), Prometo a flor de loto (1992), Vida secreta de Rosalía (1996), en homenatge a l'obra de la gran poeta gallega que també seria objecte del seu discurs d'entrada a l'Acadèmia, Medea en Corinto (2002), As arpas de Iwerddon (2005), As vodas palatinas (2005), Deter o día cunha flor (2009), pel qual va guanyar el Premi de la Crítica de poesia gallega, Sol de medianoche (2014) o Rosa tántrica (2016).[3]

Com a assagista va publicar A bordo de "Barco sin luces", Galicia ferida (A visión de Luís Seoane) (1994) i Álvaro Cunqueiro i "Herba de aquí e acolá" (1991).

El seu últim llibre va ser Pazo de Tor (2019), un homenatge a les seves arrels familiars.[4]

Reconeixements[modifica]

La seva obra ha rebut el premi a la creació femenina de la Consellería de Cultura de la Xunta de Galicia (1991), la Medalla Castelao (1995), el Premi Laxeiro (2013) i el de Cultura Galega das Letras de la Xunta de Galicia (2013).

El 1950 fou nomenada membre de la Real Academia Galega, de la qual fou numerària a partir de 1996 i vicesecretària entre els anys 1997 i 2001.

El gener de 2020 fou nomenada filla predilecta de Ribadeo.[1][5][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Luz Pozo Garza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
  2. «Muere la poeta Luz Pozo Garza, “voz esencial” de la poesía gallega, a los 97 años». La Vanguardia, 20-04-2020.
  3. 3,0 3,1 «Fallece la poetisa Luz Pozo Garza en A Coruña» (en castellà). eldiario.es, 20-04-2020. [Consulta: 24 maig 2020].
  4. «Fallece a los 97 años Luz Pozo Garza, «una voz esencial» de la poesía gallega» (en castellà). ABC Galicia, 20-04-2020. [Consulta: 24 maig 2020].
  5. «Luz Pozo Garza muere a los 97 años en A Coruña». La Opinión A Coruña, 20-04-2020.

Bibliografia complementària[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Luz Pozo Garza