Ramón Piñeiro López

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCross of Saint George (Catalan Government Award).svg Ramón Piñeiro López Medalla Castelao
Nom original Ramón Piñeiro López
 Diputat del Parlament de Galícia 

Dades biogràfiques
Naixement 31 de maig de 1915
Amea, Láncara Galícia
Mort 27 d'agost de 1990(1990-08-27) (als 75 anys)
Santiago de Compostel·la
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Ramón Piñeiro López (Amea, Láncara, província de Lugo, 31 de maig de 1915 - Santiago de Compostel·la, 27 d'agost de 1990) fou un escriptor, assagista i polític gallec.

Biografia[modifica]

El 1932 va ingressar a les joventuts del Partit Galleguista, on conegué Ramón Otero Pedrayo i participà en el Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia de 1936. Durant la guerra civil espanyola lluità a la força en el bàndol nacional, i en acabar la guerra estudià filosofia a la Universitat de Santiago de Compostel·la. Des del 1943 fou secretari polític del Comité Executiu del Partit Galleguista a l'interior, i col·laborà amb nacionalistes gallecs i bascs en el pacte Galeusca, però el 1946 fou detingut i passà tres anys a la presó. Quan sortí de la presó es mostrà totalment de l'activisme cultural que no pas de la lluita armada, cosa que l'enfrontà amb els gallecs exiliats a Argentina.

El 1950 va dissoldre el Partit Galleguista i va fundar a Vigo l'Editorial Galaxia, que en ple franquisme va publicar no sols llibres de literatura gallega, sinó també sobre temes gallecs, alhora que promocionava joves valors literaris i polítics gallecs en vistes al futur, com el seu futur gendre Xosé Manuel Beiras. El 1966 deixà l'editorial i marxà als Estats Units, on treballà un temps a la Universitat de Middlebury (Vermont). El 1967 fou escollit membre de la Real Academia Gallega amb el discurs "A lingoaxe i as lingoas", que fou respost per Domingo García-Sabell.

Les seves pretensions polítiques eren que tots els partits polítics, nacionalistes o no, assumissin les reivindicacions galleguistes més bàsiques. Per això va fundar el grup Realidade Galega, des del qual assessorà a futurs líders com com Xosé Manuel Beiras, Xaime Isla Couto o Xerardo Fernández Albor. Durant els anys setanta el seu lideratge i prestigi en el nacionalisme gallec de l'interior fou contestat pels sectors joves més radicals i propers al marxisme, com Xosé Lois Méndez Ferrín i altres militants de la Unión do Povo Galego. Tot i això, ell defensà sempre un galleguisme difús, i a les eleccions al Parlament de Galícia de 1981 fou escollit diputat a les llistes del Partit dels Socialistes de Galícia-PSOE, com Alfredo Conde Cid, Carlos Casares Mouriño o Benxamín Casal Vila. Destacà en l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística del gallec i el 1983 fou escollit president del Consello da Cultura Galega, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres[modifica]

  • Siñificado metafísico da saudade (Colección Grial, 1951)
  • A saudade en Rosalía (Galaxia, 1952)
  • A lingua, sangue do espíritu (Galicia, Bos Aires, 1952)
  • Pra unha filosofía da saudade (Galaxia, 1953[1])
  • A filosofía i o home (Grial, 1963)
  • A lingoaxe i as língoas (Galaxia, 1967; reed. facs. Consello da Cultura Galega, 1994[2])
  • Olladas no futuro (Galaxia, 1974)
  • Lembrando a Castelao (SEPT, 1975)
  • Vicisitudes históricas da cultura galega (Ediciós do Castro, 1975)
  • Saudade e sociedade, dimensións do home (1975)
  • Filosofía da saudade (Galaxia, 1984[3])
  • Castelao político (Anthropos, Barcelona, 1986)
  • Cartas para os amigos (El Correo Gallego, 1992[4])
  • Galicia (Galaxia, 1999)

Notes[modifica]

  1. Text de Piñeiro inclòs a l'obr col·lectiva La saudade.
  2. Fou editat el mateix any com a gravació sonora en el número 3 de la col·lecció As Nosas Voces, del Consello da Cultura Galega.
  3. Aplega cinc treballs aneriores: A filosofía i o home, Siñificado metafísico da saudade, Pra unha filosofía da saudade, Saudade e sociedade, dimensións do home e A saudade en Rosalía.
  4. Conté 6 cartes ja publicades a Olladas no futuro.

Font[modifica]

  • Bernárdez, Carlos L. y otros, Literatura gallega. Século XX, Edición A Nosa Terra, Vigo, 2001, págs. 210-211
  • ALONSO GIRGADO, Luís, e MONTEAGUDO CABALEIRO, Teresa: Ramón Piñeiro: cronobiografía e cartas. Cadernos Ramón Piñeiro II, Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades, 2003.
  • ALONSO GIRGADO, Luís, e outros: Bibliografía e hemerografía de Ramón Piñeiro. Cadernos Ramón Piñeiro XVII, Centro Ramón Piñeiro para a Investigación en Humanidades, 20011.
  • ALONSO MONTERO, Xesús: Ramón Piñeiro ou a reinvención da cultura galega, Galaxia, 2009.
  • CALDEIRO, Eloi: Ramón Piñeiro. A terra e a saudade. Col. O son da palabra, vol.3, 2009. Inclúe un texto de Xosé Luís Allué: "O outro Piñeiro".
  • CASARES, Carlos: Ramón Piñeiro. Centro de Investigacións Políticas e Literarias Ramón Piñeiro, 1996.
  • CASARES, Carlos: Ramón Piñeiro. Da miña acordanza. Memorias. Galaxia 2002.
  • CASARES, Carlos e RODRÍGUEZ-POLO, Xosé Ramón: "Piñeiro López, Ramón", en Gran enciclopedia galega, 2003.
  • Enciclopedia galega universal (EGU), s. v. Piñeiro López, Ramón. Ir Indo, Vigo 2002.
  • MONTEAGUDO, Henrique (Coord.): Obras. Castelao VI: Epistolario. Galaxia, Vigo 2000.
  • RODRÍGUEZ-POLO, Xosé Ramón: Ramón Piñeiro e a estratexia do galeguismo. Xerais, Vigo, 2009.
  • RODRÍGUEZ-POLO, Xosé Ramón: O triunfo do galeguismo. Opinión pública, partidos políticos e comportamento electoral na transición autonómica, Dykinson, Madrid, 2009.
  • PIÑEIRO, Ramón: "Da miña acordanza" a Grial núm. 111, 1991, 341-351.
  • AAVV: Día das Letras Galegas 2009. Ramón Piñeiro. Departamento de Filoloxía Galega, Universidade de Santiago de Compostela, 2009.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramón Piñeiro López Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Nou càrrec
Consello da Cultura Galega
Escut de l'estat espanyol

1983-1990
Succeït per:
Xosé Filgueira Valverde
Precedit per:
Xosé María Álvarez Blázquez
Dia de les Lletres Gallegues
Escut de l'estat espanyol

2009
Ramón Piñeiro
Succeït per:
Uxío Novoneyra