Joan Rocamora i Cuatrecasas
 |
Aquest article tracta sobre el metge i activista antifranquista català. Si cerqueu el filòleg i activista independentista català, vegeu «Joan Rocamora i Aguilera». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1914  Barcelona |
| Mort | 23 març 2003 (88/89 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
| Premis | |
| |
Joan Rocamora i Cuatrecasas (Barcelona, 1914 - Buenos Aires, 23 de març de 2003) fou un metge i activista polític antifranquista català.
Biografia
[modifica]Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i milità a Esquerra Republicana de Catalunya. Quan esclatà la guerra civil espanyola fou voluntari al desembarcament de Mallorca i al front d'Aragó, on formà part de les Milícies Pirinenques.[1][2]
Quan acabà la guerra s'exilià a l'Argentina, on hi treballà com a metge radiòleg i publicà treballs científics sobre aquesta especialitat i sobre reumatologia. També fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i també dirigí la revista Catalunya del 1954 al 1965.[3] Fou editor del Llibre blanc de Catalunya de 1958, on col·laborà un grup molt significatiu d'intel·lectuals catalans exiliats per tal de denunciar l'opressió del franquisme a Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[4]
Obres
[modifica]- El Casal de Catalunya a Buenos Aires (1991)
- Catalans a l'Argentina
- Records d'un exiliat a Amèrica (1995)
Referències
[modifica]- ↑ de Ramon i Vidal, Jaume. Regiment Pirinenc Núm. 1 De Catalunya. Rafael Dalmau Editor, 2004. ISBN 9788423206711. Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Médio siglo en el exilio», 16-10-1985. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ «Joan Rocamora i Cuatrecasas editor=Enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 setembre 2025].
- ↑ «Joan Rocamora i Cuatrecases».
.svg)