Joan Rocamora i Cuatrecasas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1914  Barcelona |
| Mort | 2003 (88/89 anys) Buenos Aires  |
| Activitat | |
| Ocupació | Bioquímic |
Premis
| |
Joan Rocamora i Cuatrecasas (Barcelona 1914 - Buenos Aires 2003) fou un metge català.
Biografia[modifica]
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i milità a Esquerra Republicana de Catalunya. Quan esclatà la guerra civil espanyola fou voluntari al desembarcament de Mallorca i al front d'Aragó, on formà part de les Milícies Pirinenques.[1][2]
Quan acabà la guerra s'exilià a l'Argentina, on hi treballà com a metge radiòleg i publicà treballs científics sobre aquesta especialitat i sobre reumatologia. També fou president del Casal de Catalunya de Buenos Aires i també dirigí la revista Catalunya del 1954 al 1965.[3] Fou editor del Llibre blanc de Catalunya de 1958, on col·laborà un grup molt significatiu d'intel·lectuals catalans exiliats per tal de denunciar l'opressió del franquisme a Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[4]
Obres[modifica]
- El Casal de Catalunya a Buenos Aires (1991)
- Catalans a l'Argentina
- Records d'un exiliat a Amèrica (1995)
Referències[modifica]
- ↑ de Ramon i Vidal, Jaume. REGIMENT PIRINENC NUM 1 DE CATALUNYA (en (en català)). Rafael Dalmau Editor, 2004. ISBN ISBN 9788423206711. Arxivat 2017-09-07 a Wayback Machine.
- ↑ «Médio siglo en el exilio», 16-10-1985. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ «Joan Rocamora i Cuatrecasas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joan Rocamora i Cuatrecases».
Enllaços de referència[modifica]
.svg)