Casal de Catalunya de Buenos Aires
 | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Tipus entitat | Casal Català |
| Història | |
| Fundació | 1940 |
| Activitat | |
| Organització i govern | |
Seu central  | |
| Altres dades | |
| Premi(s) |
|
|
| |
| Web | Lloc web oficial |
|
| |
|
| |
 | |
Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment,[1] dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965.
Està instal·lat en un edifici modernista (1928, 1936), en la línia neogoticista de Josep Puig i Cadafalch, obres dels arquitectes Eugeni Campllonch i Julián García Núñez, aquest argentí format a Barcelona deixeble de Lluís Domènech i Montaner.
L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influència en la direcció del casal, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientació ideològica provocà l'escissió d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que més tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents països d'Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional.
Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre català durant més de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha una biblioteca, editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en català per la ràdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual president és Josep Puig i Boo.
Referències[modifica]
- ↑ Font Agulló, Jordi. Història i memòria: El franquisme i els seus efectes als Països Catalans (en anglès). Universitat de València, 2007, p.40. ISBN 8437067340.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
.svg)
