Casal de Catalunya de Buenos Aires

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCasal de Catalunya de Buenos Aires
Casal de Catalunya - San Telmo, Buenos Aires.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCasal Català Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1940 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Altres

Lloc webcasal.org.ar Modifica el valor a Wikidata

Casal de Catalunya de Buenos Aires és una entitat catalanista fundada a Buenos Aires el 1940 de la fusió del Centre Català (fundat el 1886) i del Casal Català (fundat el 1908), fundat per Josep Lleonart i Nart i Ramon Mas i Ferratges. La seu de la nova entitat fou la mateixa de l'antic Centre Català de Buenos Aires. Continuà la publicació de la revista Ressorgiment,[1] dirigida per Hipòlit Nadal i Mallol i també publicà la revista Catalunya, òrgan del casal del 1930 fins al 1965.

Està instal·lat en un edifici modernista (1928), en la línia neogoticista de Josep Puig i Cadafalch. El 1936 va ser extensament reformat pels arquitectes Eugeni Campllonch i Julián García Núñez, aquest argentí format a Barcelona deixeble de Lluís Domènech i Montaner, en un estil modernista. A l'interior es barregen els dos estils arquitectònics, com es mostra en els detalls de les escales, els capitells i les columnes. El teatre, dedicat a l'actriu Margarida Xirgu, té 487 localitats; per a actes de menor format, al primer pis hi ha l'auditori Àngel Guimerà, amb cent vint seients.[2]

L'arribada massiva d'exiliats de la guerra civil espanyola des del 1939 va fer palesa la seva influència en la direcció del casal, que es distingí per la fidelitat a les institucions catalanes i republicanes de l'exili. Aquesta orientació ideològica provocà l'escissió d'un grup de joves nacionalistes, els quals fundaren el Grup Joventut Catalana de tendència independentista, que més tard s'anomenaria Obra Cultural Catalana. Les Edicions de la Revista de Catalunya de Buenos Aires editaren, el 1956, el Libro Blanco de Catalunya, en edició trilingüe (castellà, anglès i francès), recull d'estudis originals de 23 catalans exiliats a diferents països d'Europa i Amèrica, que tingué un cert ressò internacional.[cal citació]

Entre altres activitats, organitzaren temporades regulars de teatre català durant més de trenta anys, i cursos de llengua catalana. Hi ha restaurant, una biblioteca (dedicada a Pompeu Fabra), editen la revista Anem-hi i els dissabtes emeten un programa de dues hores en català per la ràdio, L'Hora de Catalunya. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi. L'actual president és Josep Puig i Boo.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. Font Agulló, Jordi. Història i memòria: El franquisme i els seus efectes als Països Catalans (en anglès). Universitat de València, 2007, p.40. ISBN 8437067340. 
  2. Esculies, Joan «Una joia de l'art català a Buenos Aires». Descobrir, n. 115, desembre 2007, pàg. 26.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]