Tilbert Dídac Stegmann

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTilbert Dídac Stegmann
Tilbert Dídac Stegmann (2011).jpg
Tilbert Stegmann (2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r setembre 1941 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perFundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt; per projectar la cultura i llengua catalanes a Alemanya
Activitat
OcupacióFilòleg
Participà en
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Premis

Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1 de setembre de 1941) és un catedràtic de filologia romànica, professor de literatura i catalanòfil alemany.[1]

Biografia[modifica]

Fill del director [1] del Col·legi Alemany de Barcelona, hi visqué fins al 1951. "La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. (…) Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores quan es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català", segons l'IPECC. Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i a Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic a la Universitat Frankfurt del Main, des d'on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d'intercomprensió entre els idiomes d'Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual el 2016 té més de 36.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana.[1][2]

També fundà, l'any 1983, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació Germano-Catalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995 i president d'honor a partir del 1997, ara anomenada en alemany Deutscher Katalanistenverband (Unió Alemanya d'Estudiosos de la Llengua i la Cultura Catalanes). Fundà igualment la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'estudis catalans el 1988 i l'Oficina Catalana (Katalanisches Kulturbüro Frankfurt), activa des del 1988 al 1995. Ha rebut les següents condecoracions: el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Internacional Ramon Llull el 2006 i el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008.[1][2]

Obres[modifica]

  • Servir Catalunya des d'Alemanya (2018). 264 p. Pagès Editors. ISBN 978-84-1303-022-7.
  • Ambaixador de Catalunya a Alemanya (2014). 2a edició, 2015, 201 p. Pagès Editors. ISBN 978-84-9975-497-0.
  • Katalonien. Der diskrete Charme der kleinen Staaten (2014). Reihe: Catalanica Bd. 1, 90 p. ISBN 978-3-643-12629-0.
  • Katalanisch express: sofort Katalanisch lesen durch Ihre Brückensprache, saber llegir immediatament el català a través de la vostra llengua pont (2007), amb S. Moranta. ISBN 978-3-8322-6266-2.
  • Kataloniens Rückkehr nach Europa: Geschichte, Politik, Kultur und Wirtschaft (2007), 385 p., amb T. Esser. ISBN 978-3-8258-0283-7.
  • Diccionari alemany-català. 3a edició, 2006, 834 p., amb Ll. C. Batlle, G. Haensch, E. Kockers.
  • Diccionari català-alemany. 2a edició, 2005, 1072 p., amb Ll. C. Batlle, G. Haensch, G. Woith.
  • EuroComRom - Els set sedassos: aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament (2003), amb E. Clua, P. Estelrich, H. G. Klein. ISBN 978-3-8322-0683-3.
  • Catalunya vista per un alemany (1988), 13a edició, 1996.
  • Katalonien und die Katalanischen Länder (1992), guia, amb Inge Stegmann. En català: Catalunya i els Països Catalans (1998).
  • Vocabulari català-alemany de l'any 1502 / Katalanisch-Deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502 (1991), facsímil, nova edició de l'obra de Pere Barnils.
  • Ein Spiel von Spiegeln, antologia bilingüe de la poesia catalana del segle XX; il·lustrada per Antoni Tàpies (1987).
  • Decàleg del catalanoparlant (1982).
  • Diguem no - Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien (1979), antologia bilingüe de la Nova Cançó.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tilbert Dídac Stegmann». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Tilbert D. Stegmann». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 4, Octubre 2007 [Consulta: 21 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica]