Tilbert Dídac Stegmann

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTilbert Dídac Stegmann Creu de Sant Jordi 1984
Tilbert Dídac Stegmann (2011).jpg
Tilbert Stegmann (2011)
Dades biogràfiques
Naixement 1941 (76/77 anys)
Barcelona
Es coneix per

Fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt;

per projectar la cultura i llengua catalanes a Alemanya
Activitat professional
Ocupació Filòleg
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1 de setembre de 1941) és un catedràtic de filologia romànica, professor de literatura i catalanòfil alemany.[1]

Biografia[modifica]

Fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi visqué fins al 1951. "La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. (...) Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores quan es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català.", (segons l'IPECC). Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i a Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic a la Universitat Frankfurt del Main, des d'on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d'intercomprensió entre els idiomes d'Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És Fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual el 2016 té més de 36.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana.[1][2]

També fundà, l'any 1983, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació germano-catalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995 i President d'Honor a partir del 1997, ara anomenada en alemany Deutscher Katalanistenverband (Unió alemanya d'estudiosos de la llengua i la cultura catalanes). Fundà igualment la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans el 1988 i l'Oficina Catalana (Katalanisches Kulturbüro Frankfurt), activa des del 1988 al 1995. Ha rebut les següents condecoracions: el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Internacional Ramon Llull el 2006 i el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008.[1][2]

Obres[modifica]

  • Ambaixador de Catalunya a Alemanya (2014), 2a edició: 2015, 201 p., Pagès editors; ISBN 978-84-9975-497-0
  • Katalonien. Der diskrete Charme der kleinen Staaten (2014), Reihe: Catalanica Bd. 1, 90 p., ISBN 978-3-643-12629-0
  • Katalanisch express: sofort Katalanisch lesen durch Ihre Brückensprache, saber llegir immediatament el català a través de la vostra llengua pont (2007), amb S. Moranta, ISBN 978-3-8322-6266-2
  • Kataloniens Rückkehr nach Europa: Geschichte, Politik, Kultur und Wirtschaft (2007), 385 p., amb T. Esser, ISBN 978-3-8258-0283-7
  • Diccionari Alemany-Català, 3a edició: 2006, 834 p., amb Ll. C. Batlle, G. Haensch, E. Kockers
  • Diccionari Català-Alemany, 2a edició: 2005, 1072 p., amb Ll. C. Batlle, G. Haensch, G. Woith
  • EuroComRom - Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament (2003), amb E. Clua, P. Estelrich, H. G. Klein, ISBN 978-3-8322-0683-3
  • Catalunya vista per un alemany (1988), 13a edició: 1996
  • Katalonien und die Katalanischen Länder (1992), guia, amb Inge Stegmann
  • en català: Catalunya i els Països Catalans (1998)
  • Vocabulari Català-Alemany de l'any 1502 /Katalanisch-Deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502 (1991), facsímil, nova edició de l'obra de Pere Barnils
  • Ein Spiel von Spiegeln, antologia bilingüe de la poesia catalana del segle XX; il·lustrada per Antoni Tàpies (1987)
  • Decàleg del catalanoparlant (1982)
  • Diguem no - Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien (1979), antologia bilingüe de la Nova Cançó

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tilbert Dídac Stegmann». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Tilbert D. Stegmann». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 4, Octubre 2007 [Consulta: 21 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica]