Tilbert Dídac Stegmann

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaTilbert Dídac Stegmann Creu de Sant Jordi 1984
Tilbert Dídac Stegmann (2011).jpg
Tilbert Stegmann (2011)
Biografia
Naixement 1941 (76/77 anys)
Barcelona
Es coneix per

Fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität de Frankfurt;

per projectar la cultura i llengua catalanes a Alemanya
Activitat
Ocupació Filòleg
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Tilbert Dídac Stegmann (Barcelona, 1 de setembre de 1941) és un catedràtic de filologia romànica, professor de literatura i catalanòfil alemany.[1]

Biografia[modifica]

Fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona, hi visqué fins al 1951. "La seva infantesa va transcórrer a Barcelona on parlava alemany i castellà, amb un absolut desconeixement que existís un idioma català al seu lloc de naixement. Començà a aprendre anglès als set anys i francès als deu, edat que tenia quan anà amb els seus pares a viure a Alemanya. (...) Va retornar a Barcelona on s'estigué del 1969 al 1970 per fer investigacions en el fons cervantí de la Biblioteca de Catalunya. I va ser aleshores quan es va conscienciar de l'existència de la llengua pròpia del país i del fet català.", (segons l'IPECC). Organitzà les Setmanes Catalanes a Berlín el 1978 i a Karlsruhe el 1983, per tal de donar a conèixer la cultura catalana a Alemanya. És catedràtic a la Universitat Frankfurt del Main, des d'on, juntament amb el catedràtic Horst G. Klein, ha impulsat el projecte EuroCom d'intercomprensió entre els idiomes d'Europa especialment pel que fa a la família de llengües romàniques, però també a les llengües germàniques o a les eslaves. És Fundador de la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main el 1981, la qual el 2016 té més de 36.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana.[1][2]

També fundà, l'any 1983, la Deutsch-Katalanische Gesellschaft (Associació germano-catalana), de la qual va ser president del 1983 al 1995 i President d'Honor a partir del 1997, ara anomenada en alemany Deutscher Katalanistenverband (Unió alemanya d'estudiosos de la llengua i la cultura catalanes). Fundà igualment la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d'Estudis Catalans el 1988 i l'Oficina Catalana (Katalanisches Kulturbüro Frankfurt), activa des del 1988 al 1995. Ha rebut les següents condecoracions: el Premi Isidre Bonsoms el 1972, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Guardó Ciemen el 1990, el Premi Memorial Cendrós el 1991, el Premi Batista i Roca el 2005, el Premi Internacional Ramon Llull el 2006 i el Premi Pompeu Fabra per la projecció i la difusió de la llengua catalana el 2008.[1][2]

Obres[modifica]

  • Ambaixador de Catalunya a Alemanya (2014), 2a edició: 2015, 201 p., Pagès editors; ISBN 978-84-9975-497-0
  • Katalonien. Der diskrete Charme der kleinen Staaten (2014), Reihe: Catalanica Bd. 1, 90 p., ISBN 978-3-643-12629-0
  • Katalanisch express: sofort Katalanisch lesen durch Ihre Brückensprache, saber llegir immediatament el català a través de la vostra llengua pont (2007), amb S. Moranta, ISBN 978-3-8322-6266-2
  • Kataloniens Rückkehr nach Europa: Geschichte, Politik, Kultur und Wirtschaft (2007), 385 p., amb T. Esser, ISBN 978-3-8258-0283-7
  • Diccionari Alemany-Català, 3a edició: 2006, 834 p., amb Ll. C. Batlle, G. Haensch, E. Kockers
  • Diccionari Català-Alemany, 2a edició: 2005, 1072 p., amb Ll. C. Batlle, G. Haensch, G. Woith
  • EuroComRom - Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament (2003), amb E. Clua, P. Estelrich, H. G. Klein, ISBN 978-3-8322-0683-3
  • Catalunya vista per un alemany (1988), 13a edició: 1996
  • Katalonien und die Katalanischen Länder (1992), guia, amb Inge Stegmann
  • en català: Catalunya i els Països Catalans (1998)
  • Vocabulari Català-Alemany de l'any 1502 /Katalanisch-Deutsches Vokabular aus dem Jahre 1502 (1991), facsímil, nova edició de l'obra de Pere Barnils
  • Ein Spiel von Spiegeln, antologia bilingüe de la poesia catalana del segle XX; il·lustrada per Antoni Tàpies (1987)
  • Decàleg del catalanoparlant (1982)
  • Diguem no - Sagen wir nein! Lieder aus Katalonien (1979), antologia bilingüe de la Nova Cançó

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Tilbert Dídac Stegmann». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Tilbert D. Stegmann». Visat. La revista digital de literatura i traducció del PEN Català, Núm. 4, Octubre 2007 [Consulta: 21 juliol 2016].

Enllaços externs[modifica]