Carles Fontserè i Carrió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgInfotaula de personaCarles Fontserè i Carrió
Naixement 9 de març de 1916
Barcelona
Mort 4 de gener de 2007(2007-01-04) (als 90 anys)
Girona
Alma mater Escola de la Llotja
Ocupació Cartellista i dibuixant
Modifica dades a Wikidata

Carles Fonstserè i Carrió (Barcelona, 9 de març de 1916Girona, 4 de gener de 2007) fou un destacat dibuixant i cartellista català, especialment a l'època de la Segona República Espanyola. També treballà com ninotaire, fotògraf i escenògraf.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de carlista militant i de família burgesa. Tot i haver rebut una educació religiosa i conservadora, ben aviat se sentí atret per l'anarquisme. De formació autodidacta, ingressà a l'escola de la Llotja de Barcelona on hi estudià poc temps. Les primeres il·lustracions les publicà en revistes com ara Reacció, de caràcter conservador. Amb tot, gràficament havia rebut una forta influència d'artistes clarament esquerrans com ara Helios Gómez. Treballà també en el camp de la publicitat (Magatzems Bowmer & Bo) i el cinema (cartells per a United Artists i Universal Films). Fou impulsor del Sindicat d'Estudiants Professionals de Barcelona.

L'any 1932 col·laborà en la campanya electoral de la dreta catalanista, tot i que la seva tasca més activa tingué lloc durant la Guerra civil espanyola, amb cartells per a la UGT, la CNT, la FAI o el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Durant la Guerra Civil s'allistà a les Brigades Internacionals, tot combatent a l'Ebre. La guerra interromp la seva activitat artística; treballa de venedor de gelats, de firaire i de veremador. L’internen una altra vegada al camp de concentració de Saint Cyprien i s’escapa a París indocumentat. Dibuixa il.lustracions per a El Poble Català, i còmics per a setmanaris infantils. Durant l’ocupació alemanya, juntament amb Antoni Clavé, col.labora com a dibuixant al setmanari d’art i literatura colaboracionista francés durant l'ocupació alemanya La Gerbe.[2] Passada la guerra s'exilià Mèxic i als Estats Units, on treballà de pintor, escenògraf, fotògraf i en la realització d'alguns llibres sobre el cartellisme republicà. Fou durant la seva estada a Nova York que va conèixer la seva companya sentimental Terry Broch.

L'any 1973 torna a Catalunya i s'instal·la a Porqueres, prop de Banyoles. Va participar en la reorganització després de la dictadura de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi de Generalitat de Catalunya.

L'any 1995 va publicar les seves memòries (Memòries d'un cartellista català) i els últims anys ha estat un membre destacat a favor del retorn dels Arxius retinguts a Salamanca. Tot el seu material gràfic i peces originals, foren confiscades després de l'ocupació franquista de la ciutat. Va morir però sense veure com li eren retornades.

La vesprada del 6 de març de 2007, la Generalitat de Catalunya li va retre un homenatge al Palau de la Generalitat amb el títol de "Visca la llibertat!".[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Carles Fontserè i Carrió». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Biografia | Centenari Carles Fontserè». www.carlesfontsere.cat. [Consulta: 9 setembre 2016].
  3. Vilaweb

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FONTSERE, Carles: Memòries d'un cartellista català. Editorial Pòrtic. Barcelona, 1995.
  • FONTSERE, Carles: Un exiliat de tercera. A París durant la Segona Guerra Mundial, Proa, 1999.
  • FONTSERE, Carles: París, Méxic, Nova York. Memóries, Proa, 2004.
  • Generalitat de Catalunya. Departament de cultura: Carles Fontserè. Ciutat de Mèxic 1966-1967, Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Museu de Granollers, 2002.
  • PUJOL, Aquiles (pseudònim de Josep Maria Casademont): "Nueva York de Carles Fontseré". Revista Arte Fotográfico, Número 114, junio de 1961. pàg. 497-501

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]