Miquel Ferrer Sanxis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaMiquel Ferrer Sanxis Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement 1899
Castelldefels
Mort 1990
Barcelona
Activitat
Ocupació Polític i sindicalista
Modifica dades a Wikidata

Miquel Ferrer Sanxis (Castelldefels, Baix Llobregat, 1899 - Barcelona, 1990) fou un polític i sindicalista català.[1]

Biografia[modifica]

Estudià comerç a Barcelona, i en començar a treballar, s'afilià al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI). El 1922 participà en la fundació de les Joventuts d'Acció Catalana, i s'integrà en Estat Català, del que fou membre del seu Directori. Més tard s'uní a la Societat d'Estudis Militars (SEM), on hi contactaria per primer cop amb Josep Maria Batista i Roca. El maig de 1925 participà en el complot de Garraf planejat per Bandera Negra per acabar amb el rei Alfons XIII d'Espanya. Fou declarat culpable i va ser empresonat a Alacant el 1926. El 1930 fou alliberat, i les seves idees comunistes el portaren a afiliar-se al Bloc Obrer i Camperol (BOC), del que fou membre del comitè executiu i un dels màxims exponents de l'ala catalanista i col·laborador als diaris L'Hora, La Batalla, Front i Treball. El 1936 seguí el corrent minoritari del BOC que no s'uní al Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), sinó al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i a la Unió General de Treballadors (UGT).

Fou secretari general de la UGT del Principat des del 1937 fins a la fi de la Guerra Civil espanyola, cosa que l'obligà a exiliar-se a França. Poc després fou expulsat del PSUC, i marxà a Mèxic (1939), on participà en la fundació del Partit Socialista Català (PSC). Alhora participà en les instàncies unitàries del catalanisme de l'exterior, i així fou secretari de la Confederació d'Organitzacions Catalanes d'Amèrica, i participà en el Consell Nacional de Catalunya (oficial, amb seu a Londres, 1948) i en el Consell Nacional Català (CNC) que fundà Josep Maria Batista i Roca, i del que fou secretari per Amèrica. També fou actiu en el camp cultural, tant català com americà, i així promogué la Revista dels Catalans d'Amèrica, fou secretari del Club del Llibre Català (1944-60), i fundador de la Compañía General Editora i de l'Instituto Panamericano de Documentación. El 1965 retornà a Barcelona.

El seu fons personal està dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Consta de correspondència rebuda o/i escrita per Miquel Ferrer, documents diversos relacionats amb activitats culturals, amb les seves memòries, escrits incomplets, escrits d'altres, sobre diferents personalitats, història d'Amèrica, la llengua i la qüestió nacional, documents del Consell Nacional Català i sobre la comunitat catalana a l'exili.

Obres[modifica]

  • Enric Prat de la Riba i l'Assemblea de Parlamentaris (1961),
  • Pompeu Fabra, exemple i guia (1968)
  • La Generalitat de Catalunya a l'exili (1977)
  • L'evolució del pensament polític català 1923-1939 (1982)
  • Memòries. 1920-1970

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]