Ateneu Enciclopèdic Popular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAteneu Enciclopèdic Popular
Dades base
Tipus entitat ateneu
Ideologia catalanisme
Història
Fundació 1902 a Barcelona
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata

L'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) - Centre de Documentació Històrica i Social (CDHS) és una associació civil cultural fundada a Barcelona l'any 1902 per un grup d'intel·lectuals i obrers pretenent una societat de neutra cultura com a emancipació[1] sense cap tipus de filiació política o ideològica.[2][3]

Clausurat per les tropes franquistes el gener de 1939 en ser ocupada la Ciutat Comtal, va ser legalitzat de nou el 1980. Actualment és un centre de documentació que forma part de la Federació d'Ateneus de Catalunya, al costat d'ateneus i centres culturals catalans de tot tipus. També està associat a la Fundació Antonio Machado de Cotlliure, participa en la Federació Internacional de Centres d'Estudis Llibertaris i Documentació (FICELD), i és el segon arxiu més gran del moviment obrer mundial després de l'IIHS d'Amsterdam.

Primera etapa: l'AEP[modifica | modifica el codi]

La idea de fundar el AEP va sorgir d'una trobada de Josep Tubau, Eladi Gardó i Ferrer i Francesc Layret, estudiant de filosofia i dret molt implicat amb la problematica social i cultural de la classe obrera, a la Universitat de Barcelona. Es van succeir diverses reunions en el local de l'Associació de Cors d'Anselm Clavé, a les quals es van anar incorporant diverses persones amb les mateixes inquietuds i sensibilització per la repressió a causa de la fracassada vaga general de 1902; l'economista Pere Coromines, el periodista republicà Ignasi Bo, Eduard Marquina, Ernest Vendrell, el pedagog i polític de la coalició republicanosocialista Luis de Zulueta o el neomalthusià Luis Bulffi de Quintana entre d'altres.[4]

Es va inspirar en l'Ateneu Català de la Classe Obrera creat el 1861 i, com aquest, va tenir un paper centrat en l'orientació obrera, campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, i defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura. En aquesta primera etapa arribà a tenir 25.000 socis, i hi participaren activament diverses personalitats com el poeta Federico Garcia Lorca[5] Salvador Seguí, Joan Salvat-Papasseit,[6] encarregat de la secció de la biblioteca durant una llarga temporada, Joaquim Maurín, Víctor Colomer, Manuel Ainaud Sánchez, Albert Bastardas i Sampere, Jaume Aiguader i Miró, Josep Maria de Sucre i Carrió, Joan Amades, Ángel Pestaña o l'il·lustrador i cartellista Carles Fontserè, qui va dissenyar el logotip de l'entitat representant a Francesc Layret, entre molts.

Anys de cultura i expansió: 1903-1923[modifica | modifica el codi]

Diverses seccions recollien les activitats dels socis i organitzaven cursos i conferències. En poc temps, l'Ateneu es va convertir en tot un referent arribant a tenir un bon nombre de seccions. Hi tenia la seu la Federació Catalana d'Esperantistes, amb la participació de destacats intel·lectuals com Joan Amades, Frederic Pujulà i Vallès o Jaume Grau Casas.

L'Ateneu sota la dictadura[modifica | modifica el codi]

Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera "Els Idealistes Pràctics" van tenir el seu espai a l'Ateneu. La seva seu social es trobava en un edifici del carrer del Carme a Ciutat Vella, comptant amb una delegació en un carrer pròxim i fins i tot un xalet al Sitjar de La Molina (Cerdanya), espoliat posteriorment per la Falange Espanyola a l'acabar la Guerra Civil Espanyola i que actualment és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Segona República: pedagogia i civisme[modifica | modifica el codi]

L'Ateneu disposava d'una escola nocturna, va organitzar diverses campanyes durant la Segona República contra l'atur obrer, el Front de Pau contra la Guerra, en defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o en favor de les Olimpíades Populars, entre moltes altres. Disposava d'una biblioteca i, en homenatge als seus dos benefactors, Josep Campamà i Joaquim Arlunins, es van realitzar diversos actes, destacant el del 20 de febrer de 1932 presidit per Francesc Macià (president de la Generalitat de Catalunya que es va associar a l'Ateneu després de l'esdeveniment[7]) i acompanyat per Jaume Aiguader (alcalde de Barcelona).[8] L'última de les seves tasques abans de la caiguda de la Segona República va ser l'organització d'una campanya pro cultura popular.

Els anys de la Guerra Civil Espanyola[modifica | modifica el codi]

La majoria dels arxius i la rica biblioteca de l'ateneu es van perdre arran de la crema de la seu per les tropes franquistes d'ocupació al gener de 1939 que tenien la consigna d'acabar amb la cultura obrera i per això van cremar tots els seus documents, immobles i estris. Els que es van salvar foren duts a l'Arxiu de Salamanca, encara que part de la seva biblioteca es troba als fons de la Biblioteca de la Universitat Central de Barcelona.

Nova etapa: CDHS-AEP[modifica | modifica el codi]

Ateneu Enciclopèdic Popular, placa al Carrer del Carme de Barcelona

L'any 1977, per iniciativa d'un grup d'antics socis i membres es va constituir el Centre de Documentació Històric-Social, entre els fundadors del qual es trobaven Tana Andrade, Abel Paz, Ernest Núñez, Cipriano Damiano, Carmen García i Mari Cruz Carmona. L'acta fundacional està datada el 25 de setembre de 1978.

Va ser el punt d'inici per a la recuperació de l'Ateneu, legalitzat de nou el 12 de juliol de 1980 segons ofici del Govern Civil, amb idèntica voluntat progressista, plural, cultural i popular que el va caracteritzar en l'etapa anterior.[9]

L'Ateneu, en aquesta segona etapa, realitza activitats com exposicions, debats, conferències, exposicions culturals, publicacions, actes solidaris; el Centre de Documentació Històric-Social és un dels arxius més complets sobre el moviment obrer dels segles XIX i XX de Catalunya principalment. Edita el butlletí semestral Enciclopèdic Noticiari i participa en l'edició i co-edició de llibres.

  • Secció literària-poètica
  • Secció biblioteca, hemeroteca i arxiu. Font de consulta per a historiadors, documentalistas i estudiants, oberta al públic en general per a consultes del seu fons documental. Disposa d'uns fons de 38.000 llibres i 12.000 capçaleres de diaris, revistes, butlletins, cartes de l'època, així com dossiers relacionats amb els moviments socials i obrers des de la Primera Internacional fins a l'actualitat.

Des de l'any 2007 hi ha una campanya per a recuperar el seu patrimoni confiscat durant la Guerra Civil Espanyola, en gran nombre emmagatzemat a l'Arxiu de Salamanca.

  • Secció Història Contemporània.

L'any 2000, l'AEP va editar el llibre Una història de Barcelona. L'Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999 escrit per l'historiador i president de l'associació durant molts anys, Ferran Aisa, pel qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona:[10]

« ... a Ferran Aisa, pel llibre Una història de Barcelona. Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999), perquè fa una aportació remarcable a la història d'una institució cabdal de la cultura popular barcelonina del segle XX. »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. « Amb el títol d'Ateneu Enciclopèdic Popular s'ha constituït una nova entitat, la fi de la qual és la instrucció dels qui, per viure de les seves mans, es veuen més privats d'ella »
    Las Noticias, 12-10-1903
  2. Fullet informatiu'Ateneu Enciclopèdic Popular, 1906, També a (Aisa :40)
  3. « L'Ateneu Enciclopèdic Popular no té tampoc cap filiació política. Espontàniament va néixer i es pot dir que espontàniament reneix cada dia. Uns quants homes d'idees i orientacions polítiques ben diferents, se sentien units pel mateix desig d'arribar a obtenir un òrgan de cultura superior, que no havien trobat en el poc temps, que el treball els havia permès a anar a l'escola oficial »
    — Full informatiu de l'AEP
  4. (Aisa :39-41)
  5. (Aisa 2000: 564)
  6. NOPCA, Jordi, Salvat-Papasseit entra al museu, Diari Ara, 22/12/2010.
  7. En el rebut de l'any 1932, que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, consta que va pagar l'any íntegre que pujava a la quantitat de 24 pessetes.
  8. (Aisa 2000: 273)
  9. « Nosotros reivindicamos los objetivos iniciales del periodo en què fue fundado el Ateneo Enciclopédico, aunque la autonomía organizativa del ateneo desarrollará su actividad cultural dentro de los márgenes ideológicos bastante amplios, tal y como fue concebido por sus fundadores a principios de siglo »
    — Ernest Núñez, presidente del CDHS en Solidaridad Obrera, núm 67, julio de 1980
  10. Web Ajuntament de Barcelona: L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha lliurat aquest dijous, 8 de febrer 2000, els premis Ciutat de Barcelona )

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aisa Pàmpols, Ferran (2000), Ateneu Enciclopèdic Popular (1902-1999). Una història de Barcelona, Barcelona: Lallevir SL/Virus editorial. ISBN 84-931045-0-7
  • Huertas Claveria, Josep M. (1979), Obrers a Catalunya, Manual d'història (1840-1975), Barcelona: L'Avenç.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]