Anselmo Lorenzo Asperilla

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAnselmo Lorenzo Asperilla
Anselmo lorenzo.png
Dades biogràfiques
Naixement 21 abril 1841
Toledo
Mort 30 novembre 1914 (73 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Sud-oest
Ideologia Anarquisme
Activitat professional
Ocupació Anarcosindicalista i sindicalista
Altres dades
Membre de
Modifica dades a Wikidata

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo, 1841 - Barcelona, 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol. Treballà com a tipògraf i formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli, i fou el principal redactor de La Solidaridad (1870-71). Destacà en el Congrés Obrer de Barcelona de 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

En conferència secreta de València de 1871 fou nomenat delegat a la conferència de Londres de l'AIT, on conegué personalment Karl Marx i Friedrich Engels. Després, davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua. Afavorí la introducció de Paul Lafargue en els medis madrilenys. Després d'un exili a França, s'establí a Barcelona (1874), on actuà dins la Societat Tipogràfica de Barcelona, en l'Aliança de la Democràcia Socialista i en les comissions federals clandestines de la FRE (1877-1881). Però fou vençut pels partidaris de la reconstrucció d'un moviment sindical legal, i en fou expulsat el 1881. No ingressà a l'FTRE fins al 1885. Des d'aleshores, es dedicà a publicar en la premsa anarquista. Formà part de la redacció d'Acracia (1886-1888) i d'El Productor (1887-1893) i col·laborà en periòdics àcrates, com Ciencia Social (1895-96), La Revista Blanca de Madrid (1898-1905), El Porvenir del Obrero de Maó (1899-1914). Igualment, fou un reputat maçó, al costat de l'altre teòric anarquista català Josep Llunas i Pujals. Lorenzo fou adscrit a la lògia Los hijos del trabajo de la Gran Lògia Regional Catalanobalear.

El 1896 fou inclòs en el procés de Montjuïc, raó per la qual fou deportat i residí a París el 1897-1898. Va escriure juntament amb altres La Huelga General (1901-1903), i se'l considera amb José López Montenegro l'introductor del sindicalisme revolucionari francès. Després de la vaga general de Barcelona del 1902 fou novament empresonat. Francesc Ferrer i Guàrdia el contractà en l'editorial de l'Escola Moderna per traduir al castellà obres d'Elisée Reclus i Piotr Kropotkin. Fou novament expulsat després dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909; tornà a Barcelona el 1910, d'on ja no es va moure.

Obres[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anselmo Lorenzo Asperilla Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Acracia o república (1886)
  • Fuera política (1886)
  • Justo Vives (1893)
  • El estado (1895)
  • El banquete de la vida (1905)
  • El proletariado militante (1901-1910)
  • Criterio libertario (1902)
  • El pueblo (1910)
  • Vida anarquista (1912)
  • Hacia la emancipación (1913)
  • Evolución proletaria (1914)