Anselmo Lorenzo Asperilla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAnselmo Lorenzo Asperilla
Anselmo lorenzo.png
Dades biogràfiques
Naixement 21 d'abril de 1841
Toledo
Mort 30 de novembre de 1914 (73 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri del Sud-oest
Activitat professional
Ocupació Anarcosindicalista i sindicalista
Modifica dades a Wikidata

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo, 1841 - Barcelona, 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol. Treballà com a tipògraf i formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli, i fou el principal redactor de La Solidaridad (1870-71). Destacà en el Congrés Obrer de Barcelona de 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

En conferència secreta de València de 1871 fou nomenat delegat a la conferència de Londres de l'AIT, on conegué personalment Karl Marx i Friedrich Engels. Després, davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua. Afavorí la introducció de Paul Lafargue en els medis madrilenys. Després d'un exili a França, s'establí a Barcelona (1874), on actuà dins la Societat Tipogràfica de Barcelona, en l'Aliança de la Democràcia Socialista i en les comissions federals clandestines de la FRE (1877-1881). Però fou vençut pels partidaris de la reconstrucció d'un moviment sindical legal, i en fou expulsat el 1881. No ingressà a l'FTRE fins al 1885. Des d'aleshores, es dedicà a publicar en la premsa anarquista. Formà part de la redacció d'Acracia (1886-1888) i d'El Productor (1887-1893) i col·laborà en periòdics àcrates, com Ciencia Social (1895-96), La Revista Blanca de Madrid (1898-1905), El Porvenir del Obrero de Maó (1899-1914). Igualment, fou un reputat maçó, al costat de l'altre teòric anarquista català Josep Llunas i Pujals. Lorenzo fou adscrit a la lògia Los hijos del trabajo de la Gran Lògia Regional Catalanobalear.

El 1896 fou inclòs en el procés de Montjuïc, raó per la qual fou deportat i residí a París el 1897-1898. Va escriure juntament amb altres La Huelga General (1901-1903), i se'l considera amb José López Montenegro l'introductor del sindicalisme revolucionari francès. Després de la vaga general de Barcelona del 1902 fou novament empresonat. Francesc Ferrer i Guàrdia el contractà en l'editorial de l'Escola Moderna per traduir al castellà obres d'Elisée Reclus i Piotr Kropotkin. Fou novament expulsat després dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909; tornà a Barcelona el 1910, d'on ja no es va moure.

Obres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anselmo Lorenzo Asperilla Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Acracia o república (1886)
  • Fuera política (1886)
  • Justo Vives (1893)
  • El estado (1895)
  • El banquete de la vida (1905)
  • El proletariado militante (1901-1910)
  • Criterio libertario (1902)
  • El pueblo (1910)
  • Vida anarquista (1912)
  • Hacia la emancipación (1913)
  • Evolución proletaria (1914)