Anselmo Lorenzo Asperilla

Anselmo Lorenzo Asperilla

Biografia
Naixement	21 abril 1841 Toledo (Espanya)
Mort	30 novembre 1914 (73 anys) Barcelona
Sepultura	cementiri de Montjuïc
Ideologia	Anarquisme
Activitat
Ocupació	anarcosindicalista, anarquista, escriptor, compositor, sindicalista, union member (en)
Membre de	Confederació Nacional del Treball Primera Internacional

Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo, 21 d'abril de 1841 - Barcelona, 30 de novembre de 1914) fou un dirigent i teòric anarquista espanyol. Treballà com a tipògraf i formà part del primer nucli internacionalista creat el 1868 per Giuseppe Fanelli, i fou el principal redactor de La Solidaridad (1870-71). Destacà en el Congrés Obrer de Barcelona de 1870, dins la tendència antipolítica, i fou elegit membre del consell federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

Compromís polític i social

En conferència secreta de València de 1871 fou nomenat delegat a la conferència de Londres de l'AIT, on conegué personalment Karl Marx i Friedrich Engels. Després, davant l'enfrontament de marxistes i bakuninistes, adoptà una actitud ambigua. Afavorí la introducció de Paul Lafargue en els medis madrilenys. Després d'un exili a França, s'establí a Barcelona (1874), on actuà dins la Societat Tipogràfica de Barcelona, en l'Aliança de la Democràcia Socialista i en les comissions federals clandestines de la FRE (1877-1881). Però fou vençut pels partidaris de la reconstrucció d'un moviment sindical legal, i en fou expulsat el 1881. No ingressà a l'FTRE fins al 1885. Des d'aleshores, es dedicà a publicar en la premsa anarquista. Formà part de la redacció d'Acracia (1886-1888) i d'El Productor (1887-1893) i col·laborà en periòdics àcrates, com Ciencia Social (1895-96), La Revista Blanca de Teresa Mañé i Joan Montseny, a Madrid (1898-1905), El Porvenir del Obrero, de Maó (1899-1914), o El Rayo, de Palma.

Igualment, fou un reputat maçó, al costat de l'altre teòric anarquista català Josep Llunas i Pujals. Lorenzo va ser iniciat a la lògia barcelonina Los hijos del trabajo, de la Gran Lògia Regional Catalanobalear, el mes de desembre de 1883, escollint el simbòlic nom de Gutenberg. L'octubre del 1884 fou representant a la Junta d'Escoles Laiques que patrocinava la maçoneria barcelonina. L'any 1887, en pronunciar una conferència a l'Ateneu de Barcelona, juntament amb el també maçó Josep Llunas sobre les relacions del socialisme amb el progrés, es va declarar maçó, i reivindicà la compatibilitat entre l'anarquisme i la maçoneria.

El 1896 fou inclòs en el procés de Montjuïc, raó per la qual fou deportat i residí a París els anys 1897-1898. Va escriure juntament amb altres La Huelga General (1901-1903), i se'l considera amb José López Montenegro l'introductor del sindicalisme revolucionari francès. Després de la vaga general de Barcelona del 1902 fou novament empresonat.

Va participar en el projecte pedagògic impulsat per Francesc Ferrer i Guàrdia, col·laborant en el Butlletí de l'Escola Moderna i traduint al castellà autors francesos relacionats amb l'anarquisme: Jean Grave, Élisée Reclus, Émile Pouget o també Piotr Kropotkin. També es va incorporar a la redacció de La Vaga General (1901-1903), publicació periòdica fundada per Ferrer i dirigida per José Clariá.

Fou novament expulsat després dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909; tornà a Barcelona el 1910, d'on ja no es va moure.

Obra escrita

El proletariado militante, en dos volums publicats el 1901 i 1923, és la seva obra més difosa. El 1909 publicà El pueblo, en què tracta algunes de les qüestions centrals del pensament anarquista: Estat, poble, política. Especialment destacables són els capítols dedicats a parlar de la dona, perquè recullen una posició decididament feminista.

Obres

• Acracia o república (1886)
• Fuera política (1886)
• Justo Vives (1893)
• El estado (1895)
• El banquete de la vida (1905)
• El proletariado militante (1901-1910)
• Criterio libertario (1902)
• El pueblo (1910)
• Vida anarquista (1912)
• Hacia la emancipación (1913)
• Evolución proletaria (1914)