Confederació General del Treball

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre l'organització anarcosindicalista a Espanya. Si cerqueu el sindicat francès, vegeu «Confederació General del Treball de França».
Infotaula d'organitzacióConfederació General del Treball
Bandera CGT.png
Dades
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaanarcosindicalisme, anarquisme social i sindicalisme revolucionari Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1979 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcgt.es Modifica el valor a Wikidata
Manifestació de la CGT en Madrid.
Manifestació de la CGT en València.

La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical espanyola d'orientació anarcosindicalista creada l'any 1979 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT.[1] El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.

Definició estatutària[modifica]

La CGT segons els seus estatuts es defineix com:

Una organització de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avançant, mitjançant aquestes lluites, cap a una emancipació total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quines siguin les seves opcions polítiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els òrgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assemblees dels sindicats.

Organització[modifica]

Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector. La CGT s'estructura també per federacions sectorials o rams d'indústria.

Els sindicats d'una mateixa població constitueixen la federació local; també s'organitzen federacions comarcals, intercomarcals i provincials. Les federacions intercomarcals i provincials formen 12 Confederacions Territorials, no sempre coincidents amb els límits d'una comunitat autònoma (cas del País Valencià i Múrcia que en formen una confederació unida i única).

Les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administració Pública, Ensenyament, Banca, Transports i Telecomunicacions, Comerç i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Químiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comitè Confederal de la CGT, màxim organisme entre congressos. Hi ha dos nivells d'intervenció: el territorial i el professional o sectorial.

La CGT Catalunya té una presència notable al sector serveis (especialment a transports públics, ensenyament, banca i correus) i és el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrere de CCOO i UGT. La Revista Catalunya és l'òrgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en català[2] amb una tirada actualment de 13.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.

El diari en castellà Rojo y Negro és l'òrgan de la CGT a tot Espanya.

Congressos estatals de la CGT[modifica]

Manifestació de la CGT

Anteriorment es van celebrar tres congressos com a CNT-Congrés de València i dos com a CNT-Renovada.

  • I Congrés Extraordinari de CNT-CGT, Madrid (Casa de Campo), 29 de abril de 1989. Congrés en que es decideix el canvi de sigles, de CNT a CGT, davant una sentència judicial adversa.
  • XII Congrés de CGT, Ciudad Escolar de San Fernando (Madrid), 1993.

Fundacions i Federacions a Catalunya, Balears i País Valencià/Múrcia.[modifica]

Seu de la CGT a Barcelona
V Congrés de la CGT de les Illes Balears
  • Federació Local de València
  • Federació Local de Vinaròs
  • Federació Local de Palma
  • Federació Local de S'arenal de Lluchmajor
  • Federació Local de Ciutadella (Menorca)
  • Fundació Salvador Seguí
  • Centre d'Estudis Sociolaborals CELS
  • Federació d'Administració Pública
  • Federació de Banca, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crédit i Oficines i Despatxos
  • Federació d'Ensenyament
  • Federació del Metall
  • Federació d'Indústries Químiques i afins
  • Federació de Sanitat

A més, el Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes Balears, SABEI, està agermanat amb la CGT.

Símbols[modifica]

Banderes també oficials de la CGT

El sindicat utilitza principalment una bandera, però en té tres d'oficials, totes elles semblants.

Coincidències i diferències amb la CNT[modifica]

La CGT va sorgir com una escissió possibilista de la Confederació Nacional del Treball, CNT, i ambdues organitzacions es proclamen encara avui anarcosindicalistes. La CNT s'oposa a les eleccions sindicals, a rebre subvencions i a tenir contractats; aposta per l'acció directa, mantenint una autonomia total de l'Estat. La CGT, participa en les eleccions sindicals, té contractats i rep subvencions pels delegats sindicals electes.[3]

Referències[modifica]

  1. Biot, Rosa. «El Congreso Confederal de CGT ahonda en su modelo sindical» (en castellà). El País, 30-06-2005. [Consulta: 12 agost 2020].
  2. Valtueña Sánchez, Bruno «100 motius d'alegria i esperança». Catalunya, 100, 23-05-2012, pàg. 3-5 [Consulta: 12 agost 2020].
  3. Cent anys de CNT, de Pau Lanao i Carme Vinyoles, a la revista Presència (pàgs. 6 a 13), número 2003, del 16 al 22 de juliol de 2010. (català)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació General del Treball