Confederació General del Treball

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'organització anarcosindicalista a Espanya. Si cerqueu el sindicat francès, vegeu Confederació General del Treball de França.
Bandera principal de la CGT
Seu de la CGT a Barcelona
V Congrés de la CGT de les Illes Balears
Manifestació de la CGT

La Confederació General del Treball (CGT) és una organització sindical anarquista amb implantació a Espanya creada l'any 1989 com a conseqüència d'un procés judicial entre dues faccions de la CNT. El grup anomenat fins llavors CNT-Renovada o CNT-Congrés de València, constituït l'any 1979, va perdre el plet amb l'altre sector i amb ell el dret a l'ús de les sigles històriques del sindicat.

Definició estatutària[modifica | modifica el codi]

Una bandera de la CGT l'1 de maig de 2011

La CGT segons els seus estatuts es defineix com:

Una organització de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista i per tant de classe autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària que lluita per la millora de les seves condicions de vida i treball i alhora per anar avançant, mitjançant aquestes lluites, cap a una emancipació total com a classe. Hi tenen cabuda totes les treballadores i treballadors pel sol fet de ser-ho, siguin quin siguin les seves opcions polítiques o creences religioses. Independent de tot partit o grup, per la qual cosa no existeixen altres interessos que no siguin els dels seus propis afiliats i afiliades. Els òrgans decisoris, a tots els nivells, arrenquen de les assembles dels sindicats.

Organització[modifica | modifica el codi]

Dins el sindicat es formen les seccions sindicals que agrupen tots els afiliats a una empresa o sector. La CGT s'estructura també per federacions sectorials o rams d'indústria.

Els sindicats d'una mateixa població constitueixen la federació local; també s'organitzen federacions comarcals i intercomarcals. Les federacions locals de cada territori (Aragó, Catalunya, Illes Balears...) formen les corresponents Confederacions Territorials i les Federacions de Branca dels distints sindicats (Metall, Sanitat, Administració Pública, Ensenyament, Banca, Transports i Telecomunicacions, Comerç i Hostaleria, Activitats diverses, Mineria, Químiques, etc.). Junt amb el Secretariat Permanent, formen el Comitè Confederal de la CGT, màxim organisme entre congressos. Hi ha dos nivells d'intervenció: el territorial i el professional o sectorial.

la CGT Catalunya té una presència notable al sector serveis (especialment a transports públics, ensenyament, banca i correus) i és el tercer sindicat representatiu en nombre de delegats sindicals a Catalunya per darrere de CCOO i UGT. La Revista Catalunya és l'òrgan de la CGT de Catalunya, s'edita mensualment en català amb una tirada actualment de 13.000 exemplars que es distribueixen entre els afiliats al sindicat.

El diari en castellà Rojo y Negro és l'òrgan de la CGT a tot Espanya.

Fundacions i Federacions de CGT[modifica | modifica el codi]

  • Federació Local de València
  • Federació Local de Vinaròs
  • Federació Local de Palma
  • Federació Local de S'arenal de Lluchmajor
  • Federació Local de Ciutadella (Menorca)
  • Fundació Salvador Seguí
  • Centre d'Estudis Sociolaborals CELS
  • Federació d'Administració Pública
  • Federació de Banca, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crédit i Oficines i Despatxos
  • Federació d'Ensenyament
  • Federació del Metall
  • Federació d'Indústries Químiques i afins
  • Federació de Sanitat

A més, el Sindicat Autònom de Banca i Estalvi de les Illes Balears, SABEI, està agermanat amb la CGT.

Vagageneral 29març CGT

Símbols[modifica | modifica el codi]

Banderes també oficials de la CGT

El sindicat utilitza principalment una bandera, però en té tres d'oficials, totes elles semblants.

Coincidències i diferències amb la CNT[modifica | modifica el codi]

La CGT va sorgir com una escissió possibilista de la Confederació Nacional del Treball, CNT, i ambdues organitzacions es proclamen encara avui anarcosindicalistes, La CNT s'oposa a les eleccions sindicals, a rebre subvencions i a tenir contractats; aposta per l'acció directa, mantenint una autonomia total de l'Estat. La CGT, participa en les eleccions sindicals, té contractats i rep subvencions pels delegats sindicals electes.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cent anys de CNT, de Pau Lanao i Carme Vinyoles, a la revista Presència (pàgs. 6 a 13), número 2003, del 16 al 22 de juliol de 2010. (català)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Confederació General del Treball