El Vendrell
 El Vendrell | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Província | província de Tarragona | ||||
| Comarca | Baix Penedès | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 39.072 (2022) | ||||
| • Densitat | 1.061,74 hab./km² | ||||
| Llars | 51 (1553) | ||||
| Gentilici | Vendrellenc, vendrellenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 36,8 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 49 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Santa Anna | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Kenneth Martínez Molina (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 43700 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 43163 | ||||
| Codi territorial IDESCAT | 431634 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | elvendrell.net | ||||
El Vendrell és una vila de la regió del Penedès, capital de la comarca del Baix Penedès. Per la seva ubicació, en una cruïlla de camins oberta al mar, el Vendrell ha estat històricament un lloc de pas i punt de trobada de cultures, d'intercanvis comercials i de difusió d'idees. Es troba a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona.
Topònim[modifica]
Una de les teories sobre el nom del Vendrell planteja que prové del diminutiu Venerellus, del llatí Venere (Venus).[1]
Inicialment existia un Portus Venerisa a l'actual Barri Marítim de Sant Salvador, amb un nucli a l'interior anomenat Venerelluso, la petita Venus.
Una altra teoria, associada al cognom Vendrell i relacionada amb l'escut heràldic de la població, és la que ens parla d'un antic gran arbre, conegut popularment com "el verdell", sota del qual la gent hauria tingut el costum de trobar-se. Més concretament, s'hi haurien reunit persones que es dedicaven a l'ofici de boter, és a dir, a l'elaboració de bótes de vi.
Tanmateix, la historiadora vendrellenca Núria Canyelles Vilar [2] estableix, a partir dels treballs de l'onomatòleg Ramon Amigó Anglès [3] i del llatinista Joan Bastardas i Parera,[4] que "s’han plantejat diverses teories sobre el seu significat, però actualment ja no queda dubte que procedeix d’un antropònim, és a dir, d’un nom de persona." [2]
El nom de persona s'hauria format a l'inici de l'edat mitjana a partir del dia de la setmana Divendres: "s’agafà el dia de setmana dedicat a Venus, el veneris, s’hi afegí la fórmula del diminutiu –ellus, potser per a què sonés més humà i càlid, i en resultà un nom de persona Venerellus/a que acabaria esdevenint un nom de lloc." [2]
I una persona amb aquest nom s'hauria instal·lat en un mas, que el 1037 ja era conegut amb aquest topònim, i que acabaria donant nom a la vila.[2]
Geografia[modifica]
- Llista de topònims del Vendrell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Història[modifica]
Orígens[modifica]
S'han trobat diverses restes arqueològiques, com les del Tancat del Galan.
Època medieval[modifica]
L'origen històric de la capital del Baix Penedès l'hem de cercar en la conquesta d'aquesta part de la comarca durant el segle x i la cessió de diversos dels seus pobles al monestir de Sant Cugat per a la seva repoblació. El lloc apareix per primera vegada el 1037 en una concòrdia signada per l'abat, on s'esmenta el rec que hi ha davant Venrel.
La proximitat del camí ral (la traça de la Via Augusta que seguia direcció Tarragona) va afavorir el seu desenvolupament com a nucli de població.
Durant la segona meitat del segle xii l'abat de Sant Cugat atorga una carta de poblament a Bernat de Papiol, el qual es comprometia a reconèixer i defensar el domini que el monestir de Sant Cugat tenia sobre el lloc del Vendrell. La relació entre la vila i la rodalia (castell de Sant Vicenç de Calders, Santa Oliva, Albinyana, Bonastre i l'Albornar) seguiria activa a favor de la implantació de conreus i pasturatges.
El rei Joan II d'Aragó (que feu diverses estades a la vila) va convocar, l'any 1469 les corts que es van celebrar a Montsó el 1470, demanant-los subsidis per poder continuar la guerra.
L'edat moderna[modifica]
En acabar la Guerra de Successió, el Vendrell va quedar temporalment annexionat a la corona com a pagament d'un deute.
Durant el segle xix el municipi va créixer de manera constant, amb l'excepció d'una petita parada el 1890 per culpa d'una plaga de fil·loxera que va arrasar els camps. En començar la Primera Guerra Carlina, la població va ser fortificada per a garantir la seguretat dels seus ciutadans.
El 1946 incorporà Sant Vicenç de Calders[5] junt amb el seu barri marítim de Coma-ruga.
Serveis del Vendrell[modifica]
Sanitaris[modifica]
En aquest municipi, hi ha dos Centres d'Atenció Primària i un hospital comarcal a la carretera de Barcelona.[6] a més d'una Policlínica Comarcal, un Centre de Salut Mental del Vendrell i un Centre de Dia Salut Mental.[7]
Educació[modifica]
La ciutat del Vendrell té una oferta amplia de centres i institucions educatives, que està en constant creixement degut al creixement demogràfic que experimenta la població els últims anys. Hi ha sis llars d'infants repartides per diferents barris de la ciutat, 4 són públiques, una de privada i una altra privada concertada. Hi ha vuit escoles, una de les quals és concertada, dos a la zona educativa, la resta estan repartides entre les diverses zones de la població. Hi ha tres centres d'educació secundària, dos a la zona educativa i un altre en una urbanització apartada del centre urbà. En tots tres s'hi ofereix educació secundària obligatòria (ESO) i batxillerat, a part d'un on ofereixen diverses famílies de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior (Cicle formatiu), així com el curs de preparació per la prova d'accés als cicles formatius de grau superior i també es realitza les proves d'accés tant al cicle mitja com al superior.
Hi ha un centre d'educació especial on s'imparteix classe a alumnes en edat escolar obligatòria (dels 6 als 16 anys); aquest centre és a la zona educativa del Vendrell.
Hi ha diverses institucions dedicades a l'educació post-obligatòria (PGS, Escola-taller, FIAP, Escola d'adults...), és a dir, la que s'ofereix a les persones més grans de 16 anys.
Entre les escoles públiques hi ha els IES que imparteixen batxillerat i cicles formatius, però també imparteixen ensenyaments per discents que no han superat l'ESO com és el FIAP, on en aquest cas s'ofereix l'ensenyament de pintura.
Hi ha diverses escoles de dansa privades, l'escola municipal de música i l'escola oficial d'idiomes (EOI).
Llocs d'interès[modifica]
Museu Arqueològic del Vendrell[modifica]
El Museu Arqueològic del Vendrell conserva gran part del passat arqueològic de la comarca del Baix Penedès i mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l'època romana.
Gran part del fons material que hi ha al Museu prové de donacions d'aficionats a l'arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta, van anar recollint en diferents indrets de la comarca. D'aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no n'hi cabia més. Aleshores van demanar a l'Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i l'any 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimerà, on es va inaugurar l'any 1993.
Actualment, el Museu resta tancat amb motiu de les obres de reforma de la Casa Museu Àngel Guimerà. L'Ajuntament està estudiant un nou emplaçament per a aquest equipament cultural.
Museu Deu[modifica]
El Museu Deu és un dels testimonis més importants del col·leccionisme català del segle xx. El seu fundador, l'antic notari de la vila, el Sr. Antoni Deu Font (1918-2001), va reunir una nombrosa i heterogènia col·lecció d'obres d'art que va donar al municipi l'any 1987.
El Museu Deu fou inaugurat l'any 1995, i s'ubica en una antiga casa senyorívola que fou completament remodelada en el seu interior per tal d'acollir a les sales d'exposició les col·leccions de pintura, dibuixos i aquarel·les; escultura; vidre de Nancy i vidre bufat català; ceràmica contemporània, rajoles d'arts i oficis i pots de farmàcia; morters gòtics; mobiliari d'època; art religiós format per peces d'orfebreria, talles religioses, catifes, bacines, casulles, reliquiaris, rosaris...; tot un ventall de representacions artístiques que es mostren d'una manera original i atractiva en les tres sales d'exposició permanent. La sala soterrani està destinada a la realització d'exposicions temporals de les obres de la reserva del Museu Deu.
L'espai més atractiu del Museu Deu és l'anomenat "Sala de les catifes", on el públic camina per damunt d'un terra de vidre mentre pot contemplar la col·lecció de catifes orientals i la de bacines que hi ha sota els seus peus. A les parets d'aquest espai es mostra la important col·lecció de talles religioses, en les quals podem apreciar el hieratisme del romànic, la lleugera expressivitat gòtica o la intensitat de les faccions i els sentiments barrocs tot realitzant un extens recorregut per la iconografia cristiana. Cal fer referència també a la col·lecció d'orfebreria religiosa formada per diferents objectes d'ús litúrgic: píxides, navetes, calzes..., elements d'argent d'elegant manufactura entre els quals destaquen les creus processionals.
La Sala d'Exposicions Temporals del Museu Deu, inaugurada l'any 1997, acull exposicions tant del fons d'art del Museu Deu com exposicions alienes.
Casa Museu Àngel Guimerà[modifica]
Àngel Guimerà (1845-1924), fill de pare vendrellenc i de mare canària, va viure a la casa pairal dels Guimerà al Vendrell durant el segle xix. En aquesta casa, va iniciar la seva activitat poètica, primer en castellà i, més tard, en català, per triomfar després en el món teatral com a dramaturg. Una de les seves principals obres fou Terra baixa.[8][9]
Casa nadiua de Pau Casals[modifica]
La casa on va néixer Pau Casals és al carrer de Santa Anna, número 4, al centre del Vendrell. L'edifici conserva l'ambient d'una casa de finals del segle xix d'una família molt humil. És un edifici alt, estret i amb balcons, de dues plantes. El museu es va inaugurar el 29 de desembre de 1998. A la planta baixa es pot seguir tota la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i de dos instruments musicals molt significatius que marcaren l'inici de la carrera del Mestre: la Carbasseta i la gralla. Una escala arran de la porta estreta de l'entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava.[10]
Sala del Portal del Pardo[modifica]
Amb l'obertura de la nova Biblioteca Pública Terra Baixa, l'emblemàtica Sala del Portal del Pardo ha recuperat la seva funció tradicional de sala d'exposicions.
Biblioteca Pública Terra Baixa[modifica]
[11] La Biblioteca Pública Terra Baixa és un equipament municipal de cultura, gratuït i obert a tothom. Va ser inaugurada el 18 de juny del 2005. Té l'objectiu de satisfer les necessitats d'informació, de formació, i de lleure dels ciutadans posant al seu abast diferents serveis, activitats i recursos documentals. Té voluntat de ser un espai clau per a la cohesió social, obert a totes les cultures i per a totes les edats. La Biblioteca Pública Terra Baixa hereta la voluntat de servei que la Biblioteca Popular ha ofert al Vendrell i a la comarca des del 1920, quan fou inaugurada sota la tutela de la Mancomunitat, essent la sisena biblioteca popular a tot Catalunya. Actualment forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i la gestió és compartida entre la Generalitat i l'Ajuntament del Vendrell.
Fundació Apel·les Fenosa[modifica]
La Fundació Apel·les Fenosa és a la residència i estudi d'estiu de l'artista –un edifici del segle xvi restaurat, amb un bell jardí mediterrani. S'hi presenta una important col·lecció d'escultures originals en terracota i en guix, així com una selecció de bronzes monumentals.
Fundació Pau Casals. Vil·la Casals[modifica]
El 1910, Pau Casals es va fer construir la Vil·la Casals al passeig marítim de Sant Salvador, el Vendrell. La casa, concebuda inicialment com una casa d'estiueig, va ser reformada per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre 1931 i 1936, amb la sala de la música, el jardí i el mirador. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l'exili i mai més hi va tornar.
El 1972, Pau Casals i la seva esposa Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l'objectiu de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa de Sant Salvador. El 1974, un any després de la seva mort, es van obrir al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà i el 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 la Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu per sotmetre'l a una profunda rehabilitació. El pas dels anys, les condicions climàtiques adverses i les noves necessitats que platejava la societat actual feien necessària una intervenció tant des del punt de vista estructural com del museogràfic. Es va tornar a obrir el 2 de juny de 2001 amb el nom definitiu, Vil·la Casals-Museu Pau Casals.
Auditori Pau Casals[modifica]
Va ser inaugurat el dia 6 de juny de 1981, gràcies a l'esforç i la bona voluntat de diferents entitats per salvar les innombrables dificultats del moment. No obstant això, cal esmentar la iniciativa de la Fundació Pau Casals, la col·laboració de Caixa Catalunya, la perseverança de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell i la creació del Patronat Municipal Auditori Pau Casals, que van fer possible que es portés a terme el projecte de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Cal destacar també la disposició i l'ornament de la il·luminació de la sala, i els vitralls del fons de l'escenari, obra del pintor Vila Grau i fets pel vidrier Granell.
La programació musical omple tot l'any, repartida en diferents cicles, als quals s'ha incorporat també el jazz i la dansa. La pedra de toc d'aquesta programació és el Festival Internacional de Música Pau Casals, que es fa des de l'any 1981 i que té cura, sobretot, de les actuacions de prestigiosos violoncel·listes i dels intèrprets i compositors catalans. Aquesta densa activitat musical fa que per l'Auditori hi passin intèrprets d'arreu del món; una àmplia perspectiva que cuida amb el mateix interès la notable activitat musical local i comarcal, i les audicions per a escolars.
Demografia[modifica]
La població total el 2013 era de 36.747 habitants, segons la següent distribució:
| Entitat de població | Habitants (2013) |
|---|---|
| Barri Marítim de Coma-ruga | 3.902 |
| Barri Marítim de Sant Salvador | 775 |
| Barri Marítim del Francàs | 1.384 |
| Estació Sant Vicenç de Calders, l' | 71 |
| Sant Vicenç de Calders | 129 |
| Sector del Sanatori, el | 1.807 |
| Vendrell, el | 28.679 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Política[modifica]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Martí Carnicer i Vidal | PSC | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Martí Carnicer i Vidal | PSC | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Martí Carnicer i Vidal | PSC | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Martí Carnicer i Vidal | PSC | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Benet Jané i Palau | CIU | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Benet Jané i Palau | CIU | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Helena Arribas Esteve | PSC | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Benet Jané i Palau | CIU | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Benet Jané i Palau / Martí Carnicer i Vidal | CIU I PSC | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Martí Carnicer i Vidal | PSC | 13/06/2015 | -- |
| Des de 2019 | Kenneth Martínez i Molina | PSC | 15/06/2019 | -- |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | Martí Carnicer Vidal[13] | 2.452 | 4 | 18,26% | |
| Convergència i Unió | Eva Serramià | 1.863 | 3 | 13,88% | |
| Plataforma per Catalunya | August Armengol Rofes | 1.798 | 3 | 13,39% | |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | Mari Luz Ramírez | 1.477 | 3 | 11,00% | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Reagrupament | Pep Marrasé | 1.411 | 2 | 10,51% | |
| Sí se puede El Vendrell / Si Es Pot el Vendrell | Òscar Blasco | 1.394 | 2 | 10,38% | |
| Candidatura d'Unitat Popular | Rubén Suan Vives | 1.347 | 2 | 10,03% | |
| Partit Popular | Ricardo Jovani | 987 | 2 | 7,35% | |
| Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa | Àlex Luque | 487 | - | 3,63% | |
| Total | 13.242 | 21 | |||
Fills il·lustres[modifica]
- Categoria principal: Vendrellencs
Personatges il·lustres del Vendrell foren:
- Andreu Nin i Pérez, polític i escriptor
- Àngel Guimerà i Jorge, dramaturg i poeta
- Maria Àngels Garriga i Martín, mestra i escriptora de llibres per a infants
- Apel·les Fenosa i Florensa, escultor
- Benvingut Socias i Mercadé, pianista
- Carles Casals i Ribes, organista i pare de Pau Casals
- Jaume Carner i Romeu, advocat i polític
- Josep Vidal Riembau "Pep Jai", pagès i polític
- Pau Casals i Defilló, violoncel·lista i defensor de la pau
- Ramon Ramon i Vidales, periodista i escriptor
- Josep Nin i Tudó, pintor (1843 - 1921)
- Josep Aixalà i Casellas, publicista i escriptor-cronista (1860-1944)
- Pemi Fortuny (1965), músic i activista, ex-cantant de Lax'n'Busto.
- Carlota Baldrís i Rafecas (1960), compositora i pedagoga musical.
Teixit associatiu[modifica]
La Unió Esportiva Tancat[14] és un club de futbol de la ciutat.[15] L'any 1993 fou campió a Tercera Territorial.[16] L'any 2002 fou campió a Segona Territorial.[17]
Els Nens del Vendrell són una colla castellera fundada el 1926 i que va ocupar un lloc molt destacat en el panorama casteller entre les dècades de 1950 i 1970.
L'Embarcada és l'agrupació de cultura popular del Vendrell. La seva principal finalitat és la de potenciar i donar a conèixer les manifestacions de cultura popular a les festes locals amb una doble missió, la promoció de la participació de la població en les tradicions i festes populars i el suport de noves iniciatives populars.[18]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Amigó Anglès, Ramon. Espigoladures onomàstiques. L'Abadia de Montserrat, 2005, p.35. ISBN 8484157172.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Canyelles Vilar, Núria. Un camí que porta a l'origen del Vendrell medieval. El Vendrell: Institut d'Estudis Penedesencs, 2021, p. 158-64. ISBN 978-84-15017-43-1.
- ↑ Amigó Anglès, Ramon «Llengua i onomàstica. Conferència de clausura». Actes de les primeres jornades sobre toponímia catalana, 05-07-2003.
- ↑ Bastardas Parera, Joan «Els noms dels dies de la setmana en l’onomàstica catalana». Estudis Romànics, 1970, pàg. 255-236.
- ↑ Ferrando i Romeu, Pere. El Penedès casteller: pàgines d'història. Cossetània Edicions, 1998, p.35. ISBN 8489890161.
- ↑ «Hospital del Vendrell (EL VENDRELL)». Xarxa Tecla. Arxivat de l'original el 2015-08-11. [Consulta: 8 octubre 2011].
- ↑ «Equipaments sanitaris». Ajuntament del Vendrell. [Consulta: 22 octubre 2011].
- ↑ Calvet, Jordi «Recordant Guimerà». Sàpiens [Barcelona], núm. 73, novembre 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Web oficial del museu
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 129-130. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ «Biblioteca Pública Terra Baixa». Biblioteca Pública Terra Baixa. [Consulta: 21 gener 2015].
- ↑ http://elecciones.mir.es/resultadoslocales2015/99MU/DMU0943916399_L1.htm?d=1229/99MU/DMU0943916399_L1.htm?d=2352&e=480
- ↑ http://www.derecho.com/l/bop-tarragona/proclamacio-candidatures-per-eleccions-municipals-24-05-2015-junta-electoral-zona-vendrell-26-04-2015/[Enllaç no actiu]
- ↑ Mundo Deportivo 16 juny 2000
- ↑ http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2007/08/01/pagina-40/396695/pdf.html
- ↑ http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2008/09/02/pagina-11/1279846/pdf.html
- ↑ http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2002/06/21/pagina-35/1468497/pdf.html
- ↑ «L'Embarcada.cat».[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Patrimoni històric i artístic del Vendrell
- Eleccions Locals 2015, resultats i composició del Ple Municipal amb regidors i regidores
Municipis del Baix Penedès | |
|---|---|
