Benvingut Socias i Mercadé

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaBenvingut Socias i Mercadé
Benvingut Socias i Mercadé.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 octubre 1877 Modifica el valor a Wikidata
el Vendrell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1952 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
el Vendrell (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, organista i pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana, música religiosa i música de cambra Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue i piano Modifica el valor a Wikidata

Benvingut Socias i Mercadé (El Vendrell, el Baix Penedès, 19 d'octubre de 1877 - 4 de març de 1952[1]) fou un organista, pianista, compositor i professor.

De ben petit va demostrar el seu talent especial per a la música. El seu primer mestre de música fou Carles Casals Riba i va compartir classes amb Pau Casals i Bonaventura Dini. El 1887 va ingressar a l'Escolania de Montserrat on estudià orgue amb el pare Manuel Guzmán. Durant la seva estada a Montserrat va compondre les seves primeres composicions: Vals para banda (1890), Salve Montserratina (1890), Rosario breve (1893). El 1893 es va matricular a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. En aquesta etapa d'estudiant (1893-1896) va compondre diverses peces: Pensamiento orgánico (1893), Salve Regina (1894) Marcha para piano a cuatro manos (1895), Paseando por el lago, barcarola para piano (1896). Fou alumne del prestigiós pianista Joan Baptista Pellicer. El 1896 va rebre un premi en el Certamen artístico-literario del II Congreso Eucarístico Nacional de Lugo per una missa dedicada a la Santísima Trinidad. El 1897 obtingué el primer premi de composició en el Certamen artístico-musical de l'Ateneo León XIII celebrat a Santiago de Compostel·la per Misa en honor del apóstol Santiago.

Entre 1898 i 1903 fou professor auxiliar de piano de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. El 1906, va iniciar a París les seves primeres actuacions a Europa de la mà del seu amic de la infantesa, Pau Casals. El 1909 se'n va a Nova York on actuarà com pianista acompanyant del violoncel·lista Paulo Gruppe, el baríton Bogea Oumiroff i el violinista Louis J. Bostelmann. Va impartir classes al Conservatory of Music de Corning i a l'Institute of Musical Art de Nova York. Durant la seva estada als Estats Units va fer amistat amb el violinista Frank Kneisel, la cantant Margaret C. Rabold, la soprano Emma Cecilia Thursby, el violinista Julius Röntgen, jr.

Entre 1910 i 1913 va realitzar una important gira artística per Anglaterra, on va actuar amb Pau Casals i el violinista André Mangeot. Després del seu èxit al Queen's Hall de Londres, va començar una gira per Alemanya amb el baríton Bogea Oumiroff. El 1913 va tornar al Vendrell. El 1919 va obtenir la càtedra de perfeccionament de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona, càrrec que exercí fins al 1935. El 1926 va una gira per Anglaterra. Va actuar amb nombroses ocasions amb l'Orquestra Pau Casals. Amb l'esclat de la guerra civil espanyola, el mestre Socias se'n va cap a l'exili a Londres. L'estiu de 1939 el matrimoni Socias retornà al Vendrell.

El 1951 la Lira Vendrellense i un grup de vendrellencs, amb la col·laboració de l'Ajuntament del Vendrell, li reten homenatge.

La seva producció inclou nombroses composicions religioses, entre les quals rosaris, una Salve Montserratina, uns Goigs a Sant Salvador i algunes misses. També és autor de diverses sardanes (entre elles Planyívola, enregistrada per la Cobla Mediterrània al CD 13 sardanes d'autors vendrellencs Sabadell: Picap, 2002), música de cambra, i les obres poeticomusicals Les cinc roses i Les tres volades.

El seu fons documental i musical es troba dipositat a l'Arxiu Comarcal del Baix Penedès.

Referències[modifica]

  1. «Biografia». Músics per la cobla. [Consulta: 29 octubre 2019].

Enllaços externs[modifica]