Bonastre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBonastre
Bandera de Bonastre Escut de Bonastre
Bandera de Bonastre Escut de Bonastre
Santa Magdalena de Bonastre - porta.jpg
Porta de l'església de Santa Magdalena

Localització
Localització de Bonastre respecte del Baix Penedès.svg
41° 13′ 19″ N, 1° 26′ 27″ E / 41.221944444444°N,1.4408333333333°E / 41.221944444444; 1.4408333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
ComarcaBaix Penedès
Entitats de població 3
Població
Total 661 (2017)
• Densitat 26,44 hab/km²
Gentilici Bonastrenc, bonastrenca
Geografia
Superfície 25 km²
Altitud 177 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde David Godall Sanromà
Economia
Pressupost 550.000,00 € (2002)
Indicatius
Codi postal 43884
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 43030
Codi IDESCAT 430304
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Bonastre és un municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins al 1990 pertanyia al Tarragonès.

Entitat de població Habitants
Bonastre (Total municipi) 661
Font de la Gavatxa, la (19)
Vinya del Bonastre, la (175)

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
12 15 17 174 457 886 858 890 779 733

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
676 598 529 479 451 408 284 279 269 293

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
303 328 319 387 440 534 642 640 651 622

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
639 - - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia[modifica]

El territori del terme municipal de Bonastre és el més oriental dins la comarca del Baix Penedès, als límits del Tarragonès i l’Alt Camp. Fins gener de 1990 el municipi pertanyia a la comarca del Tarragonès, data en què va ser adscrit a la del Baix Penedès.

Font de Santa Magdalena, Bonastre

Dins del Catàleg del Paisatge de Catalunya, el municipi dóna nom al territori emmarcat per la divisió paisatgística “Massís de Bonastre”, ja que ocupa el centre geogràfic d’aquestes muntanyes entre el riu Gaià, la plana del Penedès i el litoral mediterrani.

El terme municipal té una superfície de 24,9 Km2 i l’envolten, fent partió en sentit horari, els termes municipals de Masllorenç, Albinyana, Vendrell, Roda de Berà, Creixell, La Pobla de Montornès, Vespella de Gaià, Salomó i Montferri.

El nucli principal de població està enclavat en un gran fondal que davalla, de Nord a Sud, fins a l’estret de l’Aguilera, on el torrent homònim discorre ja fora dels límits del terme.

Aquest ample fondal, solcat per petits torrents, tots ells tributaris de l’Aguilera, està envoltat per turons i muntanyes amb cims aplanats que, llevat del Puig de Sant Antoni (408m) ja en el terme municipal d’Albinyana, no sobrepassen els 400m d’altitud. En contrast amb el pròxim litoral mediterrani, és un territori relativament enlairat i alhora aïllat de les planes i sectors altament urbanitzats que trobem més enllà d’aquestes muntanyes.

La part septentrional del terme s’obre cap al Nord des del lloc anomenat Els Plans, davallant per camps de vinya, olivera i ametller cap al Gaià i l’Alt Camp.

Església parroquial de Santa Maria Magdalena de Bonastre

Els orígens i el nom de Bonastre[modifica]

L’ocupació humana del territori del terme de Bonastre era ja efectiva en el període Eneolític (2500 aC) quan els humans començaren a viure en assentaments estables. Més endavant en l’època antiga, la proximitat de Tarragona i el pas de la Via Augusta, per l’Arc de Berà, a escassos quilòmetres en línia recta, van fer del terme de Bonastre un lloc de conreus d’olivera amb centres agrícoles i cementiris documentats a Cal Lluïsot i a la Torreta.

Després del període de conquesta i repoblació de la Catalunya Nova, l’Abadia de Sant Cugat va consolidar un llarg període d’expansió per les terres del Penedès (1209). L’any 1296, Bonastre (Alastro) ja és una parròquia independent de la d’Albinyana. (Latorre. J, 2016).

El 1369, Bonastre ja comptava amb 64 focs i gaudia de personalitat pròpia. El territori era governat per un batlle depenent de l’Abadia de Sant Cugat.

El 1382 passà a jurisdicció reial i el bonastrenc Arnau Estella fou anomenat batlle per Pere III, encara que la dependència reial durà ben poc, ja que el 1405 el poble retornà de nou a mans de l’Abat.

Una hipòtesi conté que el nom primitiu de Bonastre prové del llatí “oleastre” terra d’oli. Es troba documentat per primera vegada “Alastro” en un testament de l’any 1011 i més endavant “Alastre” en un document de venda de l’any 1023 (Mercadé J. 2017).

És un nom d’origen incert segons el Nomenclator Oficial de Toponímia Major de Catalunya, (fitxa 166 NOTMC, 2007).

En el capbreu de 1694 (ACBP), al títol ja s’hi escriu: “Cabreu del lloch de Sta Madalena de Bonastra”.

Festes i celebracions[modifica]

Festa Major Gran: 22 de juliol, Santa Maria Magdalena

Festa Major Petita: 22 de maig, Santa Quitèria

Bonastrencs il·lustres[modifica]

Fou un historiador i arxiver de l'arquebisbat de Barcelona.

  • Josep Maria Marlès i Bacardit (Barcelona, 1 de desembre de 1912 — Barcelona, 25 de desembre de 2004)

Molt vinculat a Bonastre (el Baix Penedès), fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957. Poeta i traductor de clàssics.

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonastre Modifica l'enllaç a Wikidata