Cogullada fosca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viucogullada fosca
Galerida theklae
Galerida theklae.jpg
Il·lustració d'una cogullada fosca.
Galerida theklae Madrid.jpg
Cucullada fotografiada a Madrid (Espanya).
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22717387
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaAlaudidae
GènereGalerida
EspècieGalerida theklae
(Brehm, AE, 1857)
Modifica les dades a Wikidata

La cogullada fosca (o de muntanya al Penedès) o cucullada i terrola caraputxada[1] a les Balears (Galerida theklae) és un moixó de l'ordre dels passeriformes, molt semblant a la cogullada vulgar.

Morfologia[modifica]

  • Ateny 16 cm de llargària total i 34 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 34-48 g.
  • Aparença rabassuda.
  • Coloració terrosa fosca vionada de blanc.[2]
  • Bec robust, una mica més curt i més ample que la cogullada vulgar.
  • cresta.
  • Cua relativament curta amb les plomes exteriors més rogenques.
  • En vol presenta les plomes axil·lars entre grises i arenoses.
  • Els exemplars immadurs tenen el plomatge favat degut a una taca color crema a la punta de les plomes però que desapareix just acabada la cria, ja que fan una muda completa.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Galerida theklae

La fenologia reproductiva és, en tot, molt semblant a la de la cogullada vulgar. La població niadora de les Illes Balears té uns costums diferents, puix que cria un mes abans i, a més a més, com que no ha de competir amb la seua parenta (la cogullada vulgar no hi nidifica) s'expandeix pràcticament arreu del territori illenc, encara que no entra a les zones arbrades.[3] Nia a terra, a espais oberts amb vegetació arbustiva dispersa, i pon 2-6 ous.

Alimentació[modifica]

Menja llavors i insectes, aquests darrers especialment durant l'època de cria.

Hàbitat[modifica]

Freqüenta els conreus de secà però és més escassa a les grans extensions cerealistes. Evita els boscos i és especialment abundant a les garrigues costaneres.

Distribució territorial[modifica]

Viu a la península Ibèrica, Balears, a l'Àfrica del Nord i a l'Àfrica subsahariana des de Senegal fins a Somàlia.

Als Països Catalans se'n pot trobar als Aiguamolls de l'Empordà i al Delta del Llobregat. Coexisteix amb la cogullada vulgar en alguns indrets, sobretot a la Catalunya humida. També se'n troba a les Balears i a la Catalunya del Nord.

Costums[modifica]

  • És sedentària encara que, a l'hivern, pot tindre moviments de curt abast i altitudinals.
  • Es posa sovint sobre arbusts i parets des d'on reclama o canta.


Referències[modifica]

  1. O la deformació torrola, i les formes terrol·la i torròl·lera presenten una duplicació de la l i un increment -era produïts segurament per analogia de mots dialectals baleàrics com guàtlera, sól·lera.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 128. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 79-80. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]