Delta del Llobregat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camps del delta, al Prat de Llobregat, amb Cal Felip al fons.

El Delta del Llobregat és el delta que forma el riu Llobregat en arribar al mar. L'Espai Natural del Delta del Llobregat té una extensió de 926,9 ha.[1] És el segon sistema deltaic en importància a Catalunya, després del delta de l'Ebre.[2] Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fràgils, malmesos i poc representats a Catalunya.[2] Les llacunes i les zones aigualoses litorals i les dunes naturals tenen un gran interès de conservació.[2] Són, a més, un punt important de migració i hivernada d'aus.[2]

En aquest espai hi tenen lloc bàsicament usos recreatius, amb l'observació d'ocells i de la natura en general. També hi tenen lloc algunes activitats agrícoles. S'hi troben alguns equipaments, com ara edificacions agrícoles, observatoris i el centre d'informació de la Reserva de Filipines. D'altra banda, s'ha d'esmentar la xarxa de camins que travessen l'espai i dels diversos canals i recs que hi ha.[3]

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Estany de Cal Tet vist des de l'Aguait de Cal Tet

És el segon delta en extensió de Catalunya després del Delta de l'Ebre, i es troba situat geogràficament al bell mig de la costa catalana, entre els 41 16' i els 41 25' latitud N i els 1 58' a 2 10' longitud E.

La situació geogràfica i el context geològic del delta del Llobregat condicionen el tipus de paisatge vegetal que hi trobem.

La natura esquistosa de la serralada litoral, a l'esquerra del riu, contrasta fortament amb les calcàries i dolomies del massís del Garraf. Això fa que, salvada la zona deltaica, el litoral canviï notablement d'aspecte. Malgrat que no existeixen diferències significatives de precipitació, passem d'un paisatge litoral mediterrani septentrional (domini de l'alzinar litoral) a un paisatge litoral mediterrani meridional (domini de la màquia d'ullastre i margalló, de les parts baixes del massís del Garraf), fruit de la sequera edàfica imposada pel carst.

Medi físic[modifica | modifica el codi]

En aquest espai es manté actualment un conjunt de sistemes naturals d'interès més o menys remarcable i, tot i així, al delta del Llobregat l'àrea natural ocupa aproximadament només un 5% del total. Encara que el riu no arriba ni tan sols a bifurcar-se i la penetració vers la mar és molt reduïda. Al delta, que pràcticament no és funcional, perviuen part de les maresmes i llacunes litorals així com els canals i sistemes de drenatge.[4]

El conjunt de l'àrea representa un model d'ecosistemes palustres molt rics i intensament transformats en una gran part del territori. El conjunt llacunar del delta del Llobregat queda actualment reduït a unes poques llacunes, algunes de les quals profundament humanitzades i transformades. Només dues (la Ricarda i el Remolar) conserven una representació de les unitats de paisatge natural.[4]

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

La diversitat biològica del delta del Llobregat està condicionada per la presència de diferents ambients naturals: la part final del riu Llobregat, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetació de rereduna, gairebé úniques a Catalunya. Són uns espais molt importants per a la fauna, en especial per a les aus aquàtiques, pel fet de trobar-se enmig de la ruta migratòria dels ocells del nord d'Europa cap a l'Àfrica. Tenen una vegetació molt valuosa, amb una de les escasses poblacions de trencadalla de Catalunya, amb presència de Stachys maritima i s'hi han trobat més de 22 espècies diferents d'orquídies.[5]

Fauna[modifica | modifica el codi]

Cal remarcar l'interès ornític dels ambients palustres del delta del Llobregat, que conserva un conjunt de biòtops molt importants per l'avifauna (canyissars, masses d'aigua). L'ornitofauna, tant de pas en les seves migracions estacionals, com la sedentària i hivernant, presenta una notable diversitat. Són nombroses les espècies que hi han estat observades (305) amb importants poblacions nidificants d'anàtids i limícoles: ànec collverd (Anas platyrhynchos), camallargs (Himantopus himantopus), corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i altres. Ressalten algunes espècies molt fràgils o escasses a Catalunya, com el martinet ros (Ardeola ralloides) o l'agró roig (Ardea purpurea), entre altres.

Sobresurten, així mateix, els densos poblaments litorals de sargantanes, com el sargantaner petit (Psammodromus hispanicus). La tortuga de rierol (Mauremys leprosa) també és present a l'Espai. Els peixos de les zones salobres també compten amb elements interessants, com ara el fartet (Aphanius iberus).

La fauna invertebrada de les aigües salabroses està molt ben representada, amb alguns elements remarcables (diverses espècies de crustacis) constituents del plàncton. S'ha de remarcar també la singularitat, per la seva raresa, de diverses espècies d'invertebrats pròpies dels llocs secs i zones sorrenques: coleòpters (Iberodorcadion suturale, Cicindella germànica sp catalaunica), mol·luscs (Ferussacia disparata), lepidòpters (Laelia coenosa), heteròpters (Schidium tibbu, Politoxus siculus), etc.

Els biomes marins d'aquest Espai són representants de les zones litorals amb fons de fang i sorra. Finalment, cal assenyalar que el conjunt de les zones humides del delta del Llobregat conserven encara una important mostra dels ecosistemes típics d'aquests ambients extremadament fràgils i molt malmesos, poc representats a Catalunya.[6]

Vegetació i flora[modifica | modifica el codi]

Les comunitats vegetals halòfiles, dels sòls temporalment inundats, i les helofítiques, de les vores dels estanys litorals, caracteritzen el paisatge deltaic. Els salobrars litorals d'aquesta plana deltaica solen estar coberts de salicornars subarbustius (Arthrocnemetum fructicosi), mentre que els canyissars (Typho- Schoeno-plectetum glauci) formen un important cinyell de vegetació a les vores de séquies i regalls i permeten la instal·lació d'herbassars alts de càrexs i jonqueres (Cypero-Caricetum otrubae). Sobre els sòls salats, cal assenyalar la presència de comunitats com les jonqueres halòfiles (Schoeno-Plantaginetum crassifoliae) o els espartinars (Spartino-Juncetum maritimi). En alguns indrets del litoral resten petits fragments de comunitats psammòfiles pròpies dels sorrals marítims: comunitats de borró (Ammophiletum arundinaceae) i jull de platja (Agropyretum mediterraneum), així com fragments de les antigues pinedes litorals de pi pinyer (Pinus pinea), instal·lades sobre dunes fixades. Aquestes comunitats, en alguns casos molt malmeses i degradades, serven però una flora rica amb espècies que presenten molt poques localitats a Catalunya (Kosteletzkya pentacarpos, Spartina juncea, Cenchrus incertus). S'ha de remarcar l'interès micològic de les dunes i pinedes, així com l'algològic de les llacunes.[7]

Desviament de la desembocadura[modifica | modifica el codi]

A conseqüència de les obres d'ampliació del Port de Barcelona la desembocadura del riu fou desviada cap al sud. Com a compensació per aquesta obra es realitzà la nova llacuna de Cal Tet i les basses de recàrrega de l'aqüífer a la vora del marge dret del riu i a la platja de Ca l'Arana.

També a causa de les obres es creà l'Illa del Molí[8] per poder traslladar posteriorment el molí arrosser de Ca l'Arana, considerat una peça única del patrimoni industrial català. En l'actualitat del conjunt no en queda res excepte la palmera; el molí ja ha sigut desmuntat per a ser exposat en el futur.

Degradació i protecció limitada[modifica | modifica el codi]

La proximitat de Barcelona al delta ha fet que gran part de la seva superfície que abans eren aiguamolls, pinedes o terra dedicada al conreu d'hortalisses i fruites, entre les quals destacaven les carxofes del Prat, hagi estat coberta amb habitatges, asfalt i ciment a partir de la segona meitat del segle XX. Moltes autopistes, zones industrials, instal·lacions portuàries, l'aeroport del Prat i zones d'habitatges i comercials que es continuen estenent es troben damunt dels terrenys del delta. La superfície no urbanitzada es troba en franca regressió i va minvant d'any en any de manera alarmant.

Tot i l'àmplia degradació de la zona, el Delta del Llobregat encara conserva una sèrie d'aiguamolls (Remolar-Filipines, la Ricarda, estany de cal Tet, platja de ca l'Arana, la Murtra, entre d'altres) que tot i que estan molt afectats per l'efecte vora representen en conjunt la tercera zona humida més important de Catalunya. Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la xarxa Natura 2000 com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA), una figura de protecció que reconeix la seva importància en el marc de la directiva Hàbitats de la Unió Europea.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Situació i dades bàsiques. Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  3. «Aspectes socioeconòmics d'interès. Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  4. 4,0 4,1 «Medi físic. Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  5. «Biodiversitat. Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  6. «Fauna. Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  7. «Vegetació i flora. Delta del Llobregat». Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
  8. Amics del Prat

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Delta del Llobregat Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 18′ 40.29″ N, 2° 4′ 14.12″ E / 41.3111917°N,2.0705889°E / 41.3111917; 2.0705889