Martinet ros comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Martinet ros)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMartinet ros comú
Ardeola ralloides
Ardeola ralloides -Lake Ravelobe, Ankarafantsika National Park, Madagascar-8.jpg
Crabier chevelu.jpg
Martinet ros fotografiat a França.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Pelecaniformes
Família Ardeidae
Gènere Ardeola
Espècie Ardeola ralloides
(Scopoli, 1769)
Distribució
Ardeola ralloides map.svg
Modifica dades a Wikidata
Ardeola ralloides

El martinet ros o oroval (Ardeola ralloides) és un ocell de l'ordre dels ciconiformes i lleugerament semblant a l'esplugabous. El nom "martinet ros" es fa extensiu a la resta d'espècies del gènere Ardeola.

Morfologia[modifica]

  • És un ardeid rodanxó i de coll ben desenvolupat.
  • Fa 40-49 cm de llargària i 82-95 cm d'envergadura alar.
  • És de color falb clar, amb les ales i la cua blanques i les plomes de la nuca llargues i negrenques.
  • A l'època reproductora presenta una trossa llarga i penjant d'aspecte ratllat i el bec de color negre i blau.

Reproducció[modifica]

Nidifica en colònies mixtes. Situa els nius a la perifèria de la colònia i forma petits nuclis al voltant dels nius de les altres espècies, que estan molt més avançats. Això s'esdevé al començament de juny. Ha estat comprovada la nidificació a l'Albufera de València i al Delta de l'Ebre. En aquesta darrera localitat presenta una població d'unes 120 parelles nidificants.

Fa un niu ben acabat, amb un sostre de branques. La grandària de la posta és de 4-6 ous que fan eclosió al cap de 21-25 dies. Un cop finalitzada la cria se'n va cap a l'Àfrica tropical (entre la darreria de setembre i mitjan-final d'octubre).[1]

Alimentació[modifica]

Pot recórrer grans distàncies per obtindre menjar: peixets, crustacis, mol·luscs, granotes, insectes i larves.

Distribució geogràfica[modifica]

Habita la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est d'Europa, a tot Àfrica i a Madagascar.

Passa en migració pels Països Catalans i hi és un niador poc freqüent. Només se n'hi troba al Delta de l'Ebre, on arriba més tard que els altres ardeids, amb els quals comparteix les colònies.[2]

Referències[modifica]

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 83-84. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 20. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]