Esplugabous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esplugabous
Cattle Egret.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Ciconiiformes
Família: Ardeidae
Gènere: Bubulcus
Espècie: B. ibis
Nom binomial
Bubulcus ibis
Linnaeus, 1758
Bubulcus ibis

L'esplugabous (Bubulcus ibis) és un ocell de l'ordre dels Ciconiformes i de la família dels Ardeidae. El seu plomatge és de color blanc i d'alçada pot arribar als 52 cm. La seva aparença és de cos compacte, potes grises, bec de color groc i coll bastant curt (pel que fa a la família a la qual pertany), que sovint du recollit. És una espècie que en els últims anys s'ha estès cap al Nord i que hiverna a Catalunya des dels anys setanta. Fins fa ben poc aquesta espècie era difícil de veure fora del seu hàbitat natural (aiguamolls i albuferes), però en els últims anys el podem veure en pastures, conreus llaurats...

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Tot i que l'hàbitat dels Ardèids són les zones humides, l'esplugabous és de la família, el menys aquàtic. Es troba principalment en pastures, arrossars conreus llaurats i canals sovint associat a ramats de bous, vaques o altres animals.

Distribució[modifica | modifica el codi]

L'esplugabous ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d'ocell. Era originalment nadiu de les parts meridional de la Península Ibèrica, Àfrica tropical i subtropical i Àsia tropical i subtropical humida. Al final del segle XIX va començar a ampliar la seva distribució a Àfrica meridional, el primer avistament d'un exemplar d'aquesta espècie a la província del cap (Sudàfrica) va ser al 1908. Els esplugabous primer van ser vistos a América al límit de la Guayana i de Suriname al 1877, volant pel que sembla a través de l'Oceà Atlàntic. L'espècie primer va arribar a Nord-amèrica al 1941 (aquestes vistes primerenques van ser acomiadades originalment per ser exemplrars alliberats per l'home), va ser vist criant a Florida al 1953, i, també per primera vegada al Canadà al 1962. Ara fins it tot s'ha n'ha vist a l'oest com Califòrnia. Els primers exemplars van ser vistos a Cuba al 1957, a Costa Rica al 1958, i a Mèxic al 1963, encara que probablement fos establert abans això. A Europa l'espècie havia disminuït històricament a Espanya i Portugal, però en l'última part del segle 20 es va ampliar a la península ibèrica, i després va començar a colonitzar altres parts d'Europa; França meridional al 1958, nord de França al 1981 i Itàlia al 1985. Al Regne Unit va ser registrat criant per primera vegada al 2008 solament un any després d'una afluència considerada del 2007. El 2008 l'esplugabpus també es va traslladar a Irlanda per primera vegada. A Austràlia va començar arribar als anys 40, amb l'espècie establint-se al nord d'aquest continent. Va començar a visitar regularment Nova Zelanda als anys 60. El 1948 l'esplugabous era un resident permanent a Israel i Palestina. Abans de 1948 era solament un visitant d'hivern.

L'esplugabous va començar a viure amb els buffals d'aigua d'Africa, després va acompanyar animals domèstics, especialment les vaques i bous i s'ha estés per tot el món acompamyant els éssers humans i els seus animals domesticats. Adaptat originalment a una relació comensal amb els animals grans hervibors, va canviar fàcilment al bestiar i als cavalls domesticats. Moltes poblacions d'esplugabous són migratòries i això ha ajudat al l'especie a extendre's per tot el planeta. L'espècie inclús s'ha vist en diverses illes sub-Antàrtiques, incloent Geòrgia del sud, l'illa de Marion, les illes de Sandwich del sud i les illes de Orkney del sud. Una petita multitud de vuit ocells també va ser vista a les illes Fiji al 2008. A més de l'extensió natural, l'esplugabous s'ha introduït en algunes àrees. L'espècie va ser introduïda a Hawaii al 1959, i a l'arxipèlag de Chagos al 1955. També a les Seychelles i les illes Rodrigues, (Oceà Indic) però les temptatives d'introduir l'espècie a Illa Maurici van fallar. Uns exemplars també van ser alliberats pel Zoo de Whipsnadea, Anglaterra, però l'espècie mai va establir, fins al 2008. Els llocs on els van introduir, ho van fer per combatre plagues del bestiar, ja que aquests ocells mengen paràsits dels animals que segueixen.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

L'alimentació depèn de l'hàbitat. En zones humides s'alimenta de granotes i petits peixos mentre que en pastures i conreus els coleòpters, ortòpters i altres invertebrats formen part de la seva dieta. També menja paràsits, com ara paparres o puces de les vaques i/o animals als quals segueix a la recerca d'aliments menjant a la vegada insectes que els animals espanten mentre van caminant i pasturant.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

En època de reproducció i festeig les plomes de l'esplugabous (principalment en cap i pit)agafen una coloració groguenca molt característica igual que les potes que també s'aclareixen. Nia en colònies, en arbres i arbusts prop de llacs i rius, barrejat sovint amb altres espècies de martinets i fins i tot amb el bernat pescaire. Comencen a niar a partir de l'abril.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esplugabous
  • Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 84-85. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.