Paparra

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuPaparra
Ixodida modifica
Adult deer tick.jpg
Ixodes scapularis (paparra de potes negres)
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseArachnida
SuperordreParasitiformes
OrdreIxodida modifica
Leach, 1815

Les paparres, caparres o llagastes són diversos àcars paràsits de vertebrats, que pertanyen a la família dels ixòdids (Ixodidae). Han estats descrites unes 850 espècies diferents a tot el món.[2] Les paparres xuclen la sang dels seus hostes per alimentar-se. Un cop botits de sang duen el nom de rènecs, rens (sing. , Balears), garrencs i garrenys (Empordà)

Els seu cicle vital té quatre estadis: ou, larva, nimfa i adult.[3] Morfològicament, els exemplars adults assoleixen d'1 a 12 mil·límetres (els mascles fan una mida que és la tercera part que les femelles), però es fan més grossos quan estan plens de la sang que xuclen. Tenen el cos ovalat i aplanat amb quelícers calcificats en forma d'arpó, els quals formen part del seu aparell bucal juntament amb l'hipòstoma[4] i les glàndules salivals.[5] Totes aquestes peçes anatòmiques funcionen d'una forma orquestrada i són elements essencials tant en el procés nutricional del paràsit com en la seva capacitat patogènica.[6] Les paparres viuen entre la vegetació i es llancen al cos d'animals que passen al seu costat, detectant-los a través d'una estructura sensorial de característiques úniques existent al seu primer parell de potes i anomenada òrgan de Haller.[7] Poden estar diversos anys esperant una presa.[8]

Importància sanitària[modifica]

En persones i animals el principal perill sanitari és la transmissió de malalties bacterianes o parasitàries. Una de les més conegudes és la borreliosi.[9] Per una altra banda, aquests àcars destaquen per ser reservoris i vectors de febres hemorràgiques greus,[10] com ara la de Crimea-Congo o la de la malaltia del bosc de Kyasanur.[11] L'estadi nimfal és el que més origina infeccions zoonòtiques[12] per ixòdids.

La saliva de les paparres conté molècules que actuen sobre la citocina proinflamatòria TNF i faciliten l'entrada dels patògens dins del cos de l'hoste mentre l'àcar s'alimenta.[13]

L'any 2011 científics del Brasil publicaren que l'efecte citotòxic de la saliva de l'espècie Amblyomma cajennense[14] té la capacitat d'induir experimentalment la mort de determinades línies de cèl·lules canceroses.[15] També han estat avaluades les propietats antivíriques de la cera dels ous d'aquesta paparra.[16] Una altra espècie, Hyalomma dromedarii,[17] té molècules a la saliva que, experimentalment, inhibeixen l'angiogènesi i la proliferació de les cèl·lules del glioblastoma.[18]

Famílies[modifica]

Noms dialectals a l'ALDC[modifica]

Referències[modifica]

  1. Entrada «Ixodoidea» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Llòria i Llàcer, MT «Garrapatas. Parásitos animales» (en castellà). Farm Prof, 2002 Maig; 16 (5), pp: 73-77. ISSN 0213-9324 [Consulta: 25 març 2020].
  3. CDC «Tick Surveillance» (en anglès). NCEZID/DVBD, US Department of Health & Human Services, 2019; Gen 10 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 març 2020].
  4. Richter D, Matuschka FR, Spielman A, Mahadevan L «How ticks get under your skin: insertion mechanics of the feeding apparatus of Ixodes ricinus ticks» (en anglès). Proc Biol Sci, 2013 Oct 30; 280 (1773), pp: 20131758. PMID: 24174106. DOI: 10.1098/rspb.2013.1758. PMC: 3826218 [Consulta: 24 març 2020].
  5. Šimo L, Kazimirova M, Richardson J, Bonnet SI «The Essential Role of Tick Salivary Glands and Saliva in Tick Feeding and Pathogen Transmission» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2017 Jun 22; 7, pp: 281. PMID: 28690983. DOI: 10.3389/fcimb.2017.00281. PMC: 5479950 [Consulta: 25 març 2020].
  6. Vancová M, Bílý T, Šimo L, Touš J, et al «Three-dimensional reconstruction of the feeding apparatus of the tick Ixodes ricinus (Acari: Ixodidae): a new insight into the mechanism of blood-feeding» (en anglès). Sci Rep, 2020 Gen 13; 10 (1), pp: 165. PMID: 31932602. DOI: 10.1038/s41598-019-56811-2. PMC: 6957509 [Consulta: 25 març 2020].
  7. Carr AL, Mitchell RD III, Dhammi A, Bissinger BW, et al «Tick Haller's Organ, a New Paradigm for Arthropod Olfaction: How Ticks Differ from Insects» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Jul 18; 18 (7), pii: E1563. PMID: 28718821. DOI: 10.3390/ijms18071563. PMC: 5536051 [Consulta: 29 març 2020].
  8. Cupp, EW «Biology of Ticks» (en anglès). Vet Clin North Am Small Anim Pract, 1991 Gen; 21 (1), pp: 1-26. ISSN 0195-5616. DOI: 10.1016/S0195-5616(91)50001-2. PMID: 2014614 [Consulta: 24 març 2020].
  9. Committee on Lyme Disease and Other Tick-Borne Diseases. Institute of Medicine «Critical Needs and Gaps in Understanding Prevention, Amelioration, and Resolution of Lyme and Other Tick-Borne Diseases. The Short-Term and Long-Term Outcomes» (en anglès). National Academies Press (US), 2011; NBK57020. ISBN 978-0-309-21109-3, pp: 560. DOI: 10.17226/13134. PMID: 21977545 [Consulta: 16 abril 2018].
  10. Molina-Hoyos, K; Montoya-Ruiz, C; Díaz, FJ; Rodas, JD «Enfermedades virales transmitidas por garrapatas» (en castellà). Iatreia, 2018 Gen-Mar; 31 (1), pp: 36-50. ISSN 0121-0793. DOI: 10.17533/udea.iatreia.v31n1a04 [Consulta: 24 març 2020].
  11. Holbrook, MR «Kyasanur Forest Disease» (en anglès). Antiviral Res, 2012 Des; 96 (3), pp: 353-362. PMID: 23110991. DOI: 10.1016/j.antiviral.2012.10.005. PMC: 3513490 [Consulta: 25 març 2020].
  12. Betancur, O; Betancourt, A; Giraldo, C «Importancia de las garrapatas en la transmisión de agentes causantes de zoonosis» (en castellà/anglès). Rev MVZ Córdoba, 2015 Nov 13; 20 (Supl), pp: 5053-5067. ISSN 0122-0268. DOI: 10.21897/rmvz.19 [Consulta: 31 març 2020].
  13. Rezkova M, Kopecky J «Anti-tumour necrosis factor activity in saliva of various tick species and its appearance during the feeding period» (en anglès). Folia Parasitol (Praha), 2017 Oct 20; 64, pii: 2017.032. DOI: 10.14411/fp.2017.032. ISSN: 1803-6465. PMID: 29063857 [Consulta: 16 abril 2018].
  14. Martins TF, Barbieri AR, Costa FB, Terassini FA, et al «Geographical distribution of Amblyomma cajennense (sensu lato) ticks (Parasitiformes: Ixodidae) in Brazil, with description of the nymph of A. cajennense (sensu stricto)» (en anglès). Parasit Vectors, 2016 Mar 31; 9, pp: 186. DOI: 10.1186/s13071-016-1460-2. PMC: 4818509. PMID: 27036324 [Consulta: 23 març 2020].
  15. Simons SM, Júnior PL, Faria F, Batista IF, et al «The action of Amblyomma cajennense tick saliva in compounds of the hemostatic system and cytotoxicity in tumor cell lines» (en anglès). Biomed Pharmacother, 2011 Set; 65 (6), pp: 443-450. DOI: 10.1016/j.biopha.2011.04.030. PMID: 1950-6007 [Consulta: 16 abril 2018].
  16. de Lima-Netto S, Pinheiro A, Nakano E, Zucatelli Mendonça RM, et al «Antiviral effect of the egg wax of Amblyomma cajennense (Acari: Ixodidae)» (en anglès). Cytotechnology, 2012 Oct; 64 (5), pp: 601-606. DOI: 10.1007/s10616-012-9444-3. PMC: 3432530. PMID: 22441939 [Consulta: 16 abril 2018].
  17. ITIS «Hyalomma dromedarii Koch, 1844» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 1117345 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 23 març 2020].
  18. Bensaoud C, Abdelkafi-Koubaa Z, Ben Mabrouk H, Morjen M, et al «Hyalomma dromedarii (Acari: Ixodidae) Salivary Gland Extract Inhibits Angiogenesis and Exhibits In Vitro Antitumor Effects» (en anglès). J Med Entomol, 2017 Nov 7; 54 (6), pp: 1476-1482. ISSN 0022-2585. DOI: 10.1093/jme/tjx153. PMID: 29029126 [Consulta: 16 abril 2018].
  19. Mans BJ, de Klerk D, Pienaar R, Latif AA «Nuttalliella namaqua: a living fossil and closest relative to the ancestral tick lineage: implications for the evolution of blood-feeding in ticks» (en anglès). PLoS One, 2011; 6 (8), pp: e23675. PMID: 21858204. DOI: 10.1371/journal.pone.0023675. PMC: 3157464 [Consulta: 31 març 2018].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paparra