Paparra

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaPaparra
Ixodida
Adult deer tick.jpg
Període
Cretaci superior – recent[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumArthropoda
ClasseArachnida
SuperordreParasitiformes
Ordre Ixodida
Modifica dades a Wikidata

Les paparres, caparres, llagastes són diversos àcars paràsits de vertebrats, que pertanyen a la família dels ixòdids (Ixodoidea). Les paparres xuclen la sang dels seus hostes. Un cop botits de sang duen el nom de rènecs, rens (sing. , Balears), garrencs i garrenys (Empordà)

Morfològicament assoleixen d'1 a 12 mil·límetres (els mascles fan una mida que és la tercera part que les femelles), però es fan més grossos quan estan plens de la sang que xuclen. Tenen el cos ovalat i aplanat amb quelícers en forma d'arpó. Viuen entre la vegetació i es llancen al cos d'animals que passen al seu costat; poden estar diversos anys esperant una presa.

En persones i animals el principal perill sanitari és la transmissió de malalties bacterianes o parasitàries. Una de les més conegudes és la borreliosi.[2] La saliva de les paparres conté molècules que actuen sobre la citocina proinflamatòria TNF i faciliten l'entrada dels patògens dins del cos de l'hoste mentre l'àcar s'alimenta.[3]

L'any 2011 científics del Brasil publicaren que l'efecte citotòxic de la saliva de l'espècie Amblyomma cajennense té la capacitat d'induir experimentalment la mort de determinades línies de cèl·lules canceroses.[4] També han estat avaluades les propietats antivíriques de la cera dels ous d'aquesta paparra.[5] Una altra espècie, Hyalomma dromedarii, té molècules a la saliva que, experimentalment, inhibeixen l'angiogènesi i la proliferació de les cèl·lules del glioblastoma.[6]

Famílies[modifica]

Noms dialectals a l'ALDC[modifica]

Referències[modifica]

  1. Entrada de la Paleobiology Database sobre «Ixodoidea» (en anglès).
  2. Committee on Lyme Disease and Other Tick-Borne Diseases. Institute of Medicine «Critical Needs and Gaps in Understanding Prevention, Amelioration, and Resolution of Lyme and Other Tick-Borne Diseases. The Short-Term and Long-Term Outcomes» (en anglès). National Academies Press (US), 2011; NBK57020, ISBN 978-0-309-21109-3, pp: 560. DOI: 10.17226/13134. PMID: 21977545 [Consulta: 16 abril 2018].
  3. Rezkova M, Kopecky J «Anti-tumour necrosis factor activity in saliva of various tick species and its appearance during the feeding period» (en anglès). Folia Parasitol (Praha), 2017 Oct 20; 64, pii: 2017.032. DOI: 10.14411/fp.2017.032. ISSN: 1803-6465. PMID: 29063857 [Consulta: 16 abril 2018].
  4. Simons SM, Júnior PL, Faria F, Batista IF, et al «The action of Amblyomma cajennense tick saliva in compounds of the hemostatic system and cytotoxicity in tumor cell lines» (en anglès). Biomed Pharmacother, 2011 Set; 65 (6), pp: 443-450. DOI: 10.1016/j.biopha.2011.04.030. PMID: 1950-6007 [Consulta: 16 abril 2018].
  5. de Lima-Netto S, Pinheiro A, Nakano E, Zucatelli Mendonça RM, et al «Antiviral effect of the egg wax of Amblyomma cajennense (Acari: Ixodidae)» (en anglès). Cytotechnology, 2012 Oct; 64 (5), pp: 601-606. DOI: 10.1007/s10616-012-9444-3. PMC: 3432530. PMID: 22441939 [Consulta: 16 abril 2018].
  6. Bensaoud C, Abdelkafi-Koubaa Z, Ben Mabrouk H, Morjen M, et al «Hyalomma dromedarii (Acari: Ixodidae) Salivary Gland Extract Inhibits Angiogenesis and Exhibits In Vitro Antitumor Effects» (en anglès). J Med Entomol, 2017 Nov 7; 54 (6), pp: 1476-1482. DOI: 10.1093/jme/tjx153. ISSN: 0022-2585. PMID: 29029126 [Consulta: 16 abril 2018].

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paparra Modifica l'enllaç a Wikidata