Cretaci superior

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Període Sèrie Estatge Edat (Ma)
Paleogen Paleocè Danià més recent
Cretaci Superior Maastrichtià 65,5–70,6
Campanià 70,6–83,5
Santonià 83,5–85,8
Coniacià 85,8–89,3
Turonià 89,3–93,5
Cenomanià 93,5–99,6
Inferior Albià 99,6–112,0
Aptià 112,0–125,0
Barremià 125,0–130,0
Hauterivià 130,0–136,4
Valanginià 136,4–140,2
Berriasià 140,2–145,5
Juràssic Superior Titonià més antic
Subdivisió del sistema Cretaci segons IUGS, el juliol del 2009.

El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 100 milions d'anys i acabà en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penyassegats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta època.

Fou un període de gran èxit pels dinosaures, amb l'aparició i diversificació de molts nous tipus, com ara els tiranosàurids, hadrosaures, anquilosaures i ceratòpsids a Asiamèrica (l'oest d'Amèrica del Nord i l'est d'Àsia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.

Les aus esdevingueren cada vegada més comunes i diverses fins que superaren els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nínxols ecològics cada cop més especialitzats.

Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiació evolutiva espectacular. També aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotílids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que després evolucionaren en formes més avançades (Neoteleostis).

A finals del període Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didèlfids i els primitius mamífers placentaris també esdevingueren comuns.

La fi del període arribà amb l'extinció del Cretaci-Terciari.

Enllaços[modifica | modifica el codi]