Cretaci superior
Període | Sèrie | Estatge | Edat (Ma) | |
---|---|---|---|---|
Paleogen | Paleocè | Danià | més recent | |
Cretaci | Superior | Maastrichtià | 65,5–70,6 | |
Campanià | 70,6–83,5 | |||
Santonià | 83,5–85,8 | |||
Coniacià | 85,8–89,3 | |||
Turonià | 89,3–93,5 | |||
Cenomanià | 93,5–99,6 | |||
Inferior | Albià | 99,6–112,0 | ||
Aptià | 112,0–125,0 | |||
Barremià | 125,0–130,0 | |||
Hauterivià | 130,0–136,4 | |||
Valanginià | 136,4–140,2 | |||
Berriasià | 140,2–145,5 | |||
Juràssic | Superior | Titonià | més antic | |
Subdivisió del sistema Cretaci segons IUGS, el juliol del 2009. |
El Cretaci superior és la més recent de les dues grans subdivisions del període Cretaci. Començà fa uns 100 milions d'anys i acabà en fa 65 milions. El Cretaci rep el seu nom dels famosos penya-segats blancs del sud d'Anglaterra, que daten d'aquesta època.[1]
Fou un període de gran èxit pels dinosaures, amb l'aparició i diversificació de molts nous tipus, com ara els tiranosàurids, hadrosaures, anquilosaures i ceratòpsids a Asiamèrica (l'oest de Nord-amèrica i l'est d'Àsia) i titanosaures i abelisaures a Gondwana.
Les aus esdevingueren cada vegada més comunes i diverses fins que superaren els pterosaures, que s'hagueren de conformar amb nínxols ecològics cada cop més especialitzats.
Als oceans, els mosasaures aparegueren sobtadament i experimentaren una radiació evolutiva espectacular. També aparegueren els taurons moderns i es diversificaren els pliosaures policotílids i els elasmosaures. Aquests predadors s'alimentaven dels nombrosos peixos teleostis, que després evolucionaren a formes més avançades (neoteleostis).
A l'acabament del període Cretaci es diversificaren les plantes amb flor, i els marsupials didèlfids i els primitius mamífers placentaris també esdevingueren comuns. La fi del període arribà amb l'extinció del Cretaci-Paleogen.
Referències[modifica]
- ↑ «cretaci». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cretaci superior |