Taula dels temps geològics
(S'ha redirigit des de: Període geològic)
La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra. S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 Ma. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants. Cada quatre anys, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza el Congrés Geològic Internacional. En l'edició 32a celebrada l'agost del 2004 a Florència, Itàlia, la Comissió Internacional d'Estratigrafia (ICS), que depèn de la IUGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per altres organismes, com ara la Commission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a París. Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternària, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i rigoroses. La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. La versió catalana segueix les recomanacions fetes per l'Institut Geològic de Catalunya.
| Eó | Era | Període | Sèrie/ Època |
Esdeveniments importants | Data de començament en milions d'anys en el passat[1] | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Fane- rozoic |
Cenozoic | Neogen[2] | Holocè | Fi de l'època glacial més recent i aparició de la civilització. | 0,0117[3] | |
| Plistocè | Expansió i posterior extinció de molts grans mamífers (megafauna del Plistocè); evolució dels humans moderns. | 1.806 ± 0.005 * | ||||
| Pliocè | Intensificació de l'època glacial. Clima fred i sec; apareixen els australopitecs, molts dels gèneres actuals de mamífers i els mol·luscs moderns. | 5.332 ± 0.005 * | ||||
| Miocè | Clima moderat; orogènesi a l'hemisferi nord; les famílies modernes de mamífers i aus esdevenen recognoscibles. Els cavalls i mastodonts es diversifiquen. L'herba s'estén arreu. Apareixen els primers homínids. | 23.03 ± 0.05 * | ||||
| Paleogen [2] |
Oligocè | Clima càlid; la fauna evoluciona i es diversifica ràpidament, especialment els mamífers. Evolució i propagació dels tipus moderns d'angiospermes. | 33.9±0.1 * | |||
| Eocè | Els mamífers arcaics (p. ex., creodonts, condilartres, uintateris, etc.) prosperen i continuen desenvolupant-se durant el període. Aparició de diverses famílies "modernes" de mamífers. Els cetacis primitius es diversifiquen. Aparició de l'herba. Reglaciació de l'Antàrtida i començament de l'època glacial actual. | 55.8±0.2 * | ||||
| Paleocè | Clima tropical amb plantes modernes; els mamífers es diversifiquen en una sèrie de llinatges primitius després de l'extinció dels dinosaures. Primers mamífers grans. | 65.5±0.3 * | ||||
| Mesozoic | Cretaci | Superior | Aparició de les plantes de flor, juntament amb nous tipus d'insecte. Apareixen peixos teleostis moderns. Els ammonites, belemnites, rudists, equinoïdeus i esponges marines són comuns. Evolucionen molts tipus nous de dinosaure (tiranosaures, titanosaures, hadrosaures i dinosaures banyuts…) i apareixen els cocodrils moderns; al mar hi evolucionen els mosasaures i els taurons moderns. Poc a poc, les aus primitives substitueixen els pterosaures. Apareixen els monotremes, els marsupials i els mamífers placentaris. Fragmentació de Gondwana. | 99.6±0.9 * | ||
| Inferior | 145.5 ± 4.0 | |||||
| Juràssic | Superior | Les gimnospermes (especialment les coníferes, les Benettitales, i són comuns les ciques) i les falgueres. Hi ha molts tipus de dinosaure, com ara els sauròpodes, carnosaures o estegosaures. Els mamífers són comuns però petits. Primers ocells i sargantanes. Gran varietat d'ictiosaures i plesiosaures. Els bivalves, els ammonites i els belemnites són abundants. Els equinoïdeus, els crinoïdeus, les estrelles de mar, les esponges de mar i els braquiòpodes terebratúlids i rinconèl·lids són molt comuns. Divisió de Pangea en Gondwana i Lauràsia. | 161.2 ± 4.0 | |||
| Mitjà | 175.6 ± 2.0 * | |||||
| Inferior | 199.6 ± 0.6 | |||||
| Triàsic | Superior | Els arcosaures dominen i es diversifiquen a la terra, incloent-hi moltes formes grans; els cinodonts es tornen més petits i més similars als mamífers. Primers dinosaures, mamífers, pterosaures i cocodrils. Els Dicrodium són comuns a la terra. Molts grans amfibis temnospòndils aquàtics. Els ictiosaures i notosaures són comuns al mar. El ammonites són extremament comuns. Els coralls moderns i els peixos teleostis fan la seva aparició, així com molts clades d'insectes moderns. | 228.0 ± 2.0 | |||
| Mitjà | 245.0 ± 1.5 | |||||
| Inferior | 251.0 ± 0.4 * | |||||
| Paleozoic | Permià | Lopingià | Les masses continentals s'uneixen per formar Pangea. Els sinàpsids (pelicosaures i teràpsids) esdevenen comuns, i els pararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Els gimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Els braquiòpodes espirifèrids i prodúctids, els bivalves, els foraminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix. | 260.4 ± 0.7 * | ||
| Guadalupià | 270.6 ± 0.7 * | |||||
| Cisuralià | 299.0 ± 0.8 * | |||||
| Carbo- nífer[4] / Pennsil- vanià |
Superior | Apareixen els insectes amb ales i prosperen aviat, i alguns d'ells (Protodonata i Palaeodictyoptera) assoleixen grans dimensions. Els amfibis són comuns i diversos. Primers rèptils i boscos carbonífers (Lepidodendron, Sigillaria, Anularia, Calamites, Cordaites, etc.). Contingut atmosfèric d'oxigen molt alt. Al mar, són comuns els goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i coralls. | 306.5 ± 1.0 | |||
| Mitjà | 311.7 ± 1.1 | |||||
| Inferior | 318.1 ± 1.3 * | |||||
| Carbo- nífer[4] / Missis- sippià |
Superior | Grans arbres primitius, primers vertebrats terrestres, aigua salobre i amfibis euriptèrides; els rizodonts són els depredadors d'aigua dolça dominant. Al mar, els taurons primitius són comuns i molt diversos, els equinoderms (especialment els crinoïdeus i els blastoides) són abundants. Els coralls, briozous i els braquiòpodes són molt comuns, així com els goniatites. Els trilobits i els nautiloides es troben en declivi. Glaciació a l'oest de Gondwana. | 326.4 ± 1.6 | |||
| Mitjà | 345.3 ± 2.1 | |||||
| Inferior | 359.2 ± 2.5 * | |||||
| Devonià | Superior | Primers licòpsids i equisets, aparició dels progimnospermes (primeres plantes amb llavors), primers arbres (Archaeopteris). Primers insectes (sense ales). Al mar, els braquiòpodes strofomènids i atrípids, els coralls rugosos i tabulats, així com els crinoïdeus, són abundants. Els ammonoides goniatítics són comuns i apareixen els coleoids. Es redueix el nombre de trilobits. Els àgnats amb armadura entren en declini; les formes de vida importants al mar són els placoderms, sarcopterigis i osteïctis, així com els taurons primitius. Primers amfibis. Euramèrica.) | 385.3 ± 2.6 * | |||
| Mitjà | 397.5 ± 2.7 * | |||||
| Inferior | 416.0 ± 2.8 * | |||||
| Silurià | Pridolià | Primeres plantes vasculars terrestres; centpeus i artroplèurids, els primers peixos amb mandíbula i agnats ostracoderms. Els escorpins de mar assoleixen grans dimensions. Els coralls tabulats i rugosos, els braquiòpodes i els crinoïdeus són abundants; els trilobits i els mol·luscs són diversos; els graptòlits no tant. | 418.7 ± 2.7 * | |||
| Ludlowià | 422.9 ± 2.5 * | |||||
| Wenlockià | 428.2 ± 2.3 * | |||||
| Llandoverià | 443.7 ± 1.5 * | |||||
| Ordovicià | Superior | Els invertebrats són molt diversos i inclouen molts nous tipus. Els coralls primitius, braquiòpodes, bivalves, nautiloides, trilobits, ostracodes, briozous, molts tipus d'equinoderms i graptòlits són comuns. Els conodonts foren vertebrats primitius que s'alimentaven de plàncton i que aparegueren a principis de l'Ordovicià. Edat glacial a finals del període. Primeres plantes terrestres, molt primitives. | 460.9 ± 1.6 * | |||
| Mitjà | 471.8 ± 1.6 | |||||
| Inferior | 488.3 ± 1.7 * | |||||
| Cambrià | Furongià | Gran diversificació de les formes de vida a l'explosió cambriana; apareixen més de la meitat dels fílums moderns d'animals, així com fílums extints i problemàtics. Els Archeocyatha foren abundants a principis del Cambrià. Són comuns els trilobits, priapúlids, esponges de mar, braquiòpodes i moltes altres formes. Apareixen els primers cordats. Els anomalocàrids són els predadors dominants. La fauna vendiana entra en declivi i s'extingeix. | 501.0 ± 2.0 * | |||
| Mitjà | 513.0 ± 2.0 | |||||
| Inferior | 542.0 ± 1.0 * | |||||
| Proter- ozoic [5] |
Neo- proterozoic |
Ediacarià | Primers animals multicel·lulars. La fauna ediacariana prospera arreu del món. Primeres esponges de mar. | 630 +5/-30 * | ||
| Criogenià | Possible període de Terra bola de neu; Rodínia comença a fragmentar-se Primeres algues pluricel·lulars [~750 ma]. |
850[6] | ||||
| Tonià | Primera radiació d'acritarcs. | 1000[6] | ||||
| Meso- proterozoic |
Estenià | Plataformes altament metamòrfiques, com ara Rodínia, es formen a causa de l'orogènesi. | 1200[6] | |||
| Ectasià | Els sediments de les plataformes continuen expandint-se. Primers rodòfits | 1400[6] | ||||
| Calimmià | Els sediments de les plataformes continuen expandint-se. | 1600[6] | ||||
| Paleo- proterozoic |
Estaterià | Primers acritarcs (eucariotes?). Colúmbia. | 1800[6] | |||
| Orosirià | L'atmosfera terrestre increment el seu contingut d'oxigen. Cràter de Vredefort i Conca de Sudbury. Intensa orogènesi. | 2050[6] | ||||
| Riacià | Formació de Bushvekd Glaciació huroniana. | 2300[6] | ||||
| Siderià | A la base: màxima abundància de les formacions de ferro bandat [2.500 Ma]. | 2500[6] | ||||
| Arqueà [5] |
Neoarqueà | Estabilització dels cratons més moderns, possible esdeveniment d'inversió del mantell. | 2800[6] | |||
| Mesoarqueà | 3200[6] | |||||
| Paleoarqueà | Primers estromatòlits [∼3.300 ma]. Primers cianobacteris productors d'oxigen [∼3.400 ma]. |
3600[6] | ||||
| Eoarqueà | Origen de la vida: Procariotes [∼3.900 ma]. | 3800 | ||||
| Hadeà [5][7] |
Imbrià inferior[8] | Aquesta era s'encavalca amb la fase final del darrer bombardeig pesant del sistema solar interior. | c.3850 | |||
| Nectarià[8] | El nom prové d'un període de l'escala geològica lunar en el que es formaren molts dels grans cràters de la Lluna. | c.3920 | ||||
| Grups Basin[8] | Les primeres formes de vida que dupliquen molècules de ARN poden haver evolucionat a la terra ara fa uns 4.000 milions d'anys. | c.3920 | ||||
| Críptic[8] | 4400 Ma - Mineral més antic conegut, el zircó; 4570 Ma - Formació de la Terra. | c.4570 | ||||
Referències
[modifica]- ↑ Les dates són lleugerament imprecises, amb petites diferències segons la font. Això és degut principalment a incerteses en la datació radiomètrica i el fet que els sediments aptes per la datació rarament es troben al lloc idoni de la columna geològica. Les dates i marges d'error indicats són segons la Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Stratigraphic Chart, 2004). Les dates amb un asterisc indiquen límits en què s'ha trobat un GPSSP
- 1 2 Històricament, el Cenozoic estava dividit en les suberes Quaternària i Terciària, així com en els períodes Neogen i Paleogen. Tanmateix, la CIE ha decidit recentment deixar de reconèixer els termes Quaternari i Terciari en la nomenclatura formal
- ↑ Per a més informació sobre la datació de l'Holocè, vegeu-ne l'article principal
- 1 2 A Nord-amèrica, el Carbonífer se subdivideix en Mississippià i Pennsylvanià
- 1 2 3 Se sol agrupar el Proterozoic, Arqueà i Hadeà en el Precambrià, a vegades anomenat Criptozoic
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Definits per l'edat absoluta (GSSA)
- ↑ Tot i el seu ús comú, l'Hadeà no és un eó formal i no s'ha acordat un límit inferior de l'Eoarqueà. L'Hadeà també ha rebut els noms de Priscoà o Azoic
- 1 2 3 4 Aquests noms venen de l'escala geològica lunar. Els termes i seqüències, encara no reconegudes oficialment per l'ICS, foren proposats pel geòleg Preston Cloud. Atès que no es troben mostres d'aquestes roques en la terra, Cloud proposà d'utilitzar la seqüència establerta a la lluna, on sí que s'han conservat els afloraments
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taula dels temps geològics
- International Union of Geological Sciences (IUGS) (anglès)
- International Commission on Stratigraphy (ICS) (anglès)
- Institut Geològic de Catalunya
- Taula dels temps geològics, versió interactiva. Interactive International Chronostratigraphic Chart (anglès)
